Editorial Divendres, 24 de Maig de 2013
Opinió
Opinió. Víctor Alexandre
22/05/2012
El cinisme de Navarro i Camacho
"A Sánchez-Camacho i Navarro cal recordar-los que els traïdors són detestats fins i tot per aquells a qui afavoreixen"
És interessantíssim veure com la ideologia nacionalista espanyola del PSOE de Catalunya i del Partit Popular coincideixen sempre en l’exigència que el nostre país assumeixi la seva condició d’esclau i que se subordini a la voluntat de Madrid. Catalunya, segons ells, no té cervell propi. Catalunya, com tots els esclaus, és en aquest món només per obeir, no pas per decidir. Ni tan sols per decidir sobre la seva pròpia vida. Un esclau, és clar, no és ningú. O, en el millor dels casos, és un ésser inferior incapacitat per pensar per si mateix i sense més atributs que un bon esperit de treball a benefici del seu amo. I, naturalment, en el supòsit que n’hi hagi algun de díscol o d’insubmís, cal titllar-lo de victimista i informar-lo que les seves demandes de llibertat només l’abocaran a una més gran frustració. És a dir, que tota acció destinada a parlar amb l’amo de tu a tu, de persona lliure a persona lliure, està condemnada al fracàs i a caure en un cul-de-sac. Així ens ho han dit aquests dies els dirigents de les sucursals a Catalunya del PP i del PSOE, Alícia Sánchez-Camacho i Pere Navarro, respectivament, criticant la pretensió governamental catalana de crear una hisenda pròpia. Sánchez-Camacho ha dit: “Estic cansada de la cantarella que diu que tota la culpa és de Madrid”. I Navarro, a més de qualificar la pretensió de “carreró sense sortida”, l’ha comparada amb l’antic pla basc de Juan José Ibarretxe tot dient burleta: “Se’n recorda del pla Ibarretxe? En què va acabar? En res”.
De vegades, quan revisem la història de la humanitat i hi veiem la manera absurda com alguns pobles intel•ligents, laboriosos i pletòrics de recursos s’han sotmès a la voluntat d’un de destraler, malbaratador i tirànic, ens preguntem com és possible que tal cosa hagi succeït i ens en fem creus. No ho entenem. Però hi ha una explicació, i és que tot sovint, els pobles sotmesos han patit la xacra del col•laboracionisme que, com un cavall de Troia, ha actuat des de l’interior del país en favor dels interessos del país assetjador. Sense la traïció d’aquests sectors, l’assetjador mai no se n’hauria sortit. I Sánchez-Camacho i Navarro, com a caps visibles del PP i del PSOE, són la versió contemporània d’aquest col•laboracionisme a Catalunya. Sánchez-Camacho, per exemple, no suporta que els catalans blasmin l’amo espanyol i que fins i tot gosin rebel•lar-s’hi. I ara, on s’és vist! De les queixes de l’esclau, ella en diu “cantarella” i el renya amb la seguretat que l’amo li donarà un copet a l’esquena, li prometrà el càrrec de virreina i li dirà: “Qué lástima, Alícia, que no todos los catalanes sean como tú”.
Pere Navarro, per la seva part, també es deleix per ser virrei. Però virrei d’esquerres. És a dir, l’esclau que vol que la sanitat i l’educació arribin a tots els esclaus sense que deixin de ser esclaus. Esclaus cofois, en definitiva. Esclaus que somriguin com babaus, que no envegin el vol de les aus, que de les seves cadenes no en vulguin tenir les claus i que quan hom els demani si enyoren els temps de no empassar-se gripaus responguin: “No gens, perquè sóc un esclau i a mi la llibertat no m’escau”. Navarro, a més, és un esclau cínic, perquè, des de la seva condició de guardià de la nau, compara les reivindicacions catalanes amb el pla Ibarretxe i se’n burla recordant-nos que va fracassar. El que no diu el senyor Navarro és que el famós pla va fracassar per culpa del seu propi partit, el PSOE, que aleshores governava l’Estat espanyol. Van ser, per tant, tots els pere-navarros del Congrés de Madrid, inclosos els pere-navarros catalans, els qui, al costat del PP –i amb l’abstenció dels seus escolanets d’Iniciativa–, van votar en contra del pla basc l’1 de febrer de 2005. En altres paraules: si avui el pla Ibarretxe no és una realitat és perquè Pere Navarro, el PSOE de Catalunya i el PSOE central ho van impedir.
