Editorial Dimecres, 22 de Maig de 2013
Opinió
Opinió. Guillem Carol
09/06/2012
El desempat
“El desempat ja ha començat i des de Catalunya ho contemplem astorats des de la barrera”
"Catalunya podria sentir-se plenament espanyola dins una Espanya que s'assemblés a Suïssa: treballadora, menestral, burgesa, ordenada, pacífica, casolana i de composició política federativa. Però, una Espanya semblant, que no ha existit mai, fóra per als veritables espanyols -els castellans i castellanitzats- més absurda, més incompatible amb ella encara, que l'Espanya actual no ho és pels catalans. I, com que Catalunya no ha tingut, ni és probable que tingui mai, força suficient per a capgirar aquest estat de coses, aquesta realitat granítica, d'aquí ve la tragèdia".
"La tragèdia de Catalunya" Agustí Calvet (Gaziel)
La crisi econòmica ha accentuat les posicions i ha fet caure totes les màscares. Comença a ser una necessitat extrema. Un tema de vida o mort. Ja no valen les solucions intermitges ni les receptes d'anar tirant. L'asfixia és enorme.
El repte del catalanisme polític –des de la mancomunitat- ha estat ser hegemònic a Catalunya, tenir autogovern a través de la diferència i crear una societat moderna. Això, fins ara, s'havia pogut realitzar tot i les posicions espanyoles. Ara, però, les condicions han canviat i aquell statu quo que n'havíem anomenat la “conllevancia” ja ha passat a la història. Entre tots l'hem assassinat.
L'històric i infinit empat que va predir Gaziel sembla que pot ser històric, però no serà infinit. Espanya està disposada a desempatar. L'equilibri de forces que es va gestar durant la Transició s'ha esmicolat completament. Catalunya s'ha convertit en un problema per Espanya i, al mateix temps, Espanya s'ha convertit en una rèmora per Catalunya. Els interessos d'uns i altres han deixat de ser complementaris per esdevenir contradictoris. Cadascú tiba la corda en funció dels seus interessos.
Tot i que el catalanisme polític és hegemònic l'asfixia financera que viu la Generalitat han convertit l'autogovern en una entelèquia. El desempat ja ha començat i sembla que des de Catalunya ho contemplem astorats des de la barrera.
Ara el repte del catalanisme polític, tal i com estan les coses, és no morir. I el no morir passa forçosament per acabar amb aquest desempat. Som ells o nosaltres. Sembla que no hi alternativa.
Guillem Carol
Treballa a Giny Comunicació - giny.cat. És vocal de la Junta Nacional d'Òmnium Cultural. Col•labora en diversos mitjans de comunicació catalans. És politòleg per la Universitat Pompeu Fabra.
Seguir l'autor
(5 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
La mentalitat FIDALGA espanyola (castellana, historicament parlant) no vol saver res d'oficis "VILES NI MECÁNICOS". Així apareix, amb aquesta expressió els aspirants a ocupar un carrec en l'administració de la monarquia espanyola i en els municipis castellans, despres d'acreditar la seva "neteja de sang"(que ni ells ni els seus avantpassats no van ser mai ni jueus ni musulmans), juraven no haver trevallat mai.
Però si fa temps d'això, sinó de què néixer Reagrupament, SI àdhuc les CUP o mateixa UNC o vitalitzar-s'hi l'EC .. ? PD: l'única manera de que un paràsit deixi l'hoste n'és matant-lo o .. morint-nos ( no som ' perdonavides ' .. però democràticament i pacífica sí hi hem de prendre una determinació!)! Nota: se'ns estàn passant mil pobles .. i ja n'és hora de dir-los prou, tu no ets compatriota meu així fuig/ fugiu/ deixeu-nos estar ( la comèdia per a vosaltres i amb vostre homologat, monopolitzat i exclusiu espanyol ..!)! Anotació al marge: més del que ha fet aquesta nació per a vostre fumut i forçat estat sanguinolent .. mai per mai ho fareu vosaltres ( i només ens n'hem endut pixades i escopits a la cara .. mal, sang, tortura i mort!)!
Hem de guanyar. Per guanyar ens haurem d'arriscar tots
Nosaltres. Jo ho tinc clar!
És una realitat . ¿Acabarà com volem molts catalans? !Visca Catalunya lliure!
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Resultats 
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida