“La inseguretat jurídica a l'Argentina no és nova, va arrencar fa molts anys” i, per tant, les empreses que hi operen estan tranquil·les malgrat l'expropiació d’YPF perquè han après a conviure amb els constants canvis de legislació del país. Així s’expressa el director comercial de la companyia catalana Aplicacions d'Intel·ligència Artificial (AIS), José Manuel Aguirre, que fa 12 anys que desenvolupa software per a entitats financeres del país andí.

No obstant això, en aquest context, ahir s’hi va afegir l’expropiació de la filial de Red Eléctrica Española per part de Bolívia. En tot cas, fins el moment, l’anunci de l'expropiació de l’YPF, ara fa dues setmanes, va ser una sorpresa relativa, ja que els inversors a l’Argentina estan acostumats a canvis en la normativa. “Personalment, penso que pot seguir aquesta moda de nacionalitzar, és com un tango, un pèndol. Durant els 90 es privatitza tot i en la dècada del 2000 es nacionalitza tot”, considera Aguirre, que ara és a Barcelona, després de viure durant quatre dècades al país austral. 



El director comercial d’AIS assenyala que, a l’empresa, “no li afecta ni ens preocupa l'expropiació el més mínim”, afegeix. Tot i això, sí que perjudica a la companyia el tancament del mercat de canvi de divises a l'estat governat per Cristina Fernández de Kirchner, que complica a les empreses el moviment de fons. Abans del corralito, el negoci al país d’AIS en el Con Sud suposava entre el 20 i el 30% de la facturació de la companyia catalana, però actualment només és el 10%.

Així mateix, respecte el sector de les autopistes, Abertis té una “exposició limitada” al país, ja que només està present en dues concessionàries: té el 35% d'Ausol i el 48% de GCO. Aquesta darrera aporta 56 milions d'euros al consolidat anual d'Abertis, que factura cada any 4.000 milions d'euros. En un passat, la companyia es va veure afectada per la congelació de tarifes, però ara la situació ha adoptat certa normalitat. Sigui com sigui, “no hi ha preocupació” per una possible nacionalització de les autopistes argentines i, en tot cas, “l'impacte seria reduït” dins del conjunt de negoci de l'empresa. En el mateix àmbit, l'empresa de serveis Areas -que declina fer declaracions sobre l'expropiació- està present a l'Argentina des del 1999 i hi factura 9,4 milions d'euros.

Antiga és també la implantació de la paperera Miquel y Costas, que té una fàbrica a l'Argentina des de fa 35 anys. En aquest temps, ja han viscut moltes crisis i això fa que estiguin del tot tranquils. El material produït al Con Sud es destina sobretot a l'exportació. El grup Girbau, que prefereix no fer delcaracions, també té filial a Buenos Aires i es dedica a la provisió de maquinària per a bugaderies. En sintonina, en el sector del joc, el grup Cirsa, que tampoc vol manifestar-se sobre la nacionalització d’YPF, té dos casinos en vaixells al Río de la Plata, un bingo a Buenos Aires i poseeix el casino més gran de l'Amèrica Llatina, a Rosario. 



Gas Natural i Agbar, casos oposats



Mentrestant, Gas Natural també mostra tranquil·litat davant l’expropiació i confia que el Govern espanyol tindrà una resposta “intel·ligent” en defensa de Repsol, tal com va posar de manifest fa dies en roda de premsa el president de Gas Natural Fenosa, Salvador Gabarró. La companyia és present a l'Argentina des del 1992 a través de l'empresa Gas Natural BAN -participada en un 50,4% per Gas Natural Fenosa-, que distribueix gas natural a 30 municipis de la zona nord i oest de la província de Buenos Aires. Els beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions del 2011 al país van ser de 27 milions d'euros.



No obstant això, altres companyies decideixen abandonar el vaixell. És el cas d’Agbar, que va decidir renunciar a la seva concessió de subministrament d'aigües de Buenos Aires i d’altres dos províncies ara fa sis anys després de tenir desavinences amb el govern argentí, aleshores liderat pel difunt marit de Cristina Fernández de Kirchner, Néstor Kirchner. Actualment, hi ha una seixantena de companyies catalanes i hi exporten 2.438 firmes. Des del 2006, les empreses catalanes hi han fet una inversió productiva de 447 milions d'euros -sense comptar les participacions en valors estrangers-. Segons dades de l'Institut de Comerç Exterior (ICEX), el 2011 Catalunya va exportar a l'Argentina béns per valor de 260 milions d'euros i va importar-ne per una suma de 467 milions. 


Ara, després que Bolívia hagi seguit el camí de l’Argentina, caldrà veure si les expropiacions d’empreses de l’Estat espanyol només és un fet aïllat o es converteix en una taca d’oli a Sud-Amèrica i acaba amb l’aparent tranquil·litat de la majoria d’empreses catalanes que hi treballen.