Editorial Divendres, 17 de Maig de 2013
Política
18/06/2012
El Financial Times demana a Catalunya que imiti l’exemple d’unitat de “La Roja”
El rotatiu econòmic assegura que Xavi representa “l’Espanya autonòmica, nacional i internacional”
El diari econòmic Financial Times demana avui a Catalunya que imiti l’exemple d’unitat que “La Roja” ha demostrat a nivell futbolístic i posa com a exemple d’aquest fet al jugador, Xavi Hernández, jugador del Barça i terrassenc, però també un dels jugador més veterans de la selecció espanyola.
Concretament a través d’un article d’un dels seus col•laboradors, Simon Kuper, el rotatiu britànic posa al futbolista com a exemple de “l’orgull” per “la nació espanyola” i “la seva regió” i recorda que va cridar un “viva Espanya” en guanyar el Mundial de futbol ara fa dos any. “Xavi representa Espanya que és a la vegada autonòmica, nacional i internacional”, escriu.
Fins i tot, el Financial Times assegura que “la Roja” ha sabut borrar els tints de “nacionalisme espanyol” i “extrema dreta” que havia heretat del franquisme i afirma que ara ja es troba lluny de qualsevol ideologia dretana.
Per tant, segons ells, el “Viva Espanya” del “passador suprem” de la selecció espanyola, tal com anomenen a Xavi, és “el final simbòlic de la Guerra Civil” i el senyal de la unitat política a imitar. I és que la conclusió del rotatiu és clara, si la bona relació entre “regions i centre” és possible en el món del futbol, també ho ha de ser a nivell polític.
Concretament a través d’un article d’un dels seus col•laboradors, Simon Kuper, el rotatiu britànic posa al futbolista com a exemple de “l’orgull” per “la nació espanyola” i “la seva regió” i recorda que va cridar un “viva Espanya” en guanyar el Mundial de futbol ara fa dos any. “Xavi representa Espanya que és a la vegada autonòmica, nacional i internacional”, escriu.
Fins i tot, el Financial Times assegura que “la Roja” ha sabut borrar els tints de “nacionalisme espanyol” i “extrema dreta” que havia heretat del franquisme i afirma que ara ja es troba lluny de qualsevol ideologia dretana.
Per tant, segons ells, el “Viva Espanya” del “passador suprem” de la selecció espanyola, tal com anomenen a Xavi, és “el final simbòlic de la Guerra Civil” i el senyal de la unitat política a imitar. I és que la conclusió del rotatiu és clara, si la bona relació entre “regions i centre” és possible en el món del futbol, també ho ha de ser a nivell polític.
(40 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Pensava que el Financial Times era un diari seriós i rigurós.
Moltes gràcies, Toni Strubell.
Ja era hora una contesta així com la teva.
Caldrà evitar que els espanyols s´avancin i tornin a tergiversar tots els fets.
Salutacions cordials
Jordi Romaguera
L´Hospitalet de Llobregat
Dear Mr Kuper,
Over the years I have followed your books and articles and share your interest for the more political side to sport. I too am an Oxford man. My first co-authored book was also about a figure who had one foot in sport and the other in politics.
In your latest article on “La Roja”, in the Financial Times, you seem to have opted for a more moralistic line, indeed with earnest recommendations for Catalans regarding their support for La Roja. You seem to have no qualms about openly prescribing behaviour patterns for our sports and maybe even political allegiances. You wish to correct, it would seem, their perverse sporting inclinations. So you would probably frown on the fact that 500.000 Catalans signed for the right to sport our own national sides.
However, may I ask you if you know anything about the sporting history of Catalonia? Do you know Catalonia had Olympic contacts and offices long before Spain did? Did you know that Catalonia was a founder member of the International Rugby Federation? Do you know what happens to Catalan sportsmen who refuse to play for Spain, however undefiant and discrete their attitude? What happened to Barcelona defender Oleguer Presas? Did you also scold Catalans in the FT for booing the Spanish Royal family at the last Cup Final?
