Conserva l’aspecte robust i poderós. Manté l’imponent capó que l’ha mitificat però amb algun tret estilístic per dinamitzar línia i proporcions. L’anagrama de la casa presideix. L’engraellat continua sobredimensionat per garantir la refrigeració fins i tot en escenaris adversos però ara, en el morro, hi trobem barres transversals i òptiques més grosses. La línia de cintura d’aquest pick-up continua elevada però la incorporació d’un vidre més inclinat fa que, de cantó, es dibuixi una silueta més fluïda. Menys agressiva amb l’aerodinàmica. El Ford Ranger continua sent allò que se’n diu un cotxe gran. Una eina aparent. Però l’estampa es fa agradable i, en molts moments, suggereix desig.

La nova proposta de Ford és fruït del nou concepte de política global del fabricant. Neix a partir d’una plataforma dissenyada a Austràlia i s’embolcalla per poder vendre’s a 180 països del món. Disponible en tres tipus de cabina (doble, súper o normal) i tracció 4x4 o 4x2, creix en batalla (220 mm.) i en distància entre eixos (322 mm.). La generositat del centímetre es tradueix en una millora de la capacitat de càrrega i el confort interior. Al darrera, a la caixa, podrem transportar un volum màxim de 1.266 dm3 i entre 1.117 i 1.309 Kg. de pes en funció de la versió que s’esculli. A l’habitacle s’hi acomoden bé fins a cinc adults en un ambient molt més ergonòmic pel conductor i un suplement d’espai per a les cames d’aquells que van al banc posterior. Els americans han dispensat una curiosa atenció pels objectes de butxaca. Al mig, per exemple, hi queda una guantera amb més de vuit litres de capacitat i a les portes hi ha safates de plàstic dur. Des del darrera del volant la visibilitat és bona en qualsevol direcció però convé adaptar-se a la generositat de les mesures de la carrosseria abans d’afrontar maniobres en indrets ratoners i estrets.

Les mecàniques dièsel també han estat revitalitzades per aglutinar el millor de dos mons: el comportament del més incansable i genuí dels treballadors rurals amb la possibilitat d’esdevenir un tot terreny de qualitat, segur i valent. La nostra unitat estrenava un 2.2 TDCi Duratorq de 150 CV amb quatre cilindres, injecció directa i tecnologia common rail d’alta pressió. Un giny dotat de turbo de geometria variable que compleix la normativa anticontaminant Euro 5 i que pot associar-se a una caixa de canvis sempre de sis relacions, amb independència de si és manual o automàtica.

La casa ha incrementat lleugerament el recorregut dels esmorteïdors del davant, les estabilitzadores són de nova factura i les ballestes posteriors també són més grans. En qualsevol cas, resulta evident l’eficàcia del conjunt en la major part dels escenaris sempre que tinguem present la distància entre eixos i que –en configuració normal- la propulsió arriba a través de l’eix posterior. Quan les coses es compliquen podrem passar a la tracció integral a través d’una pràctica rodeta situada darrera mateix de la palanca de canvi. Per fer aquesta operació no cal parar el vehicle. I si el terreny sembla insalvable encara ens quedarà com a recurs la reductora, que activa un sistema diferencial autoblocant per repartir la potència en funció de l’arrapament que obtingui cadascuna de les quatre rodes. En la nostra prova ha reflectit mitjanes de consum d’entre 7,5 i 8,9 que, amb aquesta caixa i la tara, hem de reconèixer que són prou competitives. Practicant una conducció distesa la despesa en combustible no hauria de ser un argument en contra.

En l’equipament del Ford Ranger no hi falta el doble airbag frontal de sèrie, els laterals de cortina i els de tòrax, sistema ABS i EDB per a l’equipament de frens i control d’estabilitat ESP, la ràdio integrada amb reproductor de CD’s, MP3, bluetooth i connexió USD i iPod, aire condicionat, tancament centralitzat amb comandament a distància i, opcionalment, navegador i càmera de visió posterior.

El Ranger de Ford també ha millorat la capacitat de remolcada, que ara és de 3.350 quilos i la de vadeo, 80 cm.