La política catalana està en el moment més decisiu des de la transició. El govern espanyol ha començat els moviments per intervenir la Generalitat, amb l'excusa de controlar el dèficit públic. És un joc cínic. D'una banda posa el peu sobre la mànega i nega a Catalunya el pagament dels milers d'euros que li deu -els va començar a deure el govern Zapatero, recordem-ho-, i de l'altra posa tota la pressió a les autonomies a l'hora culpar-les del dèficit davant de Brussel·les. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va mantenir dissabte una reunió discreta amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i les coses van començar a quedar clares. Els mesos vinents seran complicats i anem al xoc de trens. Espanya vol quedar bé davant Brussel·les en gran part a costa dels catalans. El govern del PP no tocarà per res el salari dels funcionaris espanyols, de la mateixa manera que tampoc ho farà el govern andalús del PSOE. Però als dos partits estatals no els fa res que Catalunya hagi de retallar el doble. De fet ho estan provocant. Tota la pressió va cap aquí, a degradar la situació perquè la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat caigui com fruita madura. El president Artur Mas haurà de prendre aviat grans decisions polítiques. Del fet que l'encerti o no, en dependrà el seu pas a la història.