“Fa pocs dies us digueren que per a executar els més alts designis nacionals teniu darrera vostre tot un poble, per a dir prou a Duran només us cal el que teniu d'antuvi, la raó, la fortalesa i la dignitat del càrrec”
Carme-Laura Gil, exconsellera d'Ensenyament

Manuel Silva, dirigent d’Unió pròxim a Duran, va dir fa uns anys en una entrevista a a la Nit de Rac1 que la federació nacionalista –CDC amb UDC- no tindrà sentit el dia que el fet d’anar units els resti votants. Aquest dia potser ja ha arribat, però dins de la família nacionalista sembla que, de moment, ningú s'atreveix a fer números. La por que un trencament fragmenti el seu electorat i, per tant, els perjudiqui en uns comicis els domina. Saben que la llei d'Hondt castiga les divisions i que els electors sempre han tendit a rebutjar els partits envoltats de batalles i polèmiques internes.

Ara, també és inconcebible –per qualsevol votant racional- que el president Mas i el portaveu Homs siguin rebatuts i contestats per dirigents d'Unió quan es planteja un tema tan cabdal com la hisenda pròpia o el pacte fiscal. No pot ser que el president sigui desautoritzat des de casa seva en qüestions que el mateix portaveu defineix com a “vitals pel futur del nostre país”.

Hi ha sumes que, a vegades, acaben restant. No saps del tot com –o potser sí- però quan ho acabes comptant veus que la suma et reporta uns resultats negatius. El que abans et garantia beneficis ara no fa res més que generar-te deutes i hipoteques. Convé, doncs, revisar i renegociar els acords per tal de no sortir-ne mutilat.

La situació actual –com ens repeteix cada dia el president Mas- és excepcional i, per tant, requereix decisions excepcionals. L'anar tirant ja no és cap solució. S'ha de ser valent i agafar el bou per les banyes.