Hi ha una minoria sorollosa que rep amb excitació cada lliurament del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Persones de bona fe que proclamarien la independència cada dia a partir de la foto d’una part del quadre però no amb el quadre sencer. Ciutadans benintencionats que la urgència els fa oblidar el que és important. És evident que si miréssim el darrer baròmetre del CEO com un tot, com una veritat absoluta i inamovible de la situació de Catalunya, el govern de la Generalitat hauria de començar a plantejar-se seriosament la separació d’Espanya. Els resultats parlen per si sols: un 51,1% de ciutadans votaria a favor de la independència, mentre que un 21,1% hi votaria en contra. Però aquesta part del paisatge, tot i ser agradable, no és tot el paisatge.

Anem a pams: votarien a favor de la independència el 64,5% dels votants de CiU, el 95,7% dels d’ERC, el 53,2% dels d’ICV-EUiA i el 99,1% dels de Solidaritat. Votarien en contra el 74,4% dels votants del PP; el 41,4% dels del PSC i el 57,9% dels de Ciutadans. És a dir, tenim un bloc del si format per CiU, ERC, ICV-EUiA i Solidaritat; i un bloc del no format per PP, PSC i Ciutadans. Aquesta és una cara de la moneda. A l’altra cara hi ha els resultats de les darreres eleccions generals a Catalunya on CiU, ICV-EUiA i ERC van sumar 22 diputats (el 44,50% dels vots) però PP i PSC en van sumar 25 (el 47,34% dels vots). Les dues fotografies són reals. Les dues formen part del mateix quadre. Sembla contradictori. Això significa que els catalans són menys independentistes quan voten a les eleccions espanyoles? Vol dir que són independentistes en alguns casos i en altres no?

Amb tot, diria que el més remarcable de l’enquesta del CEO és que dibuixa un mar de fons veritablement interessant. Una percepció creixent que el problema de Catalunya es diu Espanya. Això ja ho pensa un 26,4% dels enquestats. Alguns ho visualitzen amb el depriment sistema de finançament (14,4%) i altres amb la relació Catalunya-Espanya (12%). Tots aquests problemes fan pensar al 68,4% dels enquestats que l’autogovern de Catalunya és insuficient.

Hi ha una pregunta a l’enquesta que, penso, distorsiona la percepció dels resultats sobre el grau de sobiranisme dels catalans: la que diferencia entre “estat independent” i “estat dins d’una Espanya federal”. Si s’entén aquesta segona opció com un sinònim de la primera el percentatge de persones que aposten per la independència és espectacular: 62,70%. Els enquestats no ho deuen entendre així perquè sinó no serien solament el 51,1% els que votarien a favor de la independència en un referèndum. Llavors com ho entenen? Perquè només el 34% d’enquestats creu que Catalunya hauria de ser un estat independent.

En fi, que a vegades la realitat és contradictòria. Sinó com s’explica que el 41,5% dels votants del PSC estigui en contra de la independència de Catalunya, però el 38,4% cregui que amb una Catalunya independent el nivell de vida dels catalans seria millor i que el 73,6% estigui a favor que Catalunya recapti tots els impostos? Complicat i un pèl esquizofrènic.

El que està més clar és que la idea del Pacte Fiscal (Concert Econòmic) del president Artur Mas ha fet forat. Tres de cada quatre catalans (76,5%) hi està a favor. Aquesta és l’autèntica batalla a mig termini. La que pot permetre dues coses: resoldre progressivament la situació econòmica de Catalunya i dels catalans o, en cas de no aconseguir-ho, generar un malestar tant gran que faci que la independència esdevingui l’única sortida possible per a aquest país.