Dou you also write instructions for Welshmen about their sporting loyalties and feelings? Have you made moves for Cardiff Arms Park to be dismantled in favour of grand old Twickenham? Should the Welsh be advised to do away with their red shirt so as not to rival with what is obviously THE red shirt of our day?
Whatever the case, I’d love to send you my latest book What Catalans Want if you would be kind enough to give me an address. There are interviews with people form all walks of life, some of whom British, which I am sure will cast some light onto the dim view you seem to have of us Catalans. I’m sorry, but all that many of us Catalans want is to be allowed to be Catalan. We have had to put up with a hellish relationship with Spain that no European in his right mind would consider maintaining if exposed to. Please try and get some good backgound information before writing about what Catalans should and should do, feel and applaud.
Best wishes
Toni Strubell i Trueta
MP for Girona / Diputat per Girona al Parlament de Catalunya
Tenen la seva part de raó. Si catalans, valencians, balears i fragatins (i habitants de al FRanja per extensió) anessim més units en qüestions com la llengua, el corredor mediterrani i el problema fiscal, ara no tindríem tants problemes.
Caldria, tanmateix, un pacte paral·lel contra la corrupció. És hora que els que tenim llengua, història i interessos comuns cmencem a caminar plegats i nuits. Espanya i Galícia-Portugal per la seva banda haurien de fer el mateix, pero ja és el seu problema.
Per a Ciutadà: em sembla que no toqueu de peus a terra, mireu http://www.twitvid.com/PSM70
Doncs per què no? fem un partit de salvació nacional i aconseguim d'una vegada per totes la independència dels vividors espanyols als que hem de rescatar any rere any de'n fa 300.
Per Carles Vinyals Casado: no sap quant m'agrada llegir els seus comentaris, sobretot per la seva impecable escriptura i també per la cultura que sembla tenir. El que passa, a vegades, és que quan els desitgs són molt intensos es confon amb la realitat i es comença a fabular. I fabulant fabulant es poden fer comparacions al·lucinants a vegades i terribles i injustes, altres vegades. Això ha passat amb les comparacions entre els jugadors de Kiev i els del Barça. Espero que no llegeixen-els del Barça- el seu comentari: es inaceptable. Vosté acaba de comparar Espanya amb l'Alemanya nazi i als del Barça amb els del Dínamo: JO TAMBÉ SENTO VERGONYA
La Rioja no ha esborrat els tints de nazionalisme espanyol d'extrema dreta, els ha asumit, amb tot el que això implica (anticatalanisme, orgull facha, incultura, etc)
El Financial Times és ideal com a paper de wàter. És enèrgic però alhora suau amb la pell. No entenc que va passar, doncs, l'altre dia que després d'eixugar-me se'm va irritar la ullera...
I jo demanaria al director de Financial que facin un esforç d'estudi o comprensió del problema català i informin en conseqüència. I que CONTRASTIN abans qualsevol notícia o opinió que donguin
El què volem imitar és escòcia i la seva selecció, què ve a dir i a donar lliçons aquest britànic si ells tenen una selecció per cada nació? que s'ha begut l'enteniment o què, si ells són l'exemple de tot el contrari!
Aquests del F.T. no tenen ni punyetera idea del que és i representa "España" -negativament per a Catalunya-, econòmicament i culturalment, i que Catalunya només se'n sortirà si es declara independent.
Aquests del FT, que es dediquin als números i que no parlin del que no coneixen.
Up yours mate! No way we're going to be humiliated any more by f.... Spain.
Sense profunditzar massa en la qüestió, jo dic que ens donin 600.000 €, a cada català, com a cobrat el Xavi; un català de Terrassa, però de para espanyolista (ell sembla que també), i 300.000 mes per aquesta nova copa, que aquet país arruïnat,no tindrà cap rubor en paga, i llavors la independència la deixarem per quans s` ens acabin els quasi milió€.
Senzillament, aquest home pixa fora de test. què sap ell del que es cou per casa nostra? Sembla més aviat que parli des del prejudici i el clixé. Si tanta unitat prediquen, com és que ells, els britànics, tenen no una selecció de futbol, sinó quatre? el sentiment independentista no és flor d'un dia, ni una mena de xarampió que ens ha vingut així de cop... La seva és una visió massa simplista i esbiaixada de la qüestió espanyola.
Les FAES ja estan fent de les seves, aquesta és la seva campanya pel no a la independència. Si ja comencen així suposo que tenen clar que pròximament hauran moviments, esperem que així sigui doncs.
La veritat, ara em caldria un petit detall: Quantes lliures esterlines ha pagat el govern ecspanyol al capoll aquest del Simon Kuper perquè escrigui una animalada d'aquest calibre.
a veure que diuen ells mateixos quan Escòcia sigui un Estat propi.
Per odre de qui ha escrit això?
Abans he parlat d'uns jugadors nostrats. Ara us parlaré d'uns altres que ja no hi són. Anatoly Kuznetsov ho explica al llibre "Babi Yar, el vertígen del terror." L'estiu del 1941, els exèrcits alemanys prenguéren Kiev i implantaren un règim de terror. Babi Yar en fou la culminació; un camp d'extermini als afores de la ciutat, on més de cent-mil persones foren assassinades, jueus principalment. Un any després, estiu del 42, volent les autoritats alemanyes d'ocupació donar a la població una aparença de normalitat i convivència, invitaren els jugadors del Dínamo de Kíev a jugar un partit contra la selecció de fútbol de l'exèrcit alemany. Futbolistes ucraïnessos desnodrits i afamats -com la resta de la població- contra l'élit esportiva de la Wehrmacht.
El primer gol alemany no trigà a arribar. Entusiasme dels alemanys que ocupàven mig estadi; silenci de l'altre mig. Però aquest fou l'únic gol alemany. Traient forces d'on no n'hi havíen, el jugadors del Dínamo anaren fent-se amb el control del joc i al cap de poc empataren. Silenci dels alemanys; eufòria del poble. Abans d'acabar la primera part, el Dínamo guanyava 2-1. Una delegació militar alemanya visità els jugadors del Dínamo als vestidors. "Molt bé, nois. Ja heu salvat el vostre honor i demostrat la vostra vàlua, ara escolteu-nos, i escolteu-nos bé: No PODEU guanyar; no HEU de guanyar, La selecció de futbol de l'exèrcit alemany no ha perdut MAI un partit. Si no PERDEU, sereu afusellats." Els jugadors del Dínamo es miraren sense dir paraula i sortiren a jugar la segona part.
Aviat arribà el tercer gol, seguit d'un quart. Mig estadi, el poble, oblidava la derrota del seu país, la por, el terror, la fam, i elevaba la seva alegría fins el cel; a l'altre mig, els alemanys posaven mà a les pistoles. "Estem apallissant els alemanys !!!" Cridàven, ignorants de la sort que esperava als seus herois, Quan arribà el cinquè gol, el partit fou suspés, l'estadi desallotjat "manu militari", els jugadors del Dínamo foren arrestats al mig del camp, pujats a un camió i conduits a Babi Yar. No és un judici contra ningú; és només un tros d'Història.
Això és el que passa quan es barreja política i esport... diari provincià!
El Financial Times, com la resta de la premsa internacional, s'assabenta del que passa a Espanya a través de l'agència Efe i Reuters, des de la capital estatal espanyola, Madrid. No hase falta desir nada más. És el problema dels catalans per no tenir estat. D'altres parlen i fan i desfan per nosaltres mentre que nosaltres no tenim dret a res. Però no tenim dret a queixar-nos. És el que vol el poble català votant el que vota. Un cas psiquiàtric.
Sé que l'alineació de "la roja" és formada en bona part per jugadors catalans. Mai no he sabut els seus noms. Vull que guanyi el Barça, però mai no he sigut aficionat ni he considerat mai una lliga guanyada pels blaugranes l'avantsala de la independència de Catalunya. Sé, i amb això en tinc prou i massa,que hi ha catalans que s'avenen a jugar sota la bandera del país que, amb les armes en temps de guerra i amb les lles en temps de pau, cerca secularment l'anorreament del meu. Ells sabràn per quins motius ho fan. No els jutjaré perquè no estic en la seva pell, però no puc evitar un sentiment: Vergonya.
