De la mateixa manera que és inevitable que aquests dies arribin les sempre enyorades orenetes, també per aquestes dates patim, com cada any, la Feria de Abril de Barcelona. Enguany s’inaugura avui, divendres dia 27, i durarà fins el dia 6 de maig. I, com sempre, quan s’acabi el líder de la Federación de Entidades Culturales [sic] Andaluzas en Cataluña (FECAC), Francisco García Prieto, ens dirà que uns 200 milions de catalans l’hauran visitada. Cal recordar, com sempre, que l’interès de la FECAC no és la cultura andalusa, sinó el xou econòmic que suposa la fira. Com s’entén, si no, que es vulgui empeltar ara amb un festival nostàlgic sudamericà per tal de mantenir un nivell d’afluència que els autòctons ja no sostenen?

Després, és clar, cal denunciar sense fatiga el tracte de favor que aquesta fira sòrdida rep sistemàticament per part de totes les administracions de tots els colors polítics. En aquest sentit, no s’entén que les nostres autoritats, que es reclamen nacionalistes catalanes, permetin el tancament d’una escola Bressola a la Catalunya Nord però mantinguin els privilegis d’un esdeveniment que contribueix enormement al desarrelament cultural, a l’exclusió comunitària, a la segregació lingüística i al lerrouxisme social. I encara s’entén menys en un context de crisi econòmica i financera, quan no tenim calés per a res.

Que no ens enredin dient que les subvencions s’han reduït perquè són contes a la vora del foc. La cessió gratuïta de béns públics (transport, neteja, seguretat, cessió de l’espai públic) és una altra manera de subvencionar un esdeveniment. Que m’ho deixin tot a mi durant deu dies i veureu el festival (i el negoci particular) que sóc capaç de muntar!

Malgrat tot, sóc optimista. A partir de l’any vinent l’Ajuntament de Barcelona cobrarà directament les taxes als firaires, cosa que fins ara feia, inexplicablement, a través de la FECAC. Segons el regidor Jordi Portabella, la FECAC havia arribat a cobrar fins a cinc vegades el preu habitual per tenir una parada en una fira. Màfia? No, i ara! Aprofito per convidar l’Oficina Antifrau a fer una investigació d’ofici en relació a tot aquest afer. I aprofito també per felicitar CDC, que enguany (per fi!) ha decidit no posar una absurda caseta al recinte firal, cosa que fins ara feia tot contradient l’esperit integrador del partit.