El catedràtic d'estructura econòmica a la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño Becerra, ha pronosticat avui que entre setembre i octubre Espanya pot arribar als sis milions d'aturats, molt per sobre dels 5,27 milions actuals.

El catedràtic d’economia treu aquest número de la següent reflexió: La tendència d'augment del nombre d'aturats entre el segon trimestre del 2011 i l'actualitat, és una còpia de la que es va produir entre el segon trimestre del 2007 i el segon del 2008. Comparant-les, dóna la xifra dels 6 milions.

Mitjançant un post al seu blog, Niño Becerra explica les causes d’aquesta elevada taxa d’atur, i és que queda afectada la gent que treballa en la construcció, el turisme i el sector de l'automòbil: “Espanya té un nivell de població activa òptim per construir 750.000 habitatges a l'any, atendre 56 milions de turistes que consumeixin el màxim possible dins de les seves possibilitats, i fabricar 3,5 milions d'automòbils i vendre i cuidar a l'interior a un bon grapat dels mateixos. Si això no és així, o es troba en què ocupar aquesta població activa o es produeix un excedent de la mateixa, excedent que es tradueix en una taxa d'atur del 24,4% avui; el demà és una incògnita”.

Però el catedràtic d’estructura econòmica ha anat encara més enllà, si tot plegat no es corregeix especialment el cas de la construcció, encara que sigui amb algun substitut: “Espanya pot situar-se en un nivell de desocupació del factor treball simplement inimaginable: si no es troba un altre sector com el de la construcció que absorbeixi desocupació i creï ocupació nova es desencadenarà un efecte en cadena que pot portar la xifra d'aturats a no se sap on; set milions?, més?. La raó és coneguda”.

Falta de confiança

Becerra ha precisat també que “no hi ha confiança”, que els mercats no han recuperat al confiança, i ho troba lògic alhora que es pregunta: “Qui se n'estranya amb un volum de deute per pagar com l'existent a nivell mundial i amb unes entitats financeres que acumulen la dinamita que acumulen?”

En aquest sentit, el catedràtic d’economia assenyala que cal afrontar el problema d'estirar més el braç que la màniga: “O s'augmenten els ingressos o es rebaixen les despeses, però, independentment d'això, el deute cal pagar-lo. Bancs: es poden augmentar les exigències de capital-bo el que es vulgui, però si els bancs no cobren el que els deuen ho tenen clar: ho tenim clar”, advertint que això serà un problema per a tothom.

Crítica a Paul Krugman

Niño Becerra assegura “no entendre” a el premi nobel Paul Krugman, quan prediu la fi de l'euro o un 'corralito' a l'Estat espanyol. “Llegint el que diu el professor Krugman sembla com si fos el portaveu d'algú que busca la fi de la moneda única, algú a qui li interessa que l'euro desaparegui perquè, encara que aquest està malament, suposa una ombra per als seus interessos”, critica Niño Becerra.

I continua, en referència al Premi Nobel, que aquest insisteix de forma errònia que la solució està a gastar posant com a exemple de l'USA d'avui a l'USA de Roosevelt. "Tampoc ho entenc. (...) L'entorn en el 2012 gens té a veure amb el de 1933: el deute públic llavors era ridícul i avui és infinit; alhora, Krugman sap que USA avui està sostinguda per la resta del món: li compren el seu deute i accepten sense queixar-se la seva moneda”. Becerra recorda que sortir de l'euro comporaria adoptar divises molt devaluades.

Becerra és contundent amb la seva proposta per sortir de la crisi a Europa i l'Estat espanyol, però mantenint l'euro a tota costa. “Europa hauria de coordinar-se més, col•laborar més, asseure's al voltant d'una taula i parlar aparcant personalismes que ja no serveixen per res. I regular allò que sigui necessari, potenciar el que sigui convenient, i intervenir on calgui a fi de superar contagis. I, per descomptat, mantenir l'euro a qualsevol preu”.