100.000 milions per a la banca espanyola. Es pot parlar de rescat?
Segons el diccionari Pompeu Fabra, no. Segons l’Enciclopèdia Catalana, sí. No hi perdem un segon més. Si no és un rescat, tot i que parcial, s’hi assembla molt.

Què ha fallat? El Banc d’Espanya s’ha equivocat?
Ha faltat diligència del supervisor. I sense cap dubte hi ha hagut negligència política, sempre a l’espera de brots verds. Algunes entitats tenen la culpa clarament. Ara bé, també hi ha hagut comportaments dolosos d'alguns directius 'jeta' que esperem que arribi a la fiscalia.

No fa tant, Zapatero deia que els bancs espanyols eren “de Champions”, i ara, de cop, necessiten 100.000 milions d’euros. Com s’explica això?
El temps ho deteriora tot. No separar la poma podrida de l’economia inicialment més sana de les finances, ens ha portat on som. Una economia a la baixa espatlla tota solvència.

Quines conseqüències tindrà per al ciutadà de peu aquesta mesura?
Més seguretat en la protecció dels estalvis i una finestra d'oportunitats per a remoure els condicionants del crèdit actuals. En tot cas el cost financer del nou deute serà menor del que ens tocaria sufragar si el rescat l’haguéssim d'assumir els contribuents. Està clar que acceptem políticament el rescat bancari. En tot cas aquest no és equivalent a un desemborsament de deute. No sé si el rescat és la millor de les alternatives, però sembla a hores d'ara la menys dolenta.

Com va ser el seu renovat nomenament al Banc d'Espanya? Vostè va ser proposat per ERC?
Sóc un dels sis consellers de govern, formo part de la 'quota catalana'. Jo he estat nomenat pel govern espanyol i he comptant amb el màxim consens (PSC, CIU i ERC). Mai cap antecessor meu n’havia tingut tant. No he estat escollit per ERC, ni el meu nomenament està seqüenciat al del governador ni a d'altres canvis polítics.

Com intervé en les decisions del Banc d’Espanya?
El Banc d’Espanya no funciona de manera col•legiada, ja que excepte l’informe Anual sobre la situació de l’economia espanyola, la resta són decisions del governador. Venen preparades a la comissió executiva, a la qual jo no hi sóc. Això és així, tot i que, en moltes de les decisions preses no han requerit el nostre consell.

Què no s’ha fet bé?
És obvi que nosaltres no hem sigut prou diligents en separar pomes podrides de sanes. El governador hauria hagut de plegar abans d'hora. El govern però ha sigut clarament negligent i ha ignorat la realitat. Pot ser requerida una comissió d’investigació al Parlament.

I les caixes?
Algunes entitats també són culpables en la manera que han pres decisions, com si fossin bancs sense ser-ho, arriscant els diners dels seus estalviadors. En aquest punt, la condemna social em sembla insuficient. I algun directiu d'aquelles entitats ha mostrat conductes doloses que espero acabin als jutjats.

I davant d’això, què ha fet el Banc d'Espanya?
Les intervencions del Banc d'Espanya, en la mesura que han detectat il•legalitats, les han posades en mans de la fiscalia. Fora de delictes que s’han de veure en els tribunals i en un sistema judicial força garantista, la resta són valoracions d'oportunitat. El governador del Banc d'Espanya o nosaltres mateixos ens podem haver equivocat. Però ningú pot dir que ho hem fet lucrant-nos en interès propi.

Per què ho diu?
Li donaré una dada. La retribució del governador que ha marxat sense pensió ni cap prebenda particular, era menys d'una dècima part del que cobraven molts directius d'entitats que anaven de desastre en desastre. En el consell de les caixes s’asseia gent que cobrava i que deia que no entenia el que aprovava.

El Banc d'Espanya havia d’haver rescatat les caixes?
Alguns diuen ara que el Banc d'Espanya havia d'haver rescatat a les caixes amb diners del contribuent des del primer dia. Jo mai ho vaig creure així, ja que s’havia de minimitzar el cost que havia de suportar un ciutadà que no n’era culpable. Podem dir que la reestructuració financera espanyola ha sigut la més barata per càrrec directe al contribuent. També hi ha qui diu que vàrem anar massa lents en les intervencions en caixes, tot i que quan ho fèiem ens van dir que anàvem massa ràpids.

Se'l veu molest...
Aquest és el país que tenim, que fa un totum revolutum de tot plegat. Diuen que ens haurien d'enviar tots a la foguera, i després votem partits que no aconsegueixen regular les responsabilitats penals del malbaratament dels doblers públics mentre erosionen el prestigi d' una de les poques institucions que encara el mantenia. Repeteixo, però, que jo aquí hi arribo 'plorat' i em preocupa com millorar la situació.