Salvador Espriu era un entès en la càbala, la tradició mística del judaisme, i aquest fet va influir clarament en la seva obra. Així ho assegura qui va ser el seu editor, Josep Maria Castellet, al llibre ‘Memòries d’un editor. Tres escriptors amics’. Castellet explica que després d’una conversa entre amics va decidir estudiar sobre aquesta disciplina esotèrica per millorar la seva comprensió dels textos d’Espriu.

Com a fruit d’aquesta recerca l’editor va llegir diversos llibres, entre els quals 'Els grans corrents de la mística jueva' de Gershom Scholem que, segons admet, li va obrir “noves portes a una interpretació de l’obra d’Espriu”. En la mística jueva havia trobat la font del misteri, per a mi fins aquells moments impenetrable, del secretisme del poeta”, confessa Castellet.

L’editor narra com va escriure el pròleg que va fer del volum ‘Poesia’, en el quan va fer públic per primer cop l’impacte de la càbala en el poeta. Castellet, poc després d’enviar el text provisional a l’escriptor, va rebre’n una rèplica en la qual negava les seves tesis.

Després del desconcert inicial per aquesta negativa, Josep Maria Castellet afirma que va entendre’n el motiu: “un cabalista no podia confessar que ho era o que, tot escrivint, havia deixat les pistes suficients perquè es descobrís el secret del seu misteri”.

La certesa sobre aquest fet va arribar pocs mesos després. Espriu va dedicar a l’editor un exemplar de ‘Setmana Santa’, en el qual li explicava que hi trobaria “clares al•lusions a la mística jueva”. L’autor, però, va seguir insistint fins la seva mort que aquestes al•lusions no eren presents en cap altra de les seves obres.