Editorial Dijous, 20 de Juny de 2013
Opinió
Opinió. Nerea Rodríguez
03/05/2012
L'excés andorrà
"Potser a Madrid tenen por que els nens andorrans d'aquí a uns anys siguin tan llestos, tan trempats, que ajudin els catalans a emancipar-se"
A Andorra els obliguen a fer-ho diferent. Si a molts indrets mantenim professors que no valen un duro, al país lliure del costat els fan treure's de sobre qui en sap massa. És el món a l’inrevés!
Resulta que la mestra de P4 de l'Escola Espanyola d'Escaldes-Engordany (quanta E!) ha hagut de marxar, i no per voluntat pròpia, sinó perquè els seus mètodes pedagògics eren superiors al que es demana. Així ho ha considerat un inspector de Madrid. La mainada s'espavilava massa. Ui no, no fos cas que el coeficient de la quitxalla es dispari i pensin més del que toca. L'incident no passaria de ser domèstic si no tingués conseqüències tràgiques. Estem a l'espiral de l'absurd. El cas: una mestra de P4 no podrà continuar a l'escola perquè s'ha excedit, ensenya massa coses als infants, que aprenen més del que està establert a les línies curriculars.
Que a 4 anys els 11 alumnes ja sabessin llegir i comencessin a escriure -i a fer alguna petita suma i resta- ha escandalitzat un inspector de Madrid: aquests nens són un perill potencial, deu haver pensat. Que patètica aquesta mania amb el que toca, la norma, els límits: nen o nena de 4 anys, ni intentis llegir eh?, que això no toca a P4! Potser a Madrid tenen por que els nens andorrans d'aquí a uns anys siguin tan llestos, tan trempats, que ajudin els catalans a emancipar-se. Ja se sap, les tendències a l'excel•lència no agraden ningú i només serveixen per omplir fulletons d'universitats, però ningú no hi creu.
La directora calla per ara, i les famílies dels nens i nenes estan en peu de guerra perquè no entenen -clar, és que no s'entén- com ha de marxar una professora que fa progressar més que adequadament als seus fills.
La motivació, les ganes de saber, la mà dolça i ferma d'una mestra que esperoni a aprendre... tot això està castigat, fustigat, destinat a l'exili. Inevitablement, Andorra em du a Algèria. El petit Albert Camus estudiava i aprenia -més del compte- gràcies a un tal Monsieur Germain. El dia que l’escriptor i periodista va rebre el Nobel de Literatura, les seves primeres paraules van ser per ell, perquè “sense aquella mà amiga” que va confiar en el petit Albert res hauria estat possible. No tinc cap dubte que els brillants nens d'Andorra retindran ja des d'ara el nom de la mestra. Potser l'hauran de citar d'aquí a un temps.
Resulta que la mestra de P4 de l'Escola Espanyola d'Escaldes-Engordany (quanta E!) ha hagut de marxar, i no per voluntat pròpia, sinó perquè els seus mètodes pedagògics eren superiors al que es demana. Així ho ha considerat un inspector de Madrid. La mainada s'espavilava massa. Ui no, no fos cas que el coeficient de la quitxalla es dispari i pensin més del que toca. L'incident no passaria de ser domèstic si no tingués conseqüències tràgiques. Estem a l'espiral de l'absurd. El cas: una mestra de P4 no podrà continuar a l'escola perquè s'ha excedit, ensenya massa coses als infants, que aprenen més del que està establert a les línies curriculars.
Que a 4 anys els 11 alumnes ja sabessin llegir i comencessin a escriure -i a fer alguna petita suma i resta- ha escandalitzat un inspector de Madrid: aquests nens són un perill potencial, deu haver pensat. Que patètica aquesta mania amb el que toca, la norma, els límits: nen o nena de 4 anys, ni intentis llegir eh?, que això no toca a P4! Potser a Madrid tenen por que els nens andorrans d'aquí a uns anys siguin tan llestos, tan trempats, que ajudin els catalans a emancipar-se. Ja se sap, les tendències a l'excel•lència no agraden ningú i només serveixen per omplir fulletons d'universitats, però ningú no hi creu.
La directora calla per ara, i les famílies dels nens i nenes estan en peu de guerra perquè no entenen -clar, és que no s'entén- com ha de marxar una professora que fa progressar més que adequadament als seus fills.
La motivació, les ganes de saber, la mà dolça i ferma d'una mestra que esperoni a aprendre... tot això està castigat, fustigat, destinat a l'exili. Inevitablement, Andorra em du a Algèria. El petit Albert Camus estudiava i aprenia -més del compte- gràcies a un tal Monsieur Germain. El dia que l’escriptor i periodista va rebre el Nobel de Literatura, les seves primeres paraules van ser per ell, perquè “sense aquella mà amiga” que va confiar en el petit Albert res hauria estat possible. No tinc cap dubte que els brillants nens d'Andorra retindran ja des d'ara el nom de la mestra. Potser l'hauran de citar d'aquí a un temps.
Nerea Rodríguez
Llicenciada en Periodisme i Dret. Màster en Periodisme Avançat (URL) i Postgrau en Community Manager i Social Medial (UB). És redactora d''El Singular' i col·labora amb 'Intocable Digital'. Ha treballat a Europa Press i ha fet articles d'opinió i ha portat les xarxes socials de 'El Matí Digital'. Apassionada de l'obra de l'escriptor Albert Camus, sobretot de la seva vessant periodística.
Seguir l'autor
(22 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Estimada Nerea,
Moltes gràcies pels teus comentaris, m'ajuden a suportar la meva actual situació d'angoixa.
Tant de bo els meus nens i nenes em recordin, jo no oblido mai un alumne, però no solsament pels coneixements, les anomenades matèries instrumentals, és a dir, llegir i escriure, sumar o restar,.. millor que ho facin perquè no els vaig destruir la seva creativitat, les seves rialles infantils, les seves ganes de pensar, la seva llibertat,...
Els seus pares i mares poden donar fe, que un dels meus objectius, abans que tot el tema dels coneixements. és el benestar, la felicitat. Un nen que no és feliç, no aprèn res a l'escola. Un nen o nena que no se'l deixa pensar, repeteix, tampoc aprèn.
La societat ha canviat, l'escola també hauria de fer-ho, els nens i nenes de quatre anys són esponges, i cal deixar que lliurement, triant ells i elles, que són i han de ser el centre del sistema educatiu, assoleixin els coneixements que els motiven, i segur que us sorprendran.
Puc donar fe,que no hi ha cap dia que no em sorprenguin, crec que els ensenyo ben poc, com més assoleixen la competència de aprendre a aprendre, més m'ensenyen ells i elles a mi.
una salutació i el meu agraïment pel suport rebut
Estimada Nerea,
Moltes gràcies pels teus comentaris, m'ajuden a suportar la meva actual situació d'angoixa.
Tant de bo els meus nens i nenes em recordin, jo no oblido mai un alumne, però no solsament pels coneixements, les anomenades matèries instrumentals, és a dir, llegir i escriure, sumar o restar,.. millor que ho facin perquè no els vaig destruir la seva creativitat, les seves rialles infantils, les seves ganes de pensar, la seva llibertat,...
Els seus pares i mares poden donar fe, que un dels meus objectius, abans que tot el tema dels coneixements. és el benestar, la felicitat. Un nen que no és feliç, no aprèn res a l'escola. Un nen o nena que no se'l deixa pensar, repeteix, tampoc aprèn.
La societat ha canviat, l'escola també hauria de fer-ho, els nens i nenes de quatre anys són esponges, i cal deixar que lliurement, triant ells i elles, que són i han de ser el centre del sistema educatiu, assoleixin els coneixements que els motiven, i segur que us sorprendran.
Puc donar fe,que no hi ha cap dia que no em sorprenguin, crec que els ensenyo ben poc, com més assoleixen la competència de aprendre a aprendre, més m'ensenyen ells i elles a mi.
una salutació i el meu agraïment pel suport rebut
quina vergonya per la direcció d'aquesta escola, la veritat. Trist exemple ultrapirenenc.
Trobo que no sabem massa res d'Andorra, i sempre són coses estranyes, algú podria dir-nos quins són els seus pensadors, els seus mediàtics, la seva força que fa anar el país endavant, apart de banquers, portuguesos i proprietaris de tabac i esquí, clar.
el tema escola o no escola és igual, el que interessa és entendre que es castiga a qui fa millor les coses que les esquifides normatives que no ajuden al desenvolupament integral de la mainada, i això, a andorra o a martorell, és greu.
Narcís, ja ens ho has explicat, i repetit, en el teva enrevessada llengua, la que sigui, que tu, de petit, no vas anar mai a l'escola. Se't nota. Molt. Però deixe'm que et faci una pregunta: hi vas arribar a anar més tard, ni que fos de gran?.
Ai, ' trollet ' ( 19:33), patufet malcriat, meu .. a qui penses enganyar quan l'únic ' empastifador ' arreu d'aquest digital no fa altra cosa que molestar ( òbviament no ofens gens ni mica, ni poc ni gaire) el partit CiU que avui, ara i ací presenta/ representa Catalunya? PD: deixant de banda tot el que patim per ser a ta espanya .. què senzill ser català (!) i espanyol a Catalunya, oi?, per què no procures ser català i espanyol a ta espanya? Nota: així mateix, si ets de la Falange o del ' Movimiento ' o de C's o d'UPD o del PSOE o d'ERC o de SI .. ens ho dius estalviant-te fe'ns riure dia rere dia! Anotació al marge: no sé pas perquè t'escric atès que, malauradament, Catalunya n'és plena d'anihiladors de nostra llibertat, desenvolupament, enlairament i estat dinàmic .. sobirania!
Anònim, no estic d'ànim per explicar el munt de coses a fer per al desenvolupament integral .. pel que fa a aquestes edats! PD: tanmateix, la docència, la pedagogia, la didàctica, l'ensenyament i el professar, sia 1er. cicle, sia 2on. cicle ( ambdós d'infantil) .. no hi té res a veure amb la primària! Nota: creu-me, hi entren un munt d'activitats més que estudiades que seran fonamentals a l'hora .. d'enlairar-se a l'escola obligatòria! Anotació al marge: a Déu el que és de Déu i al césar el que és del César .. estrany d'allò més que l'autora parli d'això sense saber gens ni mica les tasques derivades d'aquesta edat!
Jo als quatre anys ja savia llegir i encara no havia anat a l'escola, i la vida no m'ha anat pas malament (ara tinc 61 anys).
Narcís, això que dius és una tonteria. Si a més de cantar El Sol Solet, saben llegir i fer alguna suma, quin problema hi ha? No ho entenc, de veritat que no.
Si algú hagués fet ' Educació Infantil ' ( antany preescolar .. pàrvuls) sabria que a aquestes edats són d'altres les coses a fer que no pas ensenyar llegir i escriure, sia jocs, sia cançonetes/ música, sia d'expressions oral i corporal i artística , sia dibuixar/ pintar, sia psicomotricitat, sia conviure amb altres nens, sia autonomía, sia .. és inacabable la ' didáctica ' a desenvolupar! PD: com pot ningú xerrar del que no coneix? Nota: el conformen dos cicles ( 0 -3 i 3- 6 anys) amb sos corresponents finalitats psicopedagògiques! Anotació al marge: el que feia aquesta mestra pertany a la ' Educació Primària '/ bàsica ( aquella no és obligatòria), no pas en funció a les característiques psicoevolutives de les criatures .. així cantem-hi tots plegats, començant per l'autora: sol, solet, vina'm a veure, vina'm a veure; sol, solet, vina'm a veure que tinc .. fred!!
Aquest inspector espanyol, vol tornar a "LA EDAD MEDIA" en la que es castigava a les nenes si sabien massa i la cultura estaba nomes als monestirs, el poble com mes ignorant millor, aixi se'l podia manipular,fixeu-vos que als mitjans de comunicaci espanyols , es dona molta propaganda als "ni nis" i a "las princesas del pueblo",joves sense educacio ni cultura de cap mena, i orgullosos de ser-ho.
Son tan cinics questos espanyols, que despres es queixen i diuen que si el fracas escolar, que si estem en educació a la cua d'Europa.... i quan surt una mestres bona profesional, que potencia els coneixements del alumnes, la retiren de la feina, en lloc de ajudar-la. El mon al reves.
El millor que podem fer es: anar a la nostra i ni punyetero cas.ell ja s'ho trobaran.
aquest inspector no ha entès res
Volem saber què pensa aquesta mestra i els pares, hi ha algun bloc andorrà bo?
A mi m'agrada molt que es posi en evidència que l'ensenyament va fatal arreu i que només mestres que fan excessos salvaran els infants.
Però per què no tenen escola andorra i prou? l'espanyola és com si tinguessin escola alemanya? però si així fos aquí a l'escola alemanya de barcelona hi haurien d'intervenir els Deutsch? andorrans, és el vostre Diari D'andorra que ha llençat la notícia!
Andorra té aquest punt d'absurd, sí.
Haurem de seguir aquesta mainada.
Ensenyar es penalitza ara, on anirem a parar colla d'ignorants?
Reflexions interessants Nerea, com sempre!
L'Escola Espanyola depèn del Ministeri Espanyol el Govern Andorra només té autoritat sobre la seva escola que és l'Andorrana.
A veure si d'una vegada els periodistes ho diuen correctament que sembla que siguem burros els andorrans. El problema el té l'inspector de l'Estat Espanyol!
Andorra té un problema: com pot deixar-se dominar per un delegat espanyol? no existeix l'escola andorrana?
Bon lligam entre la mestra que ensenyava massa i el temor madrileny. Andorra en algunes coses ens ha d'ajudar, i no se senten prou intel.lectuals del país veí que ens esperonin, com els 350 de Perpinyà del Sant Jordi.
S'està parlant...
El més llegit del Singular
Enquesta
Resultats 
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida