Editorial Divendres, 24 de Maig de 2013
Política
07/06/2012
Independentistes farts d'anarquistes
Ucelay-Da Cal descriu un intent de complot contra Companys des del separatisme, durant la guerra civil
El catedràtic d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal, i l’historiador Arnau González Vilalta han assegurat avui que als anys 1936 i 1937 va existir un complot per segrestar, assassinar o apartar del poder al president Companys per part “d’alguns dels sectors catalanistes més radicals”.
Segons els dos historiadors, aquests sectors tenien també la intenció d’apartar els anarquistes, que controlaven la Generalitat amb Companys i que, per ells, no eren catalans.
Un dels líders d’aquests moviments separatistes va ser Miquel Badia, cap de les Joventuts d’Estat Català, que va ser assassinat per la FAI, juntament amb el seu germà, el 28 d’abril de 1936 al carrer Muntaner de Barcelona. Els separatistes, segons han explicat Ucelay-Da Cal i González, van acusar a Companys de ser l’instigador de la mort de Badia.
A més, han argumentat que aquests “sectors radicals catalans” volien acabar la guerra civil amb la independència de Catalunya pactant amb Franco, i potser amb el suport de la Itàlia de Mussolini o de França. De fet, segons Ucelay-da i González, arriben a preguntar a Franco si estaria d’acord en mantenir l’autonomia de Catalunya a canvi que aquesta sortís de la Guerra Civil i, d’aquesta manera, fes caure el bàndol republicà.
Però els historiadors han explicat que tot això va acabar en “no-res”, sobretot per la mala pràctica del comissari d’ordre públic, Andreu Rebertés.
Així ho han explicitat en la presentació del llibre ‘Contra Companys, 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució’ (Publicacions de la Universitat de València), dirigit pels mateixos Ucelay-da i González, amb textos seus i de Joan Escules, J.M. Pascual, J.M Huertas Claveria i Antoni Ribas, entre d’altres.
Els anys 36 i 37, “el moment on la independència va estar més a prop de fer-se real”
González ha assegurat també que els anys 1936 i 1937 van ser el moment on la independència de Catalunya “va ser més factible i va estar més a prop de fer-se real”, ja que segons González, el president Companys controlava un govern pràcticament independent, tot i que en aquell moment “el nacionalisme radical català, feble, dividit i aïllat, no va tenir prou força per imposar les seves posicions”.
Ucelay-Da i González han sostingut que finalment la figura de Companys va quedar desprestigiada fins al seu assassinat, al 1940, quan “va néixer el mite Companys”. // Nerea Rodríguez
Segons els dos historiadors, aquests sectors tenien també la intenció d’apartar els anarquistes, que controlaven la Generalitat amb Companys i que, per ells, no eren catalans.
Un dels líders d’aquests moviments separatistes va ser Miquel Badia, cap de les Joventuts d’Estat Català, que va ser assassinat per la FAI, juntament amb el seu germà, el 28 d’abril de 1936 al carrer Muntaner de Barcelona. Els separatistes, segons han explicat Ucelay-Da Cal i González, van acusar a Companys de ser l’instigador de la mort de Badia.
A més, han argumentat que aquests “sectors radicals catalans” volien acabar la guerra civil amb la independència de Catalunya pactant amb Franco, i potser amb el suport de la Itàlia de Mussolini o de França. De fet, segons Ucelay-da i González, arriben a preguntar a Franco si estaria d’acord en mantenir l’autonomia de Catalunya a canvi que aquesta sortís de la Guerra Civil i, d’aquesta manera, fes caure el bàndol republicà.
Però els historiadors han explicat que tot això va acabar en “no-res”, sobretot per la mala pràctica del comissari d’ordre públic, Andreu Rebertés.
Així ho han explicitat en la presentació del llibre ‘Contra Companys, 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució’ (Publicacions de la Universitat de València), dirigit pels mateixos Ucelay-da i González, amb textos seus i de Joan Escules, J.M. Pascual, J.M Huertas Claveria i Antoni Ribas, entre d’altres.
