En el marc dels actes de l’Any Joan Sales, que de facto celebra una part de la població civil, l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (Inehca) va dur a terme per Sant Jordi una lectura ininterrompuda d’”Incerta glòria”, l’obra més coneguda d’aquest gegant intel·lectual nascut ara fa 100 anys. Dotzenes de persones van desfilar per la seu d’aquesta entitat, que per a qui no ho sàpiga és el think tank de la Unió Democràtica de Catalunya (UDC), i van llegir en públic tres pàgines del llibre, tot enllaçant-se les unes amb les altres per forjar una cadena metafòrica de la continuïtat històrica d’aquest país que tan honorablement defensava Joan Sales.

Crida l’atenció, i ho dic amb tot l’entusiasme possible, que entre les baules d’aquesta cadena hi vaig trobar persones d’àmbits polítics, culturals i ideològics que no m’hi esperava trobar. Socialistes com Ernest Maragall o Laia Bonet, populars com Pere Calbó i republicans com Anna Simó van demostrar un cert guix intel·lectual i un sentit cívic que els honora, i no van posar pegues a compartir marató amb adversaris polítics com Ramon Tremosa, Josep A. Duran Lleida, Oriol Pujol, Núria de Gispert o Joaquim Forn. Hi ha un país sencer sota la pols que emergeix cada vegada que algú hi bufa al damunt, i qui ha bufat ara ha estat Joan Sales a través dels pulmons de Francesc Gambús, director de l’Inehca. En les qüestions bàsiques (país i valors) hi ha més coses que ens uneixen que no pas les que ens separen. Per què, doncs, no podem unir-nos en defensa dels elements més bàsics que ens permetrien millorar el nostre país en tots i cadascun dels àmbits de la vida?

Efectivament, estic convençut que si es llegeix Joan Sales sense apriorismes ideològics ni prejudicis morals podrem treure’n molt més suc del que habitualment ens pensem. La seva visió de la construcció nacional, però també social i cultural, és un projecte inclusiu i generós. S’hi pot discrepar i trobar-hi pegues en aquest o aquell aspecte, però Joan Sales va treballar honestament (com a soldat, com a editor, com a traductor, com a escriptor) pensant en el conjunt de la societat i no únicament en aquells de la seva corda nacional i espiritual. També, és clar, se’n pot fer una lectura apolítica però també molt útil, destinada a entendre què va passar durant els anys de la Guerra Civil Espanyola a partir del seu testimoni de primeríssima mà, ja sigui a través de les imprescindibles “Cartes a Màrius Torres” o amb la novel•la “Incerta glòria”, els drets cinematogràfics de la qual, per cert, ha adquirit Isona Passola. Entendre el passat per construir el futur; aquesta és la qüestió que ens hauria de permetre deixar de perdre el temps en els meandres de la dialèctica i avançar en línia recta cap al mar.

Cal dir que l’acte de l’Inehca no és, per sort, l’únic acte de recordança i homenatge que alguns catalans amb memòria tributen a Joan Sales. Altres organitzacions també han muntat actes i xerrades, com per exemple l’Òmnium Cultural del Gironès, a qui cal felicitar per assumir una tasca que, segurament, hauria hagut d’assumir Òmnium Cultural a nivell nacional. Precisament aquest divendres vinent, a Girona, hi ha una xerrada doble a càrrec dels historiadors Francesc Xavier Hernández i Enric Vila. El primer parlarà del pensament militar català (totalment bandejat per la historiografia oficial catalana) i el segon sobre el context històric de la vida i l’obra de Joan Sales. Serà a la Casa de Cultura de Girona a dos quarts de vuit del vespre.