S’agafa el telèfon, es marca un número a l’atzar, es fa una pregunta capciosa al que despenja a l’altra banda, s’origina una mofa, es munta una befa... i ja tenim secció. O es fitxen un parell d’imitadors, un còmic i un pallasso, es passa tot per la coctelera de les ones, ara ric, ara faig una pregunta seriosa... i ja tenim programa de ràdio.

Fa de mal escriure, aquest paper, perquè a Catalunya tenim grans programes d’entreteniment i excel•lents radiofonistes. Però una bona part estan posseïts per un virus aparentment benigne, una malaltia crònica de mal guarir: ens volen fer riure. S’han proposat fer-nos riure peti qui peti, ens expliquen una atzagaiada a cada segon. I això, que en els programes d’humor és just i necessari, en la resta de la programació generalista és una passa que a voltes fa avergonyir.

Deu ser cosa de la crisi. O allò tan tronat de qui vol viure de tot s’ha de riure. I vinga a caure en els tòpics més recurrents: que si el papa de Roma, que si la classe governant... Fa uns anys, rebien els quecs, els coixos, les senyores grasses, els marietes. Avui, la correcció els ha arraconat de la diana, ara reben aquells que representa que en el sou ja se’ls inclou la ridiculització. Però l’humor més descarnat se centra també en els pobres ignorants, en l’home del carrer que no sap quina és la capital de Polònia, la dona poc agraciada que parla amb la boca plena, el jove begut que s’excita i se’n fot del control d’alcoholèmia... Víctimes gratuïtes, material barat.

La ràdio, la pública i la privada, que té magnífics índex de credibilitat informativa, no se’n sap estar de trufar la graella amb múltiples espais i grans dosis de pretesa gràcia. I en l’espiral a veure qui la fa més grossa, tant se val si disparen contra la monarquia o els sants, la banca o els parlamentaris. El problema i les ganes de plorar arriben quan s’escarneix els subjectes més indefensos de la societat. I si algú es queixa, intel•lectual o illetrat, l’acusaran de no encaixar la crítica, de no entendre que l’humor és sa. Callarem tots i imperarà la correcció política.