Catalunya no és un país amb gaires lectors habituals. La mitjana d’habitants que afirmen llegir almenys un cop l’any és del 61%, 10 punts per sota de la mitjana europea. A aquest fet cal sumar-li la crisi econòmica i la forta presència del castellà en un mercat petit. La situació fa que els editors s’ho pensin dues vegades a l’hora d’apostar per segons quins productes, especialment clàssics o autors novells en la nostra llengua.

Les xifres són prou eloqüents. El darrer estudi publicat pel Gremi d’Editors de Catalunya constata que els consumidors en català han passat d’un 23’5% a un 21’2%. El descens s’ha produït en només tres anys i, malgrat que han coincidit amb un context de crisi econòmica, els lectors en castellà han protagonitzat una tendència oposada. Si el 2009 eren el 73’1% dels lectors, el 2011 (data més recent que ha analitzat l’estudi) ja suposaven el 77’6% del col•lectiu.

Lectors monolingües en castellà, bilingües en català

L’estudi constata una actitud que ajuda a entendre els motius del descens del consum de llibres en català. Si bé els lectors en català no tenen inconvenients en comprar títols en castellà, sobretot quan no els troben en la seva llengua, el col•lectiu castellanoparlant és molt més militant i rarament consumeix en català. Això fa que el públic potencial dels editors en català quedi estancat, des de fa anys vora el milió de lectors.