La bombolla futbolística serà la pròxima a esclatar, després de la de la construcció i la dels bancs?
Sí. De fet, jo crec que la bombolla futbolística ja ha esclatat. Excepte el Madrid i el Barça, els altres clubs estan passant per una situació complicada. Han estat presoners de l’economia espanyola. Tot i que n'hi ha alguns que ho estan fent bé. Per exemple, el València. Ha venut els seus futbolistes estrella, i per tant, ha reduït molt l’endeutament. O com el Vilareal. Són clubs que la seva estructura de despesa està pensada per estar a la UEFA o a la Champions. Per aquest motiu, si un any no aconsegueixen arribar-hi, els suposa una retallada d’ingressos important.

Comparant dades, quins volums parlem?
Estem parlant d’un grup petit. Els deutes del futbol espanyol freguen els 5.000 milions d’euros, no és gaire important. Seria un 0.5% del PIB d’Espanya. Però és un sector del qual viu molta gent. Per exemple, quan el Barça guanya dispara les seves vendes. El futbol comporta una cosa que des del punt de vista econòmic no es pot mesurar; és a dir, l’economia emocional. Jo avui estic fet caldo perquè l’Espanyol va perdre.

Què pensarà la cancellera Merkel quan vegi que a l'Estat espanyol esclata una bombolla futbolística?
La Merkel estarà empipada. A partir del mes que ve, que ja estarem intervinguts, la cancellera alemanya dirà que s’han acabat els fitxatges. I alguns diran que és una conspiració.

Poden intervenir el futbol des de la UE?
Directament no. Però en el moment que la nostra economia estigui intervinguda, de retruc anirà cap al futbol.

Diu que els deutes del futbol espanyol freguen els 5.000 milions d’euros: 4.100 milions corresponen a Primera i Segona Divisió; la resta, a Segona Divisió B i Tercera. Per què no es fa res davant d’aquesta situació?
L’altre dia es va firmar un protocol, però era un full de ruta per marcar el camí a seguir. No servirà per arreglar les coses. M’ha sorprès que no s’hagi agafat el toro per les banyes. No només hem de contemplar la part d’hisenda. Hi ha clubs que ens aquests moments no poden pagar els jugadors, proveïdors, creditors… Sort que la final de la Champions no la van jugar el Barça i el Madrid. S’haguessin aixecat les crítiques contra Espanya i els concursos de creditors de manera ferotge.

I per què no s'atreveixen a canviar l’actual model?
Perquè no hi ha voluntat. Són els que jo denomino l’establishment futbolístic. Segurament ja els va bé que funcioni d’aquesta manera. Ja se sap que els propers quaranta anys la Lliga només la guanyarà el Barça o el Madrid. I per altra banda, des de la política no hi ha voluntat de fer-ho, perquè és un tema molt sensible.

Però es podran pagar els deutes?
No. La gent no té consciència que el deute, que és el finançament extern, s’ha de pagar. Estic convençut que el Barça i el Madrid pagaran. I el València també… Però s'ha de tenir en compte l’escenari econòmic. La despesa creix, i per tant, no ets capaç de crear 'cash flow' per poder liquidar el deute.

Quin és el club que està pitjor?
N’hi ha molts. Jo diria que és l’Atlètic de Madrid. El pot salvar guanyar la Europa League, però ha de pagar 514 milions d’euros. És bo arribar a les finals, però també és bo no guanyar-les. Així no has de pagar les primes dels jugadors. La situació del Racing de Santander també és complicada. Diuen que si baixa a Segona, potser desapareix.

I a què és degut això?
Primer, perquè hi ha hagut una falta de control econòmic. Hi ha molta llei reguladora, però a l’hora de la veritat es mira cap a una altra banda.

Quina lliga europea hauríem d’agafar de referència? No em digui que l'alemanya...
Doncs, sí. L’alemanya, i la francesa. Ells tenen el deute que realment poden tenir. A la semifinal de la Champions, el Madrid tenia al camp una inversió de 531 milions d’euros, i el Bayern de només 85 milions. Era el reflex de l’Espanya dels mil pisos. Allà ho tenen tot estructurat, tenen un sous moderats…

I el repartiment de la televisió?
És un tema que considero crucial. Si mirem com es reparteix el pastís, la meitat se l’endú el Barça i el Madrid. Els altres han de lluitar per agafar un tros. Està molt mal distribuït, hi ha una desproporció molt gran. Si ho comparem amb la Premier, el repartiment és més equilibrat.

I per què aquí hi ha aquesta desproporció?
Perquè a la lliga francesa, italiana, anglesa i alemanya van centralitzar els drets de televisió. Els clubs els cedeixen a uns operadors televisius i els exploten. En canvi, aquí es fa una venda individual dels drets. La lliga espanyola ingressa uns 600 milions d’euros, però si els tinguéssim centralitzats els podríem explotar millor. I procedir a la seva venda als Estats Units o a la Xina. Per tant, recaptaríem uns 900 milions d’euros, com a Itàlia. Aquest és el kit de la qüestió. Però, no ho fan…

I per què?
Perquè no li interessa a l’establishment futbolístic. Qui guanya més diners amb la repartició dels drets és el Barça i el Madrid.

Per què els deutes del futbol no es paguen, i un ciutadà normal o una entitat sí que ho ha de fer?
Perquè d’alguna manera hi ha por al futbol. Si Mariano Rajoy es posa en contra d’un equip de primera divisió, el dia següent surt de la Moncloa.

Estem a prop que es tanqui algun club?
No. S’han de buscar solucions. Però una cosa que em preocupa és que els camps de primera divisió cada vegada estan menys plens. I també hi ha el tema dels horaris. Són bastant monstruosos per a què els nens hi puguin anar. Els preus de les localitats i l’abonament del soci és molt car. Jo entenc que a partir d’ara els nens seran del Barça o del Madrid…

S’haurà de crear una lliga alternativa?
Sí. Hi ha d’haver una lliga de dos, que s’ho facin entre ells, i una altra al marge. Per exemple, el Montpeller pot guanyar la lliga francesa aquest any, i és un equip modest. A la Premier està molt igualada… però aquí no. I arriba una moment que es perd l’interès.

Va la Lliga espanyola camí a ser secundària com l’escocesa?
Sí. Jo crec que ja ho és. Si mirem la diferència de punts entre el Barça, que és el segon, i el València, que és el tercer, veiem que és de gairebé 30 punts. Hi ha un gran duel a dalt, però després hi ha un grup compacte d’equips que van fent entre ells.

Per què té tanta influència el futbol en aquest país?
La premsa escrita va baixant, la digital va pujant… però n’hi ha una que ni baixa ni puja, que és l’esportiva. La gent vol evadir-se totalment. I el futbol serveix per a què la gent s’oblidi de tot, destapa les nostres passions. Si guanya l’Espanyol, jo sóc un altre.

Al principi semblava que la crisi era pels brokers americans. Però amb aquests desgavells, és una crisi molt espanyola, no?
Sí. De fet, el futbol és fill de la seva mare, de l’economia espanyola. I a més, s’hi ha afegit una crisi que fa molts anys que l’estem arrossegant, la crisi de model. Es va fer un pla de sanejament i no va servir per a res... Jo crec que la gent del futbol es pensava que estaven vacunats, però no. I per això ara hi ha un respecte molt important.