Diu el PP de Catalunya que aquest cap de setmana es “refunda”. Com a mínim han tingut la delicadesa d’estalviar-nos allò del “gir catalanista” que abans ens anunciaven a cada congrés del seu partit, des dels temps d’Aleix Vidal-Quadras. Casualment? Crec que no.

Ara diuen que es refunden, a seques. I com a mostra ens exposen el cognom “català” que li afegiran a partir d’ara a les sigles PP, així com una senyereta que completarà el logo de la formació. Interessant. I per què? Potser perquè ja fins i tot el PP admet que la marca Espanya no ven i que està en hores baixes? No, això seria sobreinterpretar, que diria l’Umberto Eco. Ja que de fet, amb aquest gest, i passant de “girs catalanistes”, el PP català no fa més que igualar-se a allò que ja es dóna en altres delegacions territorial dels populars.

El PP andalús es diu així i compta amb bandereta (andalusa, és clar). El PP basc es diu així, i compta amb la ikurriña. El PP gallec igual. En el logo del madrileny també hi ha bandereta. Total, que la novetat més aviat era no tenir bandereta al logo. Les altres delegacions populars de nacionalitats històriques (i Andalusia) ja la tenien. D’altra banda, val a apuntar que ara que s’hi han posat, a can PP català ho han fet amb les ratlles en horitzontal (en la disposició que pertoca a la bandera espanyola), no en vertical, com pertoca a la senyera. Coses del subconscient que traeix. No té més.

Però accents i logos a banda, que això és xapa i pintura d’aquella que aporta més aviat poc, sobretot quan del que es tracta és d’autoaplicar-se retocs estètics, hi ha un front que interessa especialment respecte del congrés del PP d’aquest cap de setmana. La “refundació”. Serà l’enèsima? Serà la frase-falca que fa mil d’entre les programades i projectades aquesta setmana pels d’Alícia Sánchez-Camacho? Perquè podria ser que aquest no fos el cas i, així les coses, caldria parar-hi l’orella.

El país viu moments que flairen transcendents. Molts fronts, polítics i socials, van deixant força taques d’oli pertot. S’albira trencament, ni que sigui amb un taulell polític que s’està movent. Ho farà també el PP? Optarà per fer el pas definitiu i, rere la senyereta del seu nou logo, fer l’OPA hostil definitiva a una part important de l’electorat tradicional del PSC, en clau desacomplexadament espanyolista? Si un pol, el sobiranista, pinta que va a l’atac, la lògica marcaria que l’altre, l’unionista, també ho fes. Tot plegat té els seus riscos, però potser és que simplement ha de passar.