Una part de l'esquerra del nostre país –la més progre i multicultural- sempre ha tendit a infravalorar i ridiculitzar tot allò que tingués un cert flaire identitari o patriòtic. Ells, ciutadans del món com són, es senten més agermanats amb causes llunyanes com la del Tibet, Cuba o el Sàhara. La catalana els sembla conservadora, reduccionista i antiquada.
Un gran exemple d'això va ser el
"Sense Ficció" d'aquesta setmana. El reportatge –dirigit per Carles Bosch- parlava de la crisi, del moviment dels indignats i de les retallades per intentar demostrar que l'Estat del Benestar s'estava acabant. Com es poden imaginar tot molt neutral i contrastat. A més, el reportatge, tot i estar fet a Catalunya i parlar sobre els problemes dels catalans, va obviar qualsevol reivindicació catalanista. Va parlar de les retallades del govern de la Generalitat, de la repressió policial dels Mossos i es va mofar –més d'un cop- del conseller Mas-Colell. El dèficit fiscal i els incompliments del Govern espanyol, però, no va aparèixer ni un sol instant.
Per sort la caretes van caient i les floritures multiculturals cada dia tenen un recorregut més efímer. La situació catalana és tan dramàtica que ha dinamitat les posicions intermitges.
La crisi del PSC n'és la constatació més visible. El partit està en caiguda lliure. Tot i les retallades del govern del president Mas sembla que la formació que lidera Navarro –o com a mínim ho intenta- no capitalitza el desgast que pateix la federació nacionalista.
L'eix del debat s'ha desplaçat completament.
El CEO així ens ho demostra: 51 a 21. Fins i tot Ferran Requejo, que havia estat un dels grans teòrics del federalisme del PSC, ho va deixar molt clar en una
jornada organitzada per la Fundació Campalans: "He deixat de ser idiota, ara sóc independentista. Si no ens deixen marxar per la porta constitucional, haurem de marxar per la finestra, però no podem continuar en un lloc on no hi estem còmodes".
El desempat s'està produint. Mica en mica es van movent les plaques tectòniques. És un camí de no retorn. La incertesa és molt gran, però tot indica que, aquestes alçades, ja no hi ha cap altre camí. Ara ens hem d’arriscar.
Ho va dir clarament l'eurodiputat Ramon Tremosa aquest dijous en una taula rodona organitzada per la Fundació CatDem: "A Mas se li perdonaran les retallades, però no que no faci un pas endavant".