Què en queda d’aquell jove Èric Bertran de L'Exèrcit del Fènix?
Una persona que continua treballant per la independència de Catalunya. Però sempre amb el mateix objectiu, el de sumar. No em volia quedar només amb l’Exèrcit del Fènix, la gent ha d’anar evolucionant. Estic molt orgullós d’aquella etapa.

Ara vostè treballa a Nous Catalans. Què és això?
La fundació Nous Catalans substitueix la secretaria d’immigració de Convergència i engloba diferents projectes permanents que són: Nouscatalans.joves, Espai Latino, Espai catalano-marroquí, Espai Àsia, Espai Europa i Espai Afro-català.

I quin objectiu tenen?
Volem arribar al milió i mig de persones noves que han arribat en els últims anys a Catalunya, implicar-les i demanar-los que siguin protagonistes de la situació que està vivint el país en aquests moments. No podem construir un país secundant un 17% de la població.

I vostè què hi fa exactament?
Coordinar les activitats que es fan des de la fundació i presidir Nouscatalans.joves, un moviment juvenil que porta molts catalans nouvinguts a arreu de Catalunya. Intentem fer país amb ells i que s’hi impliquin. Precisament ara, estem preparant el segon congrés nacional, on durant tot un cap de setmana tres-cents cinquanta joves ens reunirem per parlar del futur nacional de Catalunya i els explicarem la importància que siguin actors actius a favor de la independència.

És fàcil integrar-se a Catalunya?
Globalment, sí. És més fàcil que a d’altres països. Ara bé, en aquest moment és més complicat que fa uns anys, perquè si un no té solucionada la part econòmica no s’implica en altres temes de país.

Quin és el col•lectiu immigrant que s'integra més ràpid a Catalunya?
Depèn de la persona i la seva situació, no pas dels països d’origen.

Els immigrants entenen que el català és la llengua de Catalunya?
Alguns sí, alguns no. Depèn on vagin a viure. El problema és que nosaltres sovint no els expliquem prou que el català és la llengua de Catalunya.

Però són reticents a aprendre el català?
No, però a vegades els problemes econòmics dificulten fer-ho. A més, falten molts cursos de català i també voluntariat lingüístic. El català s’ha d’aprendre, però també s’ha de parlar. Es fan coses, però encara en manquen més.

Però el català és important per assimilar el discurs catalanista...
Té un paper molt important, però no és imprescindible. Hi ha moltes persones que són independentistes i no parlen català.

Hauria de ser obligatori l’aprenentatge del català?
Sí. Perquè a qualsevol país del món per accedir a la nacionalitat has de passar unes proves. Que obtinguis la nacionalitat només per haver estat aquí cinc o deu anys no té sentit. S’hauria d’atorgar segons el grau d’integració.

Que Catalunya no gaudeixi de totes les competències en immigració dificulta les coses?
Ho dificulta molt. L’objectiu és tenir la nacionalitat catalana d’aquí poc temps, i poder marcar els criteris mínims des de la Generalitat.

Ara hi ha un efecte retorn a causa de la crisi, oi?
Han marxat un quants, però tampoc molts. Els que tenen fills aquí no se’n van. Fan com els catalans de sempre, s’ajuden entre ells. Una persona que ha viscut deu anys a Catalunya és difícil que marxi perquè ja ha creat vincles en aquest país.

Vostè és partidari d'expulsar els líders de bandes llatines que provoquen violència. Per què?
És molt important poder cohesionar el país i la joventut. I per a poder-ho fer no poden haver-hi persones que des d’un cert altar puguin predicar valors que no siguin compatibles amb Catalunya. Aquest és un tema que ens preocupa molt. Hi ha molts joves que se senten atrets per aquestes bandes. Per tant, necessitem que els líders siguin expulsats. També es pot aplicar a d’altres àmbits. Un nen de 14 anys no mata per gust, hi ha algú perillós al darrera.

I els imams que han fet proclames radicals també?
Catalunya ha de poder expulsar a qualsevol persona que prediqui l’odi a la dona. I també a aquells que vagin en contra dels valors d'aquest país i dels drets humans. Ara bé, també és cert que Catalunya hauria de poder formar moltes d’aquestes persones. Hi ha gent que diu coses per ignorància i no pas per mala fe.

Qui ha de construir les mesquites de Catalunya?
Si es construeixen s’han de pagar des de la pròpia iniciativa personal. La Generalitat no ha de donar diners per finançar-les, però també s’ha de controlar d’on arriben aquests diners. Si venen des d’un país democràtic cap problema, però si arriben des de zones on el salafisme és molt majoritari, llavors no.

La independència és a prop?
Sí. Per aquest motiu hem estat treballant molt aquests últims anys. Ens queda feina puntual a fer, i una d’elles és el que estem fent aquí: que la nova immigració defensi la independència d’aquest país, i, quan toqui, que votin a favor de la independència en un referèndum.

Vostè creu que si es fes un referèndum guanyaria el sí?
Sí. Però aquest ‘sí’ l’hem de consolidar, perquè quan es faci el puguem guanyar. Nosaltres ara estem fent molta campanya perquè no ens podem oblidar de poblacions on l’independentisme no és tan majoritari. No podem perdre aquesta oportunitat, perquè potser no en tindrem cap altra.

El fet que tinguem tanta immigració és un perill perquè la balança es decanti cap el ‘no’?
No. La immigració és gent valenta. Ara bé, cal que vegin que amb la seva valentia, el seu major benestar i la seva dignitat com a catalans, poden lluitar per la independència. No en són reticents, al contrari.

I els immigrants entenen el pacte fiscal, que Catalunya recapti tots els impostos?
Sí. L’entenen. I si algú no l’entén és perquè encara no se li ho ha explicat. No és molt difícil explicar que és la hisenda pròpia. Saben que cada any se’ls en van molts diners. I veuen que els seus fills no tenen ordinadors a les aules, que han de pagar peatges... Ho veuen tot.

Com veu Catalunya d’aquí deu anys?
Ja serà un país independent. Ja haurem tingut temps de consolidar aquesta independència. I serà, altre cop, un país d’oportunitats. Catalunya serà un referent al món i continuarà aportant molt a Europa i al mediterrani en general. I també amb grans iniciatives de pau i coneixement per a tot el món.