Els anys 36 i 37, “el moment on la independència va estar més a prop de fer-se real”
González ha assegurat també que els anys 1936 i 1937 van ser el moment on la independència de Catalunya “va ser més factible i va estar més a prop de fer-se real”, ja que segons González, el president Companys controlava un govern pràcticament independent, tot i que en aquell moment “el nacionalisme radical català, feble, dividit i aïllat, no va tenir prou força per imposar les seves posicions”.
Ucelay-Da i González han sostingut que finalment la figura de Companys va quedar desprestigiada fins al seu assassinat, al 1940, quan “va néixer el mite Companys”. // Nerea Rodríguez
(16 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Ja és diu que la via més necessària per Catalunya ha estat sempre la més mal portada i más maltractada. S'ha de ser català per estar tan il·Luminat com per vulguer pactar amb Franco na autonomia.
El més trist de tot és que em pregunto si hem après algnua cosa 70 anys després.
Ras i curt si Catalunya vol ser independent ha de ser Estat. Els anarquistes sempre en contra del Estat català, mai del espanyol. El boicot a les eleccions sistematicament sempre ha deixat camp lliure a les dretes, són tant curts de gambals que confonen legitimitat amb procés revolucionari, i un procés ho és si al darrere ja tot un poble, altrament és un invent per confondre abans i ara.
Cert, la revolució del 36 a Catalunya va dur lloc a una veritable democràcia en tots els sentits. Per mi els enemics no són els anarquistes ni la gent de la CNT; és la dreta burgesa, ja sigui catalana o espanyola, i aquells que apuntalen un ordre social basat en l'explotació de l'home per l'home i en l'apropiament dels guanys per part dels rics. Gran època la revolució llibertària del 36 a Catalunya.
Els catalans no han estat mai tan lliures com durant la revolució anarquista del 1936, malhauradament enmig d'una guerra.
Pep, d'acord al 100%
és clar: companys el 6 d'octubre de 1934 va declarar legal la botifarra amb seques...
Desprès diuen (els historiadors i politics espanyols) que companys era un separatista. Ara ha quedat clar que tan sols era un autonomista. Haurem de fer caure mites (en Casanova, en Macià, en Companys,...) que realment no es creien lo de la independencia de Catalunya)i prendren'n uns altres: Jaume d'Urgell, Pau Claris, general Moragues,...)
Araki: CNT-FAI: Precisions
Vaig militar a la CNT la segona meitat dels 70 i principis dels 80. Ho vaig deixar córrer per dues raons: la primera fou que tenien els collons d'exigir-me parlar espanyol a reunions i assemblees; la segona perquè estava infiltrada pels serveis d'intel.ligència (?!) espanyols. I us podria donar noms. I com d'altres militants vaig patir amenaces físiques.
******************************
Érem allò que se'n deia "llibertaris independentistes". Vaig ésser a les jornades de la CNT al Parc Güell i com a molts "vells" de la CNT em van fer fàstic.
Els 300'000 assistents al míting de Montjuïc feren por a CCOO, UGT i al poder espanyol. La resta ho va fer soleta la CNT, la FAI i la FIGA, aquest darrer grup potser creat per en Martin Villa, segons els rumors que circul.laven entre els militants no adscrits a cap grup.
*********************************
Malgrat tot, haig de donar gràcies a la CNT per dues coses: haver esdevingut encara més independentista i tenir encara més aversió als Espanyols, a Espanya i a tot el que put a aquesta Nació d'arrogants i xulos piscines.
*************************
Pep (08/06/2012 00:57). Ja fa un quant temps que des del diguem-ne "sobiranisme" (sobre tot del que no és independentista precisament) s'impulsa aquest corrent revisionista (no en el mal sentit, sinó en el de diccionari) que insisteix que la CNT-FAI i l'anarquisme en general eren organitzacions anticatalanes i, evidentment, antiindependentistes. Aquest discurs té l'avantatge de donar-nos als catalans una alternativa a la collonada del "dretes dolentes vs esquerres bones" que, aquest sí, tant de mal li fa al moviment democràtic català. És un discurs rodó, que funciona perfectament i que jo mateix, independentista sense complexos, liberal clàssic, definitament no comunista, em faria meu sense reserves... si no fos pel petit detall que sé, per història familiar i directa, que com a mínim hi havia excepcions que fan trontollar el discurs. Jo he conegut i he conviscut amb familiars directes que eren afiliats de la CNT de primera hora i que mai no van parlar ni una paraula de castellà i que sentien odi (literalment, un odi visceral i irracional) cap a Espanya, els espanyols i tot el que se li semblés. Evidentment, catalans i prou. Això sí, ceneteros i radicalment "antiburgesos": obrers d'autèntica extracció lumpen-proletària de Barcelona, ex-pagesos emigrats a treballar a la fàbrica... També hi havia un oncle-avi trotskista radical, amb un odi contra ERC fins i tot ja durant els anys 80 i 90 que feia esfereir -- i igualment de visceral antiespanyol. I també un oncle-besavi d'ERC, amic personal de Companys, maquis, passat per camps de concentració nazis -- que mai no va dir res de bo ni d'Espanya, ni dels espanyols, ni el vaig sentir mai dir ni un mot en espanyol. Així doncs, em penso que caldria com a mínim matisar o investigar una mica més el tema...
L'etapa republicana, tot i els seus clars-obscurs, va ser en general bona per a Catalunya. Els problemes que jo sempre he vist han estat: els treballadors catalans no tenien sindicats propis potents i l'existència dels sindicats espanyols a Catalunya. Recordem que la federación catalana del PSOE eren 4 gats (van haver de fer una coalició amb altres grups minoritaris per fundar el PSUC) i la UGT també. Quin era el problema? La CNT i la FAI. I no ho dic perque fossin anarquistes, ho dic perque van aglutinar espanyolistes tan o més recalcitrants que l'extremadreta de Falange, que eren un reudcte molt reduït, valgui la redundància.
la república, un gran desastre, és clar: escoles per a tothom, eleccions lliures, sanitat pública, drets pels treballadors, dret de vot per les dones, avenç científic, avantguarda cultural en tots els camps... És clar: per això va haver de fer-se la guerra, finançada pels senyors de la Lliga, que veien com perdien el mànec de la paella... I, per cert: ni tots els anarquistes eren de la FAI, ni tots els independentistes a Estat Català: d'independentistes n'hi havia al POUM, a la CNT, a ERC -per descomptat-, al PSUC...
Des del 18.07.1936 Catalunya era independent de facto però amb un gran problema: la FAI-CNT era el veritable Amo. I és un fet que la FAI-CNT de Catalans gens ni mica. Els pocs dirigents que ho eren no n'exercien i parlaven espanyol per la mateixa collonada de "l'universalisme".
FAI-CNT eren els amos perquè foren ells els qui neutralitzaren els colpistes del Bruc. Sense ells el cop hauria reeixit a Barcelona.
FAI-CNT fou i serà sempre un instrument més dels Colons Espanyols. Mataren el periodista Planas i els germans Badia. I tots eren ben espanyols vinguts a infectar la nostra terra.
L'etapa republicana a grans trets potser va ser un desastre però el que va fer a l'escola (àmbit educatiu) i a la cultura no s'ha tornat a fer mai més.
“El nacionalisme radical català, feble, dividit i aïllat, no va tenir prou força per imposar les seves posicions”. Veig que no ha canviat gaire, no hem après res del nostres errors.
No van mal desencaminats aquests historiadors. Conec el tema, i per fi surten coses a la llum.
L'etapa republicana va ser un grandiós desastre, una pena
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Resultats 
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida