La curiosa aliança que dijous van bastir al Parlament el PSC i ICV amb el PP, i que va acabar arrossegant la resta de l'oposició, és un acte partidista incomprensible en un moment econòmic tan greu com el que està patint Catalunya. Van infligir una derrota al govern reclamant-li que modifiqui els pressupostos catalans per adequar-los a les noves previsions d'ingressos de l'executiu Rajoy. El govern només va comptar amb el suport de Joan Laporta. Però també cal remarcar l'actitud d'ERC, que, si bé es va sumar a la maniobra, va frenar la intenció del PP de provocar una nova negociació dels pressupostos catalans per a aquest any. Entrar ara en aquest laberint hauria estat obertament una irresponsabilitat. Catalunya no n'ha sortit reforçada d'aquest debat de les retallades que van promoure el PSC, ICV i Ciutadans, perquè el balanç final ha estat d'un tacticisme que tomba d'esquena. PSC i ICV, que tant blasmen el PP quan intenten mobilitzar el seu electorat, s'ha vist que a la mínima no tenen cap inconvenient a aliar-s'hi. I el PP, que es presenta com l'essència de l'antisocialisme, ha presentat la cara simètrica de la mateixa moneda. Però fer aquests jocs de saló quan es parla de la crisi i de com solucionar els problemes dels ciutadans provoca vergonya aliena.