Pot ser que el moviment del 15M tingui més sentit ara que fa un any? No és una vergonya que un any després tot continuï igual o pitjor? Res no es mou, hi ha crisi econòmica, ètica i de valors, malgrat les protestes, les crítiques i el malestar de la gent. El món polític i financer es fa el sord mentre esclaten casos com el de Bankia .
Qui són els xoriços? Volem saber els seus noms i tenir tota la informació que ens permeti indignar-nos una mica més cada dia. I participar així de la indignació general.

I com a conseqüència hem convertit els comentaristes econòmics de les tertúlies en els nostres gurús, uns savis que escoltem amb avidesa per veure si podem entendre alguna cosa sobre el que està passant. Però les notícies se succeeixen tan ràpidament que no les podem pair.

De l’austeritat com a mal menor han passat a defensar la necessitat de polítiques de creixement. Tornar a créixer, tornar a gastar? Però…I l’estalvi? I la necessitat d’un canvi de model econòmic? I allò de produir i consumir menys per viure millor? I l’exemple alemany? Què diuen, que a Alemanya estan pitjor que nosaltres?

Fa temps que hem comprovat que els polítics poden dir una cosa i al cap d’unes setmanes fer-ne una altra. La diferència és que abans havies d’anar a l’hemeroteca per constatar i denunciar un canvi d’opinió, però ara ja fa temps que ningú té manies. Ni vergonya.