La polèmica ha durat fins a l'últim segon i, finalment, tot indica que acabarà guanyant parcialment la llei –per absurda que sigui- enfront de la realitat més evident. Saltar-se les normes pot representar un llarg procés judicial i una multa de 75.000 euros. Els poso en context.

Aquest diumenge, per si encara no ho sabien, es celebra la primera volta de les eleccions franceses i, tot i que està prohibit publicar qualsevol mena d'enquesta o resultat provisional abans de que tanquin les urnes, diversos mitjans de comunicació francesos havien amenaçat en publicar-ne. Al•legaven que les lleis electorals han quedat totalment desfasades, que en ple segle XXI les tecnologies han difuminat les fronteres i que el dret a la informació està per damunt dels absurds legalismes. El diari Libération explicava que es reservava el dret a avançar els resultats dels sondejos realitzats a peu d'urna una hora i mitja abans del tancament dels col•legis electorals "si la diferència era clara i les fonts resultaven fiables". De fet, igual que va passar amb El Periodico d'Andorra a les eleccions catalanes, alguns mitjans de Bèlgica havien anunciat que publiquerien enquestes a peu d'urna al mateix dia de les eleccions. Tot apuntava que, per primer cop a la història, la lògica més evident s'imposaria als formalismes. Fins i tot el mateix president Sarkozy havia afirmat que no creia que "poguéssim crear una frontera digital entre França i els altres països per impedir-los que es comuniquin amb França".

Les autoritats franceses, però, ja han advertit que faran tot el possible per evitar filtracions dels resultats. I, de fet, la multa de 75.000 euros i el codi penal han tingut el seu efecte dissuasiu: les empreses de sondejos s'han alineat amb les autoritats i han anunciat que no oferiran dades a la premsa internacional.

Els efectes, però, seran parcials. Les tiretes no solucionen les grans hemorràgies. Internet és com un colador i difícilment s'hi poden posar barreres. Algunes pàgines webs ja han anunciat que, si tenen dades fiables, anunciaran els resultats abans del tancament dels col•legis. Això sí: com que no poden identificar els candidats pels seus noms –no volen pagar multes ni anar a la presó- parlaran d'Hongria per referir-se a Sarkozy (el seu pare és hongarès) i de Països Baixos per anomenar a Hollande.

Un altre debat –potser el principal- és la modificació de les preferències electorals en funció dels sondejos i la influència real de les llargues campanyes electorals. Aquest debat, però, ja el tindrem un altre dia.