El catedràtic de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martín assegura, mitjançant un post al seu blog, que a Espanya no hi havia bon tòxics americans, perquè el Banc d’Espanya els havia prohibit, però en canvi, el banc espanyol “no va veure que aquest sistema financer que regulava i supervisava estava ple de centenars de milers de milions de bons tòxics provinents de la Costa del Sol”. El catedràtic ho considera un error "catastròfic".

"El gran error del Banc d'Espanya no ha estat com ha gestionat la supervisió dels bancs un cop esclatada la bombolla -que ho ha fet molt malament- sinó com va permetre que el sistema financer donés tant crèdit a tanta empresa d'un sol sector. I és que la bombolla espanyola era insostenible i hagués esclatat amb o sense la caiguda de Lehman als Estats Units. Espanya i la perifèria d'Europa haurien entrat en crisi encara que els Estats Units no ho haguessin fet", subratlla.


 En l’article, Sala i Martín ofereix 25 propostes de caràcter econòmic per sortir de la crisi, i explica que aquestes haurien de ser aplicades pels líders polítics d’Europa, però per això caldria que aquests s’ho repensin i canviïn de rumb.

Les propostes estan dividides en quatre grans blocs, corresponents “als quatre grans problemes als quals s'enfronta Europa en l'actualitat”: el problema del deute, el problema del dèficit fiscal, el problema de la falta de creixement i el problema del divorci de Grècia.

El problema del deute

Dins d’aquest problema, trobem països com Itàlia, Grècia i l'Estat espanyol. En aquest grup, Sala i Martín proposa convergir cap a la unió fiscal i quan aquesta estigui formada, que es creïn eurobons. El catedràtic vol també que els actius del sistema financer, sobretot l'espanyol, siguin valorats immediatament "per auditors independents".

El catedràtic demana també abandonar immediatament la política de fusions de bancs en crisi. Aposta també per la creació d'un fons de rescat europeu per als bancs i assegura que "Europa hauria de separar clarament el que és el dèficit fiscal estructural de l'Estat del que són els diners que s'utilitzarà per rescatar bancs".

A més, el Banc Central Europeu hauria de crear mecanismes creïbles i permanents de compra de deute públic directament. Aquest banc també hauria de garantir, al seu entendre, la liquiditat de tots els bancs de l’eurozona i allunyar la possibilitat que es creïn ‘corralitos’. En últim lloc en aquest àmbit, seria necessària la creació d’un fons de garantia de dipòsits a nivell europeu.

Alerta amb les retallades

En aquest sentit, segons Sala i Martín, cal posposar els objectius fiscals en un o dos anys i admet que "passar-se fent retallades excessives i excessivament ràpid empitjorarà la situació macroeconòmica i pot acabar generant un remolí que arrossegui tot el país cap a la ruïna". També aposta per prioritzar el creixement, copiar els millors i redissenyar l’Estat des de zero.

Creixement econòmic

Sala i Martín parla aquí des de dos grans punts de vista: creixement mitjançant la política monetària i el creixement mitjançant la política d’oferta o productivitat.

Dins del primer grup, el catedràtic fa referència a la reducció dels tipus d’interès, la necessitat que el valor de l’euro baixi de manera progressiva però segura. A més, afirma que Alemanya ha d’acceptar una inflació superior, i la perifèria una reducció de preus i salaris. En últim lloc, cal un augment de l’IVA i una reducció de les cotitzacions socials del treball.

L’euro i Grècia

El catedràtic explica que cal estar preparat per dues coses: si Grècia marxa de l'euro no pagarà els seus deutes, i a més això tindria conseqüències en els bancs de l’eurozona. "Una vegada s'obre la porta de l'euro, no se sap quanta gent pot sortir i els pànics financers poden contagiar-se per la resta de la perifèria obligant altres països a abandonar la moneda única", assenyala Sala i Martín.

Per tot això proposa garantir que la sortida de Grècia sigui amistosa; és a dir, que els europeus l’ajudin i no la castiguin encara més, i alhora que es crei un tallafocs entre Grècia i Itàlia. Això vol dir que "el BCE i els líders de l'eurozona han de garantir que per la porta de l'euro només sortirà Grècia i que faran tot el possible per evitar que la sortida de Grècia deslligui atacs especulatius contra Espanya, Portugal i Itàlia".

Sala i Martín acaba el seu article recomanant als líders polítics que si no estan disposats a fer els sacrificis necessaris, deixin de fer cimeres europees que anuncien la solució definitiva als problemes d'Europa. "Cada vegada que anuncien que una nova cimera definitiva, perden una mica d'aquest capital tan escàs: la credibilitat" sentencia el catedràtic de Columbia.