El PP ha agafat com a gran argument per justificar que no paga ni els 759 milions d'infraestructures del 2008 ni els 219 milions del 2009, el fet que ja abona les bestretes a la Generalitat per arribar a final de mes. Però les bestretes en realitat no són cap regal ni res especial. És simplement com funciona des de fa anys i panys el model de finançament autonòmic, ara tan denostat. Com que el govern espanyol és qui recapta els impostos a Catalunya i a la majoria de comunitats, i els liquida sempre amb retard, el pagament es fa a base de bestretes. Però això, al contrari del que diu Alícia Sánchez Camacho, no és cap concessió graciosa de l'Estat. Simplement és una petita part dels diners dels catalans que retorna a Catalunya. Aquestes bestretes tan magnànimes són el fuxe per mantenir simplement la maquinària de la Generalitat en marxa, mentre alhora segueix el monumental espoli fiscal que pateix el país, equivalent al 8 per cent del PIB català. Com diu l'economista Guillem López Casasnovas, en propietat potser no podem parlar d'espoli fiscal a Catalunya, perquè aquest compta desgraciadament amb la connivència de partits catalans. Amb els arguments de Sánchez Camacho, ahir va quedar ben clar al Parlament.