“El malestar latent dels catalans a causa de la discriminació econòmica va en augment i l’encaix amb la resta de l’Estat resulta cada vegada més difícil”
El cinisme ha esdevingut una actitud habitual dels successius governs espanyols respecte Catalunya. Aquesta mateixa setmana el president de l’Executiu estatal, Mariano Rajoy, ha negat que estiguin “ofegant” el Principat i, en sintonia, la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que estan “bolcats” amb els catalans. I res més lluny de la realitat.
Els pressupostos de l’Estat per enguany deixen Catalunya com la comunitat amb una reducció més important de les inversions, amb un 45% menys que l’any passat, i tampoc contemplen el pagament dels deutes pendents amb la Generalitat. Tot això,
sense tenir en compte que el Principat pateix un dèficit fiscal anual del 8% des del 1986, segons un informe recent del Departament d’Economia. Dit d’altra manera, de cada euro que paguen els catalans, 43 cèntims s’inverteixen fora de Catalunya.
Ara bé, aquest exercici maquiavèl•lic i persistent dels poders de l’Estat resulta efectiu perquè, barrejat amb un greu desconeixement sobre el feixuc greuge comparatiu i l’excessiva solidaritat interterritorial del Principat, el missatge qualla.
Gairebé el 60% dels espanyols considera que Catalunya és una de les zones més beneficiades pel repartiment del finançament autonòmic, segons revela l’estudi
La crisi i les autonomies, promogut per la Fundació de les caixes d’estalvis (Funcas).
Així doncs, davant d’aquest escenari que pivota entre el cinisme i la ignorància, el malestar latent dels catalans a causa de la discriminació econòmica va en augment. L’última mostra ha estat les protestes contra el pagament dels peatges a les autopistes. Caldrà veure com evoluciona tot plegat, però sembla obvi que l’encaix de Catalunya amb la resta de l’Estat és cada vegada més difícil.