La història l’escriuen els vencedors. I si el 2014 alguna cosa interessant podria passar, no seria certament un gran festival commemoratiu del passat. Seria clarament alguna formulació nova al voltant del sobiranisme, una victòria, una sortida a aquest present que vivim que no satisfà ningú. O sigui, un 2014 que fos equivalent a un canvi real, un pas endavant, una nova configuració de país. El risc del 2014 com a festeta nacional no és assumible sinó desemboca en alguna sacsejada institucional, i espero que per això s’hagi organitzat.

Celebrarem els 300 anys de la fi de la Guerra de Successió. Un trist record. Recordarem el fet històric de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714. Celebrarem que va arribar el Decret de Nova Planta i per tant una disminució de l’autogovern.

Jo no vull veure un 2014 amb manifestacions que siguin atzucacs. No tinc ganes d’anar a homenatges nostàlgics dels que som tan bons en orquestrar. A mi m’agradaria que aquesta comissió que prepara el 2014 sigui realment operativa i no només celebro-patriòtica. Que canviï el panorama.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha encarregat a Miquel Calçada la organització d’aquests actes que, segons sembla, duraran tot l’any. El comunicador ja ha avançat a aquest diari que la celebració es farà “com es mereix”, i que no és una ocasió per fustigar-nos. L’elecció de Calçada no és pur atzar, és clar que no! Alguns hi confien plenament, altres tenen por que es cremi i les celebracions acabin en un no-res, en uns actes irrellevants dintre i fora de Catalunya.

“Els catalans sou ben rars, celebreu derrotes”, exclamen i pregunten estrangers que ens visiten. A partir del 2014 els direm que en el passat sí, commemoràvem derrotes. Però que des de fa poc ja només celebrem que hem vençut el derrotisme. Però per dir-los això, o realment en dos anys som un país diferent, o serà una acció de maquillatge institucional inútil.