Què ens falta per ser independents? Aliances internacionals?
Ens falta tot excepte la voluntat. Hi ha una gran consciència popular de la necessitat de la independència. Ens falta la determinació del govern i del Parlament per fer-ho realitat. I això comporta preparar-ho internacionalment.

Però creu que estem a prop de la independència?
Sí. Estem en aquell punt que podem ser independents, o dependents tres cents anys més. Ara no només hi coincideix la voluntat de Catalunya, sinó que també s’està desmuntant l’Estat espanyol. Tots els atributs de l’Estat estan fent fallida al mateix temps, és una situació semblant a la fugida de les últimes colònies el 1898.

Segons vostè no hi ha marxa enrere, o perdrem el tren?
Si no agafem el tren ara, serà molt difícil que es produeixi una altra oportunitat. Els fracassos s’acumulen, tenen un pes. Després costa més convèncer ala gent.

Abans hi haurà la sobirania fiscal?
No crec que ens la deixin fer. Seria útil tenir-la. Però és molt difícil imaginar-se que Espanya cedeixi. En les relacions Catalunya-Espanya, Espanya és prepotent, no intel•ligent.

Creu necessari el pacte fiscal recaptant tots els impostos?
El pacte fiscal és una etapa en el camí. El procés està tan accelerat que fer prediccions és molt difícil. Però és intel•ligent que el govern el demani. Podríem salvar algunes estructures de Catalunya. La crisi gestionada pel govern espanyol està desmantellant tot el que el procés català tenia de singular a Espanya. Ens estan deixant una estructura regional. Ens estan liquidant tot el que hi havia de nacional en el nostre projecte.

Si no s’aconsegueix què creu que s’hauria de fer?
Convocar eleccions anticipades apujant el llisto, claríssimament. I demanar al poble què s’ha de fer.

Creu que el país té prou fortalesa com per crear una Hisenda pròpia sense permís de Madrid?
Em temo que serà impossible. I tampoc és el camí. Si no volen pactar, haurem de cridar a la gent i que decideixi què vol.

I la gent respondrà?
És molt complicat que sigui unànime. És un camí frustrant absolutament.

Vostè creu que el govern català s'està desgastant per la crisi, com passa a la majoria d'executius europeus?
El govern català encara conserva el prestigi. S’han fet moltes campanyes contra les retallades però no han quallat. La gent li perdona les retallades, però no li perdonarà que no vagi més enllà. Artur Mas no es desgastarà per les retallades sinó per covardia. O executes la sortida, o et cremes.

Com descriuria la relació actual entre Catalunya i Espanya?
Zero. Amo i esclau. No donen marge. Per tant, l’autonomia s’ha acabat. I encara no n'hem vist ni la meitat. L’ofensiva és brutal.

I això és sostenible massa temps més?
El catalanisme es justifica perquè hi ha un projecte de progrés i de justícia. Si no pots fer això, no es pot justificar. I per tant, no necessites govern. Per gestionar les retallades no cal un govern. I tot just aquest camí acaba de començar. I encara cal tenir en compte el tema de la llengua i de TV3…

Per ser independents d’Espanya hem d’imitar els espanyols?
No hem de fer res com els espanyols. Perquè són un fracàs. El projecte català és totalment antagònic. Els AVE’s a Badajoz que se’ls facin ells.

Expliqui'm com és que té aquesta estima per Catalunya vostè que és d’origen argentí...
Jo ja vaig venir coneixent el tema català. Vaig descobrir la cultura catalana a Buenos Aires. És la cultura més potent sense Estat. Si hi ha una història, hi ha unes reivindicacions. De fet, vaig aprendre català abans de venir.

La més potent?
Sí, perquè l’Estat espanyol ha estat molt feble i la consciència catalana ha quedat molt vigent. És un cas únic. Espanya no ha tingut força per absorbir Catalunya, que està molt vertebrada per la cultura. No hi ha cap cultura minoritària sense Estat que tingui la potència de la catalana. I hi ha nacions amb Estat que no tenen aquesta potència.

I què opina de l'expropiació d'YPF?
Hi estic en contra. És una salvatjada jurídica. Però s’ha d’entendre, perquè el tema de la descolonització és molt calent a Sud-Amèrica i genera grans aplaudiments. El govern argentí necessita recursos, diners i suport popular… L’entusiasme per aquesta mesura a Argentina ha estat enorme, ni l’oposició s’ha atrevit a criticar-ho. Argentina és un país que no respecta les normes.

Segons vostè, quines són les raons: populisme o econòmiques?
Hi ha interessos personals. Hi ha una nova generació de peronistes que s’han de fer milionaris perquè ja els toca...

El peronisme segueix tan arrelat com sempre a l'Argentina? O té alts i baixos?
Absolutament. El peronisme és una identitat, no és una cosa que tingui relació amb la política. Qui ho és, ho és tota la vida, com la religió. Roben, però el 50% ho reparteixen al poble, i la gent està contenta.