El premi Nobel d'Economia Paul Krugman, el més influent sobre la socialdemocràcia europea, vaticina en un article d'opinió al diari nord-americà 'The New York Times' titulat 'Eurodämmerung' ('El crepuscle de l'euro', en al·lusió wagneriana) que Grècia sortirà de l'euro "molt possiblement el mes que ve". La qual cosa, segons descriu, portarà a "grans retirades de diners dels bancs espanyols i italians", atès que els dipositants intentarien moure els seus diners a Alemanya.

Davant d'aquest escenari, l'economista preveu dues opcions. La primera, "només possiblement", controls de facto sobre els moviments, amb limitacions en la retirada de diners (el que es coneix com a 'corralito') i prohibicions als bancs perquè transfereixin dipòsits fora del país.

La segona alternativa, que pot afegir-se a la primera, és l'increment dels crèdits del Banc Central Europeu per evitar la fallida dels bancs. Davant d'aquest escenari que es produirà, segons Krugman, en els propers mesos, Alemanya tindrà dues opcions: Revisar "profundament" l'estratègia (i bàsicament, donar esperances a Espanya amb garanties sobre el seu deute per mantenir els costos d'endeutament baixos i un objectiu d'inflació a l'eurozona més alt per permetre l'ajustament de preus) o bé acceptar que l'euro acaba.