Als polítics com Alícia Sánchez-Camacho i Pere Navarro cal recordar-los aquelles paraules de Tàcit que diuen que, tard o d’hora, els traïdors són detestats fins i tot per aquells a qui afavoreixen.
De vegades, quan revisem la història de la humanitat i hi veiem la manera absurda com alguns pobles intel•ligents, laboriosos i pletòrics de recursos s’han sotmès a la voluntat d’un de destraler, malbaratador i tirànic, ens preguntem com és possible que tal cosa hagi succeït i ens en fem creus. No ho entenem. Però hi ha una explicació, i és que tot sovint, els pobles sotmesos han patit la xacra del col•laboracionisme que, com un cavall de Troia, ha actuat des de l’interior del país en favor dels interessos del país assetjador. Sense la traïció d’aquests sectors, l’assetjador mai no se n’hauria sortit. I Sánchez-Camacho i Navarro, com a caps visibles del PP i del PSOE, són la versió contemporània d’aquest col•laboracionisme a Catalunya. Sánchez-Camacho, per exemple, no suporta que els catalans blasmin l’amo espanyol i que fins i tot gosin rebel•lar-s’hi. I ara, on s’és vist! De les queixes de l’esclau, ella en diu “cantarella” i el renya amb la seguretat que l’amo li donarà un copet a l’esquena, li prometrà el càrrec de virreina i li dirà: “Qué lástima, Alícia, que no todos los catalanes sean como tú”.
Pere Navarro, per la seva part, també es deleix per ser virrei. Però virrei d’esquerres. És a dir, l’esclau que vol que la sanitat i l’educació arribin a tots els esclaus sense que deixin de ser esclaus. Esclaus cofois, en definitiva. Esclaus que somriguin com babaus, que no envegin el vol de les aus, que de les seves cadenes no en vulguin tenir les claus i que quan hom els demani si enyoren els temps de no empassar-se gripaus responguin: “No gens, perquè sóc un esclau i a mi la llibertat no m’escau”. Navarro, a més, és un esclau cínic, perquè, des de la seva condició de guardià de la nau, compara les reivindicacions catalanes amb el pla Ibarretxe i se’n burla recordant-nos que va fracassar. El que no diu el senyor Navarro és que el famós pla va fracassar per culpa del seu propi partit, el PSOE, que aleshores governava l’Estat espanyol. Van ser, per tant, tots els pere-navarros del Congrés de Madrid, inclosos els pere-navarros catalans, els qui, al costat del PP –i amb l’abstenció dels seus escolanets d’Iniciativa–, van votar en contra del pla basc l’1 de febrer de 2005. En altres paraules: si avui el pla Ibarretxe no és una realitat és perquè Pere Navarro, el PSOE de Catalunya i el PSOE central ho van impedir.
Als polítics com Alícia Sánchez-Camacho i Pere Navarro cal recordar-los aquelles paraules de Tàcit que diuen que, tard o d’hora, els traïdors són detestats fins i tot per aquells a qui afavoreixen.
Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.
Seguir l'autor
(33 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
El PSC és pura entelèquia. Simplement és la Sucursal a Catalunya del PSOE. Ja ho era amb Montilla, l'ex President de la Generalitat, el qual, sense vergonya de cap mena ha anat a Madrid a fer de Senador.Un ex President de la Generalitat que es respecti a sí mateix mai, mai, hauria d'anar a un càrrec polític com el de Senador a Madrid o a qualsevol altre similar o diferent al de President. És clar, però, que el Montilla no té ni tindrà mai aquesta dignitat.Simplement és un aprofitat de la política. I la fotografia d'aquesta persona, anirà juntament amb la resta de fotografies dels altres Presidentes de la Generalitat exposades a la pròpia Generalitat?. Quina vergonya!.Malauradament hi ha persones que no saben el que és l'auto respecte a un càrrec al qual arribà gràcies a l'Esquerra Republicana d'aquells temps, i no per mèrits propis, els quals no tenia ni té.Al menys tingués la diignitat de retirar-se, d'una vegada per totes, de la poítica. I em pregunto, la seyora Montilla segueix amb la munió de càrrecs polítics que ostentava, amb les remuneracions corresponents?.Penso que, per dignitat política, si encara els té, hauria de presentar, immediatament, la dimissió de tots ells.Ho farà?.No ho crec.
