Tant és que hi hagi monarquia com república, tant és que mani PSOE com PP: l’ambició és la mateixa. En els dos partits hi ha republicans que no aspiren a altra cosa que mantenir vells esquemes de política conservadora i egoista. La república no equival necessàriament a esquerranisme i progrés. Només cal veure qui domina a les repúbliques francesa o italiana. Només cal revisar qui hi havia al front de la II República: Alcalà Zamora, Azaña, Negrín. Recordem que José Maria Aznar és un admirador d’Azaña, i que Negrín anorreà l’autonomia i arraconà la llengua catalana quan al final de la guerra s’instal•là a Barcelona rodejat de funcionaris jacobins.

En una República espanyola hi hauria ara Rajoy de cap d’Estat, tret que en un generós acte d’agraïment cedís el lloc a Aznar. No oblidem que gent de la dreta conspirà a mitjans anys 90 a favor d’una república que ells aspiraven a caciquejar. Ho delatà José Luis de Vilallonga en un article publicat a La Vanguardia el 22 d’agost de 1994. L’incloc en l’antologia Crònica d’un país, editada fa poc per Dèria. Vilallonga denunciava un complot per desestabilitzar el govern socialista de Felipe González, provocar l’abdicació del rei, i proclamar una república de la qual seria Aznar president provisional per donar pas al “cervell” de la conjuració, Antonio García Trevijano, autor de la Constitució de Guinea i coordinador a Paris de la mítica Junta Democràtica.

Deia Vilallonga que entre els confabulats hi havia un mitjà de comunicació sense escrúpols ètics, l’ex banquer que el finançava, i un personatge proper al socialista Alfonso Guerra, tot i que el primer objectiu dels conjurats era assetjar a Felipe González en les seves hores més baixes. No ens han de sorprendre que en aquests tripijocs polítics coincideixin elements dels dos grans partits. Hi ha dades recents que en un altre ordre de coses confirmen l’entesa entre ells quan es tracta de compartir pastissos suculents. L’ex vicepresidenta socialista Elena Salgado i l’ex president conservador José María Aznar cobren d’ENDESA. Telefónica paga amb la mà dreta a Eduardo Zaplana, del PP, i amb l’esquerra a Javier Solana, del PSOE. Es posen d’acord quan es tracta de sucar-hi. Per això fan polítiques idèntiques. Només es diferencien en que el PP és missaire i el PSOE menjacapellans.