Santa innocència. No hi ha res més fàcil pels serveis d'intel·ligència amb diners il·limitats (encara que siguin d'estats arruïnats) que controlar, manipular i quan convingui comprar les voluntats d'un tipus de periodisme internacional, disposat a posar el cul per diners quan calgui..El que em sap més greu es comprovar com digitals de casa nostra, es prestin a donar cobertura d'uns pamflet tan infectes.
Una prova més que espanya sense Catalunya NO ÉS RES
No tenen cap més argument que apel·lar al futbol? Jo als del FT els diria que els partits del Barça-Madrid funcionen perquè hi ha competència, perquè el Madrid no recapta els ingressos de les entrades del Barça, ni decideix a qui es fitxa o sota quines normes s'escull el president del Barça. Això és economia, el demès tocar la pera. Europa necessita introduir competència a la península ibèrica, no subordinació com ara.
Els catalans a la selecció espanyola tenen el deure moral i ciutadà d'aclarir les coses.
Si la prima del Casillas, el Nino Torres, el Sergio Ramos,... la paguéssin restant-la de la de Xavi, Cesc, Puyol etc potser no estarien tan cofois de l'arroja.
Deuen tenir por d'Escocia. Desconeixia aquesta faceta de palanganer del Financial Times. També mana en pedrojota?
Qui s'ho hauria de fer mirar són Xavi, Piqué, Cesc... Ells, els que no barregen futbol i política.
Intentarem complir els desigs del Financial Times. Si tal com diu el diari els espanyols estan units, nosaltres, al seu torn, intentarem d´unir-nos tots els catalans. Així serem pinya, per anar tots junts cap a la independència, de manera que serà aleshores quan també nosaltres podrem jugar a futbol internacionalment. Així imitarem i copiarem fil per randa això de "la roja i separatista", que ens recomana el rotatiu Financial Times.
Amb les salutacions més cordials i amb humor britànic que caracteritza anglesos i catalans, i ens diferencia dels espanyols pel seu humor groller, us envia una cordial salutació.
Jordi Romaguera.
L´Hospitalet de Llobregat
Financial Times, Murdoch, Aznar. No cal dir res més. Bé, sí: Uns collons "que la Roja ha sabut borrar els tints de nacionalisme espanyol i extrema dreta". Aquest articulista no ha trepitjat una concentració, un bar o una festa de "la Roja" en sa vida i no ha respirat les difamacions contra Catalunya que són conversa recurrent...
Espanya en té prou amb poca cosa per neutralitzar les tímides veus que surten en favor de Catalunya, ja siguin nacionals o internacionals. És el que té tenir un govern de covards
"que Catalunya imiti l’exemple d’unitat de “La Roja”.
Unitat per la força de les armes?
Unitat per no tenir cap futur?
Unitat per la destrucció de la nostre llengua, cultuta? etc, etc, etc.
Els espanyols es van unir per deixar de ser francesos i es van revelar contra l'invasor. Perquè Catalunya no?
Au, va! Que s'us ha vist el llautó!
Visca Catalunya lliure d'Espanya!
Visca Catalunya estat!
A quin nivell està caient el Financial Times!!! Ja ho saben els seus lectors?
Quin anàlisi més infantil els del FT, no? La propera vegada s'hi haurien d'esforçar més...
Semble un article ideologic-politic-del Movimiento , en una revista economica i pagat per la caverna.
El tal Simon Kuper hauría de parar compte amb el que fuma; hi ha substàncies que deixen seqüeles irreversibles al sistema nerviós central. El seu "article" n'és un símptoma claríssim.
Aquest és el nivell del contraatac espanyol a les entrevistes de líders catalans en la premsa internacional? (Perquè que aquest article està dictat des de Madrid és evident.)
Francament, indigne d'un mitjà com el Finanacial Times.
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Estàs d'acord amb la imposició de l'escola en castellà, com diu Wert?
Estàs d'acord amb la imposició de l'escola en castellà, com diu Wert?
Resultats
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida