En la clausura del congrés del PP de Madrid ahir Mariano Rajoy va sentenciar amb la manca de convicció que el defineix: "Espanya és un país seriós on tothom ha de complir les seves obligacions". La serietat s’ha convertit en una de les referències obsessives –quasi paranoiques– del president del govern espanyol. Ningú se la pot retraure, l’obsessió, perquè precisament un dels càstigs més severs que arrossega l’economia espanyola és la desconfiança externa. Una desconfiança que ataca i encareix el deute públic de l’Estat cada vegada que trau cresta la turbulència més petita. Però les precarietats són del tot explicables, malgrat les proclamacions de Rajoy. Quina confiança pot generar un Estat que es deixa expropiar una de les seves multinacionals bandera i que per evitar-ho es limita a amenaçar l’expropiador sense credibilitat?

La serietat no es regala. Es guanya. Perquè Espanya fos considerat "un país seriós" en primer lloc ho hauria de ser el seu govern. I per ser-ho no hauria de presentar uns pressupostos tan increïbles com els que ha perpetrat el de Mariano Rajoy. Aquests dies s’ha sabut que les despeses van destrossar totes les previsions de contenció del dèficit públic del darrer any de govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Òbviament uns pressupostos rebentats no permeten cap credibilitat futura. Per tant, cal redactar-los amb un estricte sentit de la mesura. És aquest sentit el que defineix els d’enguany? Només cal mirar-ne els ingressos i riure per no plorar. En la partida corresponent a l’impost de la renda, Zapatero va calcular l’any 2011 una entrada de 71.761 milions d’euros. A l’hora de la veritat, la recaptació només va arribar als 69.803. Aquest exercici, quan cada mes marca rècords de llocs de treball perduts, Mariano Rajoy l’ha fixada en 73.106 milions d’euros. És a dir, un augment de 4’7 per cent. Això és optimisme. I serietat.

Hi ha més partides que poden traure la son al més inconscient. Els pressupostos del 2011 van preveure uns ingressos de 16.008 milions per l’impost de societats. La realitat va ser una mica menys dura: 16.661 milions. Però ara, quan la crisi no cedeix i mossega encara més, el govern de Mariano Rajoy ha decidit apujar aquesta quantitat fins als 19.564. és a dir, el 17’8 per cent més! Gràcies a la "limitació en les deduccions". Mentre els concursos de creditors i els tancaments d’empreses no cedeixen i empitjoren. I tot això ha de servir per fixar el dèficit de l’administració de l’Estat en el 3’5 per cent del PIB i el "les comunitats", en l’1’5 per cent. Qui no es conforma és perquè no vol. Tothom té dret a somiar. Però després que Rajoy no apel•li a la serietat. La serietat pertany al món real.