Sí, Toni, ja m'ho suposava que havies votat això i que cantes les excel·lències dels col·laboracionistes d'Esquerra, que van donar el país a un partit espanyolista com el PSOE. "Amb Montilla president, Catalunya independent". Ha, ha, ha! És patètic que intentis justificar-te fent el discurs del carrer Calàbria i tractant als catalans de ximples per "no entendre la grandíssima i brillant estratègia" d'Esquerra. Com et deia, tu que acuses CyU de col·laboracionista amb molta raó, dónes suport a Esquerra, un partit tant o més col·laboracionista.
Vaig votar en Carretero. En qualsevol cas, Ferran, ERC parla sense embuts d'independència i no dubtis ni un instant que a la primera majoria absoluta d'ERC tenim referendum d'independència. En quan a la teva alusió al tripartit, si encara no has entès l'estratègia dels pactes amb el PSOE i els iniciatius, no et puc pas ajudar. Que l'estratègia fós un fracàs és, per bé que relacionat, un altre tema de conversa.
Completament d'acord, Toni. Tot i que podria ser que haguessis votat algun dels partits del Tripartit, amb la qual cosa hauries sigut tan col·laboracionista com CyU.
Els grans col.laboracionistes no són ni PSOE ni PP. Aquests de col.laboracionistes en són quatre, la resta tots colons. Els Grans Col.laboracionistes són els de CyU. Tot el tema del Pacte Fiscal és per guanyar temps. Del que es tracta és de fer temps buscant el consens. Un cop Escanya hagi dit no de manera contundent, arribarà l'hora de seguir fent temps buscant el consens per fer la Hisenda Pròpia, tot romanent a Escanya. I mentrestant, els catalans, anar pagant, pagant i pagant mentres ens minen i ens diuen el nom del porc... En definitiva: Vota CyU, amb il.lusió.
Este Pere Navarro lo que quiere es hacer carrera en Madrid dentro de tres años y está haciendo méritos.
Quin riure, aquesta Camacho. Es creu que és algú important i només és la noia dels encàrrecs de Madrid.
D'un polític mediocre com Navarro es pot esperar qualsevol cosa. Ja no sap què fer per sortir al TN.
Senyor Navarro, si encara li queda un bri de dignitat, plegui, home, plegui. Faciu per vostè.
La llengua catalana, per exemple, no és oficial a Europa perquè el PP i el PSOE no la volen fer oficial a l'Estat.
L'últim catalanista del PSC ja fa anys que va marxar. Es van quedar els espanyolistes i mireu com els va: glorificant la victòria d'Hollande a França per disfressar el cop de porta que els ha donat Catalunya.
A Pere Navarro no li fa vergonya dir les barbaritats que diu?
Heu sentit, avui, les declaracions que ha fet el Pere Navarro a Catalunya Ràdio contra la independència de Catalunya? Només li ha faltat cridar: "¡Viva España! ¡Arriba España!"
Lo del PP esta clar i s´enten. El cas gros es el del PSC, que no te ous per deseganxar.se del PSOE perque sense els vots PSOE el PSC sería ben poca cosa i no podríen haver xuclat carrecs en ajuntamenta i diputacions.
Aquest parell .. polítics?, o se'n diu així perquè viuen de la política/ manca de política?, ço és, folrin-se de confiscacions ( en diuen impostos) i, a tot estirar, administrin les conseqüents despeses! PD: ser polític és enlairar, mantenir enlairada fins despuntar .. nostra nació! Nota: de responsables, simples auxiliars administratius ( ni això!) cobrant com capdavanters de quelcom que no són, ja n'hi ha prou! Anotació al marge: així mateix, si d'Autonomia tractés, quin ens pot ser autònom si és ' maurat ' de continu per tercers o forans/ estrangers ( què dir-hi de nació subjectada, subordinada i subjugada per entrats a mata-degolla o terrorisme d'estat!)?
