Què ha de fer el PSC per recuperar el poder perdut?
Al PSC li toca tornar-se a socialitzar; és a dir, sortir de les seves inèrcies i dels seus clixés. Ha de tornar a entrar en contacte amb la societat amb els neguits, anhels i esperances dels amplis sectors socials que estan disconformes amb la situació que tenim i que estan disposats a sumar les seves forces per una sortida progressista de la crisi.

Què ha fet malament el PSC?
Moltes coses. L’obra de govern és una espasa de doble fil i el PSC ha governat a tots nivells. Les decisions que s’han de prendre tenen costos, i el preu màxim es paga en el moment que esclaten les contradiccions entre Catalunya i Espanya. Aleshores el PSC pateix, perquè la seva ideologia és federalista; per tant, és de pacte. I quan aquest es fa impossible, ell surt perjudicat.

Què li falta doncs?
La política democràtica, en general, ha quedat aïllada de generacions senceres. Les generacions posteriors a la democràcia han vist la política a una certa distància i això s’ha de trencar perquè afebleix la política. Els partits, tal com estan concebuts, segresten la selecció política; per tant, cal obrir-la a la societat.

Un dels problemes del PSC no és que s'ha quedat a mig renovar? Encara manté molts exconsellers en primera línia...
Tothom parla de renovació, fins i tot aquells que no volen renovar-se gens. El que ha de fer el PSC és resocialitzar-se. Retornar la iniciativa a la societat i a la voluntat d’una política diferent, no segrestada pels partits. Per tant, renovar-se o és això o no és res.

Han de defensar el dret a decidir?
Aquest és un dret elemental dels pobles. En el moment que es va produir el pacte constitucional entre Catalunya i Espanya vam dir que el dret a decidir quedava enrere. Però, en aquests moments, entre ambdós hi ha una situació de vulneració d’aquest pacte, com per exemple la sentència de l’Estatut d’autonomia.

I per tant?
Doncs, en aquesta situació, o es refà el pacte en els termes que s’havia entès, o l’única xarxa que ens recollirà a tots serà el dret dels pobles a decidir. No és que el PSC s’hagi oblidat d’aquest dret, sinó que l’hauria deixat enrere en la mesura en què el pacte constitucional ja era l’expressió d’aquest dret.

El PSC té un bon líder?
En aquests moments té un primer secretari votat en el passat congrés, però el líder encara està per veure. En aquell congrés es va aprovar una cosa molt important, que era fer unes eleccions primàries a la francesa, i quan aquestes es produeixin, el tindrà. Estem en vigílies d’això.

Per què diu que ha fracassat l'aposta del PSC?
Ha fracassat en la mesura en què la situació política espanyola ho ha fet impossible. El PSC sempre s’ha plantejat com un partit amb voluntat federalista, és a dir, favorable al pacte. Per tant, ha fracassat en la mesura que ha proposat un procés en el pacte constitucional (el nou Estatut), i com a resposta a trobat un linxament mediàtic.

I ara quina és la solució per a Catalunya?
Catalunya és un país prou petit com per no deixar de costat a ningú i necessitar tothom per tenir força, com deia el president Tarradellas. Per tant, estem en un moment prou delicat com per arribar a una posició de consens entre els principals partits del catalanisme i per fer una acció combinada en relació l’Estat.

La independència?
Depèn. Seria bona si el poble decidís què la vol. Però les conseqüències que tindria no les podem saber. Una independència pacífica com la d’Eslovàquia no ha estat negativa. Però aquí la població no està cohesionada com a Eslovàquia. Hi ha una pluralitat molt gran. Una part d’aquesta població no és d’origen català, sinó d’altres llocs d’Espanya. Per tant, situar a aquesta gent en la tessitura de plantejar què són és molt traumàtic i podria donar lloc a una fractura, si des de fora de Catalunya aquesta es provoca.

El PSC depèn massa del PSOE, i això li dificulta entrar en aquest debat?
La relació entre partits catalans i espanyols és ineludible. CiU i el PP en aquests moments tenen una relació preferent, i això no vol dir que no hi hagi discordances, però prima un acord a fons que es converteix en un pacte de govern a nivell local. Per tant, això no em preocupa gaire. Sempre hi haurà contradiccions a l’hora de fer pactes amb partits espanyols. Trobo normal que el PSC s’entengui amb el PSOE. El que és important és que el PSC tingui molt clar que a qui es deu és als interessos de Catalunya, tant a Barcelona com a Madrid.

Per recuperar-se s’ha de distanciar dels socialistes espanyols?
No. El PSC ha de ser coherent amb la seva naturalesa, ja que és un partit que representa el poble de Catalunya. El problema es planteja en el moment que el socialisme de tot l’Estat fa un debat i arriba a un acord majoritari que és contrari als interessos de Catalunya. En aquests moments, el PSC no ha de supeditar-se a aquest acord general, sinó que ha de pensar en els interessos de Catalunya. No es tracta de trencar o distanciar-se, sinó que cadascú faci el paper que li correspon.

Què li sembla el corrent intern 'Avancem!', que lidera Joan Ignasi Elena?
Em sembla molt bé. Correspon al procés que es va produir al darrer congrés del PSC, i han decidit que tingui una continuïtat. Per tant, ha de ser tant una batalla externa com interna. La novetat per mi seria la faceta interna, ja que fins ara la gent que forma “Avancem!” no s’havien plantejat fer una acció interna combinada.

Ajudarà a portar al PSC a bon rumb?
Segur. Tot el que no sigui quedar-se adormit, hi ajuda.

En el passat congrés es va aprovar fer primàries per escollir el candidat a la Generalitat. Qui proposaria vostè?
No en tinc ni idea. Primer m’haurien de convèncer. Encara no s’ha iniciat aquest procés. És important veure què proposen els candidats… M’agradaria molt, i crec que seria fonamental, que fossin realment primàries a la francesa; és a dir, que hi haguessin dues voltes. En una primera tothom que volgués tindria l’oportunitat de presentar-se i contrastar coneixements i personalitats diverses, i després es podria produir una segona volta sobre la base de dues candidatures.

I no li fa por que Carme Chacón, al tornar a fer moviments en el PSOE, llanci per terra la recuperació del PSC?
No en tinc ni idea. La Carme Chacón està molt dedicada i activa a la política espanyola. És molt jove, i és una promesa. Però els seus paràmetres són sobre la política espanyola, com hem vist recentment. No crec que torni a Catalunya.