Si en una conversa algú intenta reunir les paraules futbol i cultura i, especialment, amb literatura, segons l'interlocutor la resposta serà ben diversa; però podeu estar segur que hi haurà força probabilitat de sentir algú que afirmi amb radicalitat que el futbol i les lletres casen tan bé com una patata i l'arena de platja. I tot i la radicalitat, així s'equivoquen. El futbol, que arrossega legions milionàries —en tots els sentits—, és focus d'atenció, i per tant també té seguidors lletraferits. Fins i tot n'hi ha que són escriptors. Però en un país on la lectura no arriba als mínims que desitjaríem cal posar fil a l'agulla per arreglar-ho. I Lletres, al camp! és una de les maneres de fer-ho.

Per aprofitar aquesta avinentesa social i visibilitzar la literatura, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) organitza aquesta acció amb el suport de la Fundació Futbol Club Barcelona. En essència es tracta d'una alineació d'onze escriptors que visiten, en un partit proper a Sant Jordi, la llotja del Camp Nou i entreguen exemplars de la seva obra al club.

En aquesta darrera ocasió, el partit que va servir per rebre'ls va ser el que el dimarts dia 10 d'abril va enfrontar el FC Barcelona amb el Getafe, amb un bon resultat per als culés (4 – 0). El president del club els va rebre, però també van ser-hi el conseller Mascarell, el director de l'ILC, Oriol Izquierdo, i l'alineació de lletres que segueix: Blanca Busquets, Maite Carranza, Feliu Formosa, Julià de Jòdar, Andreu Martín, Lluís Muntada, Marta Pessarrodona, Jordi Puntí, Adrià Targa, Emili Teixidor i Antoni Vives.

Per qui encara no estigui convençut li diré que l'acció (que se celebra des de l'any 2005) no es limita a una recepció a la llotja, sinó que va acompanyada de l'edició de punts de llibre amb una frase de cada autor a l'anvers, que lliga futbol i lletres, i al revers dóna a conèixer l'autor en qüestió. Molt aviat, en un partit de lliga, es repartiran exemplars d'aquests punts entre els espectadors que vagin a veure'l.

I acabaré l'article tal com l'he començat. Si pensem que hi ha activitats tan allunyades les unes de les altres com el futbol i la literatura és que encara no hem entès res de res. Cultura o barbàrie? Sí, és clar: també és per això que es parla del FC Barcelona com una entitat amb valors i, això, precisament, no és barbàrie, sinó cultura. La cultura de ser intel•ligents, de procurar tindre esperit d'esforç i de crítica, i també de no deixar-nos ficar el dit a l'ull. Si el futbol pot fer entendre això als espectadors anem bé, però encara anirem millor el dia que poc o molt tots siguem capaços de llegir un bon llibre que ens obri la ment i alimenti l'ànima.