El PSC/PSOE son el mateix i el PP també. Ni la Camacho ni el Navarro.
Se que estem passant uns moments molt durs, però si us puc dir que el President Mas està lluitant per aconseguir una Sobirania, ell ha de anar amb peus de plom, però el PSC i el PP ho saben, i faran tot el que puguin per no donar facilitats. En aquest moments el tenir la Hisenda propia és molt important, penseu que s'ha de montar tota, per poder tenir el nostres impostos, ell no vol un pacte i res més vol TOT, VOL LA CLAU. Vol la Sobirania, però no ens serà facil, aquests del PSC i PP tenen idees espanyolistes, i a més el poder de anar endavant políticament. Els militants ens estem preparant per ajudar al nostre País, per explicar a tothom el que vol el Sr. Mas. Té que defensar-se com pot per què el PSC va deixar Catalunya sense diners, només amb deutes i molt més del que s'he esperaven molt més. Això que escric no es cap mentida, els militants de CDC, i la JNC anem a treballar de valent, ens deixarem la pell per convençar a les persones que necessitem salta el riu tots plegats, hem de ser molts no la mitat molts més. Per tenir la Sobirania hem de ser un tant per cent molt alt. Les persones ho han d'entendre, serà un moment històric en la nostra història de Catalunya, ajudeu a enamorar a les persones que anem per la Sobirania.
La Nuri vol una Catalunya agenollada i esclava d'Espanya, per això anomena "nazis" els qui la volem dreta i lliure com tots els pobles lliures. Quan no hi ha arguments només queda el recurs de l'insult.
Ui, sí, Jaume, tens raó. L'enemic no són els romans. L'autèntic enemic és el Front Nacional de Judea. Ara que aquestes mamarratxades ja s'han deixat enrere i només les mantenen quatre sonats que, sense Tripartit, han perdut la menjadora, ara ja només ens fan somriure perquè ens recorden la victòria.
Doncs per mi és molt pitjor la xacra col·laboracionista de CiU que els espanyolistes del PP+PSOE, a fi de comptes, els espanyolistes no amaguen les seves il·lusions per seguir sent part d'Espanya , en canvi els de CiU, porten mes de 30 anys amagant i sense definir-se però afavorint sempre els interessos d'Espanya.
Pobles laboriosos sotmesos a pobles malbaratadors? Esclaus? Traidors? No s'adona que aquesta és la retòrica d'El meu Combat? O potser sí que se n'adona. Ai del qui no pensés com vostè en el país que vostè somia. Radovan Karadzic ja ens va demostrar que de certs racons de la cultura a la inhumanitat hi ha una curta drecera.
Yo crec en el meu país i la seva gent i cada vegada som més els que volem fer realitat les aspiracions de govern, pèro no oblidesim que radera del Pere Navarro hi ha gent que els vota precisament per la seva ambivalència rspecta d'on són, cal tenir-ho en compte. Tènen dos caps i dos cors, a vera si s'adonen que viure axí és antinatural i poc pràctic!
Alguns esclaus vivien força be amb els amos per tant intentaven forçar als companys esclaus a callar, i altres tenien tanta por que feien bondat, com molts de nosaltres, doncs LA LLEI i la FORÇA estaven de part del amo. I s'ha de ser molt valent per saltar-se les lleis sobre tot si se suposa que son INTERNACIONALS i SAGRADES.
El Navarro la Simio i uns quants més són colons espanyols que només miren pels interessos dels seus companys espanyols i pretenen que els continuem pagant el "momo" i acabar amb la cultura i nació catalana.
Crec que les coses estan clares. A Catalunya hi han tres tipus de compromis politic.
Els favorables a que Catalunya i els catalans siguin plenament lliures. Jo crec que ja som mes del 50%.
Els enemics d'aquesta idea. Peperos i psoeros espanyolistes. Al menys aquests van de front.
I els pitjors els traidors. Pscers que s' omplent la boca amb Catalunya i en 36 anys no han estat valents de votar res a favor de Catalunya i en contra del Psoe oficial.
Unim-nos a favor de una Catalunya lliure i ja despres ens discutirem a les urnes com gestionem aquesta llibertat.
