El president Artur Mas ha llançat un advertiment avui des d'Holanda al govern espanyol, en el sentit que una intervenció de la Generalitat per part de l'Estat tindria una reacció molt intensa. "La intervenció em sembla impensable, la reacció de la població seria molt forta", apunta en una entrevista al diari holandès 'NRC Handelsblad'. El rotatiu titula la informació anunciant que Catalunya enceta la batalla amb Madrid.

Segons el president, en el cas català la intervenció seria una injustícia, ja que no hi ha cap comunitat espanyola que hagi fet tant per reajustar la situació econòmica.

El corresponsal del diari holandès, Merijn de Waal, explica que quan Mas va assumir el càrrec a finals del 2010, "va trobar-se un dèficit que era substancialment superior al que havia manifestat el seu antecessor socialista". "El seu govern va acordar el copagament per als medicaments, un augment de les matrícules universitàries, una taxa turística i una reducció dels sous dels funcionaris", afegeix.

Hisenda pròpia

Mas indica al rotatiu que a moltes autonomies espanyoles no els molesta el fet que Espanya hagi “descentralitzat les despeses, però no els ingressos: moltes comunitats troben més còmode que s'administri des de Madrid", però insisteix que el cas català és diferent. "Nosaltres volem recaptar els nostres impostos, tenir una Hisenda pròpia, ser capaços de modificar les lleis al nostre Parlament".

Preguntat per l’actuació del govern de Mariano Rajoy per millorar les balances públiques, Mas es mostra comprensiu amb el fet que l'executiu espanyol estigui preocupat. "Però aleshores hauria de prendre mesures que no pren", afegeix també. En aquest sentit, recorda que la Unió Europea recomana reformar els subsidis d’atur, reduir el sou dels funcionaris estatals, introduir un copagament real a la sanitat o apujar l’IVA. “Les polítiques actuals ens fan la sensació que el govern no té les respostes que Europa està demanant a Espanya”, declara. 

Com Holanda o Dinamarca

El president defineix Catalunya al rotatiu holandès, com “els Països Baixos del Sud d’Europa”, ja que, igual que els holandesos, “sempre hem hagut de lluitar pel nostre país: vosaltres lluitàveu per guanyar terreny a l'aigua, nosaltres contra els nostres veïns poderosos". El president aposta en l'entrevista per una Europa federal, amb una forta competència central sobre determinats àmbits, "com als Estats Units”, però amb unes “regions que també adquiririen més poder". En una UE així, subratlla, "Catalunya vol ser com els Països Baixos o Dinamarca, amb els mateixos drets ”. Mas ja va usar el mateix símil en el recent congrés de CDC.

"Com a 28è Estat membre de la UE, Catalunya seria un dels Estats Membres més rics. No els tocaria pagar transferències a Andalusia o Extremadura, però sí a Bulgària o Eslovènia, per exemple", pregunta llavors el periodista explorant aquesta possibilitat. "Efectivament. I ho pagaríem. Potser no tant com Holanda, perquè tampoc som tan rics. Però sí que pagaríem el que se’ns demana. Mentrestant, ja estem acostumats a haver de pagar", és la resposta del president. “No som uns egoistes, que volem tenir-ho tot per nosaltres. No volem tancar completament l’aixeta de la solidaritat amb les altres regions, però volem fer aquestes transferències després d’haver recaptat els nostres impostos. Així tot serà més transparent”.