El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha manifestat avui en declaracions a Catalunya Ràdio que Espanya “no està a la vora d’una intervenció perquè hi ha solidesa econòmica”, malgrat alguns economistes i mitjans econòmics han apuntat aquesta possibilitat els darrers dies.

Ara bé, també ha deixat clar que aquesta possibilitat existeix i, en aquest sentit, ha rebutjat la teoria que una intervenció no seria possible perquè si cau Espanya cauria Europa. “En aquesta crisi hem après que no hi ha coses impensables”, ha avisat. I encara ha afegit: “la intervenció d’Espanya no deixarà de passar perquè pensem que sigui una cosa massa grossa”.

Respecte l’anunci del ministre Luís de Guindos de rebaixar 10.000 milions d’euros en partides de sanitat i educació –competències autonòmiques-, el conseller d’Economia ha advertit al Govern de Mariano Rajoy que “no és fàcil fer canvis” d’aquest nivell d’estalvi a aquestes alçades de curs, però ha “simpatitzat” amb la idea i si ha compromès. “No és fàcil, però es pot fer si no es vacil•la”, ha assegurat el conseller, i per això des del govern s’afirma que aquest tema s’està seguint amb molta atenció.

Cap problema de finançament

Mas-Colell ha negat que la Generalitat de Catalunya tingui en aquest moment “cap problema de finançament” i ha assegurat que l’emissió de bons “és una qüestió rutinària”. “El refinançament del deute és una acció normal a qualsevol família del país”, ha explicat. I no ha descartat, garantint que la Generalitat té autocontrol i “pot pagar”, més emissions de bons.

Respecte els pressupostos de la Generalitat, el conseller d’Economia ha retret importància als fet que s’hagin de revisar just deu dies després de la seva presentació per efectes dels comptes generals de l’Estat. “No estem igual que el 1929 però estem just abans o just després i en aquella època també es revisaven pressupostos”, ha manifestat.

I, respecte aquests, els PGE 2012, Mas-Colell ha insistit que el tractament respecte les infraestructures catalanes “no és l’adequat” perquè, per una banda, “persisteix la tendència històrica d’invertir en una proporció menor a la població i al PIB” i, per altra, “la no inclusió d’una partida que correspongui a la disposició addicional tercera”.