Destaco: "Els pobles sotmesos han patit la xacra del col•laboracionisme que, com un cavall de Troia, ha actuat des de l’interior del país en favor dels interessos del país assetjador." Aquest és el mot d'ordre actual: "Assetgem els col·laboracionistes". La Sànchez i En Navarro no se n'amaguen i en fan ostentació provocadora, però després hi han els altres, En Duran, que és alguna cosa gràcies als enganys i combinacions dels qui fan ostentació de no ser col·laboracionistes...
Coincideixo gairebé amb tots els comentaris, entre els que destaco el de la Maite i el d'en Trinxaire. Efectivament el tema és una qüestió de qualitat, Catalunya en té de qualitat i seriositat, Espanya en canvi es troba en plena descomposició malgrat les ínfules imperialistes que prten al seu ADN.
Adoneu-nos que el tarannà de Catalunya té tot el futur del món, i en canvi l'España eterna té els dies comptats.
La independència ha de caure'ns com la fruita madura, no en dubteu.
Tinc el mal costum de qüestionarme gairebé tot el que sento y llegeixo. Més encara si ve dels polítics professionals. Per això, dubto que les manifestacións desafiadores del Sr. Mas ("Cat. tindrà hisenda pròpia...") siguin alguna cosa més que un baladreig, una estratègia de negociació per aconseguir una mica més de capacitat recaptatòria. No crec que, de cop i volta, la burgesia catalana estigui disposada de debò a dur-nos pel camí de la sobirania, per "camins inexplorats".
Si això ho hagués dit qualsevol polític independentista, immediatament el Sr. Mas o qualsevol dels seus adlàters l'haurien titllat d'aventurer o d'eixelebrat.
Tot i amb això, reconec que les diclaracions del President són de molta transcendència, no perquè realment estigui disposat a complirles, sinó per les expectatives que desvetllen en la ciutadania.
Quan es fa una aposta com aquesta cal estar disposat a mantenirla i a defensarla. Estarà disposat el Sr. Mas a assumir els riscos que comporta continuar per aquesta via?
Ja ho anirem veient. En tot cas, estic segur que una bona part de la ciutadania catalana sí que estem disposats a córrer riscos: "Qui no s'arrisca no pisca".
Gran Màrius.
Jo afegeixo: tot i aquests traïdors i tot i la carretada d'hipòcrites sindicalistes que camuflen en crits i soroll la seva plàcida posició de lloc de treball blindat (avui hi ha mestres que fan vaga: investigueu les seves condicions laborals i quedareu parats) la força dels catalans és la feina ben feta. I si fem la feina ben feta ens poden mossegar, ens poden robar, però arribarà un dia que els podrem doblegar i ser lliures: la feina ben feta no té fronteres. Jo sóc optimista i crec en el meu país.
El Pere Navarro sembla aquell tio al que l'estan escanyant, i encara diu: Sobretot no deixi d'apretar-me el coll, que si m'alliberès em podria morir d'un atac de tos!
T'equivoques, Victor: el que cal es defenestrar-los.
Aleluia!!!Ja va éssent hora que els catalans ens adonem com ha estat possible arribar a la situació nacional en que ens trobem.Ja va éssent hora que ens adonem que l'enemic principal ha estat des d'un principi a casa nostra i aquest enemic es diu PSC/PSOE, ja que al PP sempre l'hem vist venir de cara. Ja va éssent hora que els catalans ens desfem d'una vegada per sempre de tota aquesta colla d'hipócrites i d'espanyolistes disfressats. Com va dir una vegada la coneguda per tothom i exministre de defensa Carme Chacon : TRANQUILO FELIPE, CATALUNYA ES MAS ESPAÑOLA QUE NUNCA!! S'ha acabat el bròquil. Fins aquí em arribat.
És això el que són. Uns traïdors. Però el temps tot ho posa al seu lloc, cal que ho recordin
Nomes cal mirar el mapa de la península Ibérica.
Catalunya es el cerebel. La resta es la cara (dura)
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Creus que CiU i ERC han de començar a fer actes conjunts per la independència?
Creus que CiU i ERC han de començar a fer actes conjunts per la independència?
Resultats
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida