Editorial Dijous, 20 de Juny de 2013
Opinió
Opinió. Víctor Alexandre
12/06/2012
L’espoli de Catalunya és 'sagrat'
"Últimament, han estat Pere Navarro, Montserrat Tura i Laia Bonet els qui han fet mèrits davant la seva direcció a Madrid"
És tot un espectacle observar l’afany, la tenacitat i la passió amb què els dirigents del PSOE de Catalunya treballen en la construcció del panteó del partit. Es diria que rivalitzen entre ells per veure qui la diu més grossa, qui és més espanyolista, qui aconsegueix restar el major nombre de vots a la seva formació i desconnectar-la definitivament de la societat catalana. Últimament, han estat Pere Navarro, Montserrat Tura i Laia Bonet els qui han fet mèrits davant la seva direcció a Madrid. El primer, Pere Navarro, coincidint amb el PP, com és habitual en aquestes qüestions, diu que el PSOE de Catalunya està en contra del concert econòmic i d’una hisenda pròpia catalana perquè no seria “legal” i perquè per als socialistes la legalitat és “sagrada”. Una cosa que Navarro no diu és que la legalitat que impedeix el concert econòmic, que empara el robatori que patim i que ens situa al caire de l’abisme, és conseqüència de la majoria que el PP i el PSOE configuren a Madrid. És a dir, que són el mateixos Pere Navarro i companyia els qui fan les lleis i els qui ens han dut fins aquí. S’entén, per tant, que qualifiquin de “sagrada” la legalitat que afavoreix l’espoliació del poble català i que li impedeix tenir hisenda pròpia. Una legalitat tan “sagrada” com la “sagrada unitat d’Espanya”, oi, senyor Navarro?
Montserrat Tura, per la seva banda, ha tingut un galdós protagonisme parlamentari –fins i tot es va quedar sense arguments i no va saber què dir– en erigir-se en portaveu de la negativa del seu partit a la Proposició de Llei presentada per Solidaritat Catalana per evitar que José Montilla gaudeixi de privilegis aprofitant-se de la seva doble condició d’expresident i de senador. Com ha dit Alfons López Tena, “en un moment en què la ciutadania està patint els efectes de la crisi i del deteriorament dels serveis públics a causa de les retallades, els representants polítics, més que mai, han de donar exemple i no acumular càrrecs ni ingressos públics”. Doncs bé, la senyora Tura i el seu partit no hi estan d’acord. Per a ells és molt normal que el president d’un país, en perdre unes eleccions, se’n vagi a fer de senador d’un altre país. Troben normal que Montilla degradi el càrrec de president de Catalunya i que el converteixi, no pas en allò que ha de ser, la culminació d’una carrera política, sinó en un instrument al servei d’una carrera personal finançada per la ciutadania.
Finalment, Laia Bonet, portaveu adjunta socialista, considera que hi ha una cosa molt pitjor que la nefasta situació actual. Molt més! Es tracta d’una cosa terrible, perversa i maligna anomenada “independentisme”. Tan terrible, perversa i maligna com el concert econòmic: “La forma del concert no és bona perquè no preveu cap quota de solidaritat”, diu Bonet sense adonar-se que, si fos més socialista que nacionalista espanyola, hauria d’estar en contra d’aquest robatori anomenat cínicament “quota de solidaritat” per una simple qüestió de principis. Catalunya no pot donar ni un euro més a Espanya –ni un– per dues raons elementals. En primer lloc, perquè en el món hi ha pobles on la gent mor literalment de fam i seria immoral que, per una ideologia espanyolista com la de la senyora Bonet i el seu partit, Catalunya hagués de ser solidària amb les autovies, els aeroports i els trens irracionals d’Espanya, en comptes de ser-ho amb el Tercer Món. Mentre a Europa vivim cada dia més, a l’Àfrica viuen cada dia menys i la seva esperança de vida passa dels cinquanta-nou anys als quaranta-cinc. I en segon lloc, perquè ha arribat el moment de tancar l’aixeta. Espanya, al llarg dels darrers segles, ha espoliat centenars de milers de milions a Catalunya, uns centenars de milers de milions que superen escandalosament la solidaritat més generosa. Només faltaria que ara, per compensar la davallada d’ingressos del lladre, la víctima l’hagués de mantenir.
Montserrat Tura, per la seva banda, ha tingut un galdós protagonisme parlamentari –fins i tot es va quedar sense arguments i no va saber què dir– en erigir-se en portaveu de la negativa del seu partit a la Proposició de Llei presentada per Solidaritat Catalana per evitar que José Montilla gaudeixi de privilegis aprofitant-se de la seva doble condició d’expresident i de senador. Com ha dit Alfons López Tena, “en un moment en què la ciutadania està patint els efectes de la crisi i del deteriorament dels serveis públics a causa de les retallades, els representants polítics, més que mai, han de donar exemple i no acumular càrrecs ni ingressos públics”. Doncs bé, la senyora Tura i el seu partit no hi estan d’acord. Per a ells és molt normal que el president d’un país, en perdre unes eleccions, se’n vagi a fer de senador d’un altre país. Troben normal que Montilla degradi el càrrec de president de Catalunya i que el converteixi, no pas en allò que ha de ser, la culminació d’una carrera política, sinó en un instrument al servei d’una carrera personal finançada per la ciutadania.
Finalment, Laia Bonet, portaveu adjunta socialista, considera que hi ha una cosa molt pitjor que la nefasta situació actual. Molt més! Es tracta d’una cosa terrible, perversa i maligna anomenada “independentisme”. Tan terrible, perversa i maligna com el concert econòmic: “La forma del concert no és bona perquè no preveu cap quota de solidaritat”, diu Bonet sense adonar-se que, si fos més socialista que nacionalista espanyola, hauria d’estar en contra d’aquest robatori anomenat cínicament “quota de solidaritat” per una simple qüestió de principis. Catalunya no pot donar ni un euro més a Espanya –ni un– per dues raons elementals. En primer lloc, perquè en el món hi ha pobles on la gent mor literalment de fam i seria immoral que, per una ideologia espanyolista com la de la senyora Bonet i el seu partit, Catalunya hagués de ser solidària amb les autovies, els aeroports i els trens irracionals d’Espanya, en comptes de ser-ho amb el Tercer Món. Mentre a Europa vivim cada dia més, a l’Àfrica viuen cada dia menys i la seva esperança de vida passa dels cinquanta-nou anys als quaranta-cinc. I en segon lloc, perquè ha arribat el moment de tancar l’aixeta. Espanya, al llarg dels darrers segles, ha espoliat centenars de milers de milions a Catalunya, uns centenars de milers de milions que superen escandalosament la solidaritat més generosa. Només faltaria que ara, per compensar la davallada d’ingressos del lladre, la víctima l’hagués de mantenir.
Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.
Seguir l'autor
(33 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Miquel, qui els digui així, "PSOE.CAT", és que ho ha reflexionat molt poc. Són: PSOE.ES
Estelada; també són coneguts com a PSOE.CAT
Un article brillant basat en la veritat.Aquesta gent esta total ment apartada de la gent i del pais on hauria de servir.Que vaiguin per aquest cami que condueix a la soletat
M'encanta això de PSOE de Catalunya!
Per a la gent com aquest Trio Malatraca en el món no existeix cap més país que Espanya. Si puguessin escriurien ells la lletra del himno español.
A Mollet vam tenir la Tura d'alcaldessa i en vam quedar fins al moño. Quin afany de protagonisme, my God!
Escoltar la Laia Bonet és el mateix que escoltar Joan Ferran, José Bono o Alfonso Guerra.
El Navarro este es veu a si mateix cada dijous al Polonia i s'imita la resta de la setmana, pobrico.
El logo "Nou PSC" vol dir que han renovat l'espanyolisme. Ara més espanyolistes que abans.
L'espanyolisme serà inculte, retrògrad i esperpèntic o no serà.
El catalanisme serà monotemàtich o no serà.
Ferriol, així és .. avui, ara i ací l'únic partit net i cru n'és SI! PD: mai entedré perquè no fou votat en massa (de segur per por tornés a sumar el ' tristpartit ')! Nota: tant de bo la majoria absoluta el votés i cap a .. la llibertat nacional! Anotació al marge: els catalans que no entenguin, a hores d'ara, que espanya sempre ens hi odiarà perquè procurem cavalcar així no encomanà'ns-e de sa misèria de tota mena .. vagi's-en a viure un temps amb ells i desperti!
Sempre que ha pogut, Esquerra ha pactat amb el PSOE (com CiU pacta amb el PP). Totes dues, CiU i Esquerra, són la decepció permanent. PARLEN de llibertat, sí, però mai no han FET res per arribar-hi.
un filòsof va dir una vegada :"el sentido común es el menos comun de los sentidos". A la sucursal del PSOE a Catalunya ,mes que falta de sentit comù el que tenen es el funcionament del cervell espatllat, no cal ser de cap partit politic per veure que el que diuen es del tot demencial.
El Navarro dient que una hisenda pròpia i el concert economic no es legal, nomes a Catalunya esclar, doncs com el que el seu partit dona total suport al concert economic i l'ha blindat al pais basc?
La Tura troba normal que el Montilla cobri dos sous astronòmic per no fer res mentres aqui es retalla el sou a funcionaris i a altres treballadors.
I la Bonet que el concert economic no es bo perque no hi ha quota de solidaritat,portem masa anys amb el "cuento" de la solidaridat. PROU¡que es la solidaritat per voste? que els nostres avis despres de haver treballat tota la vida els hu retallin la minsa pensio que reben mentres a altres comunitats, persones que no han treballat mai cobrin? que aqui retallem en sanitat mentres que altres llocs
estan de festa continua i prefereixen gastar diners en toros en lloc de treball? que retallin aules a les escoles i subvencions als menjador escolars caltalans mentres a altres comunitats tenen un ordinador per alumne? prefereix que estiguin millor altres llocs gastant els nostres diners inutilment abans que nosaltres que som els que les hem guanyat?AIXO ES LA SOLIDARITAT PER VOSTE I PER TOTS ELS ALTRES PARÀSITS QUE NO VOLEN QUE CANVIVI RES I SEGUIR VIVINT DEL ESFORÇ DELS CATALANS.
Solidaritat, monotemàtica? Prou peatges, retornar el teletac (cosa que no fan els galtes d'Esquerra), comissió d'investigació de Bankia, presentacions arreu del país dels "Pressupostos de l'Estat propi", #EspanyaEnsRoba, recollida de signatures per l'Escola en català, la llei de transició a la independència... aquí els únics que van interpretar una única cançó durant una bona colla d'anys van ser Esquerra: LA DE LA SUBMISSIÓ AL PSOE. I ho van fer: al govern català, a Madrid (3 anys de suport de franc a en ZP), a les 4 diputacions del Principat, als Ajuntaments de Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Mataró, Granollers, Manresa, Terrassa... i només han deixat de fer-ho quan no han sumat!
SI és un partit monotemàtic que bàsicament serveix per contentar a la gent com el sr Víctor Alexandre. Són molt purs, d'una radicalitat puríssima, sí, però a l'hora de la veritat aquesta mena de partits no solen passar dels 5 diputats. Zero diputats en el cas del partit pel qual el sr Alexandre va demanar el vot les passades eleccions. Tot un èxit.
Al Tuf Tuf:
Mira, noi, al de SI, jo ni me'ls crec ni me'ls deixo de creure. Als qui no em crec són als de sempre: CIU, PSC, ICV, per espanyolistes i botiflers; ERC, per predicar el que no van posar en pràctica quan van poder. Els feixistes peperos etc., ja ni els considero.
Ara per ara, penso que paga la pena donar una oportunitat a SI, perquè de moment fa el que diu que farà. El seu objectiu principal és la independència i les seves actuacions van clarament encaminades a aquest objectiu. Si un dia em deceben... adéu siau!
Ras i curt: -- n’és obvi que són persones que només guaiten pel seu estatus .. pla de vida .. i compte corrent!, ço és, el proïsme, el ciutadà, el Poble i, no diguem-ne, la nació catalana àdhuc PPCC .. tant se’ls en fum! PD: ser català, no n’és pas xerra’l en un bar ( ells seran/ diran cafeteria) .. ni en un col•legi .. ni escolta’l pels mitjans .. ni . . . . . és pensar, sentir i actuar com català, per tant, correspondre amb nostra ètnia cultural a ca propia pel que fa al viure diari, tot plegat, ser actors de lleis de referència i protagonistas de les conseqüències de nostre rendiment ( sinó qui .. forans/ estrangers que, damunt, mai per mai els hi treurà la son ‘ deixéssim d’existir ‘, ans al contrari?)! Nota: només per curiositat femenina .. aquests que diuen ‘ representà’ns-hi ‘ així representar l’univers català, han viscut, sia poc temps, com ciutadà mil del carrer àdhuc amb les butxaques buides defora/ espanya ( o només hi han estat de turistes o com politiquers tractant amb ídem, això sí, amb diners catalans?)? Anotació al marge: aquests tipus no tenen perdó de Déu .. castella i sos adjacents històrics o, tot plegat, com s’hi deien ells, regne de castella, mai de la vida permetria ni la milionèsima part del que ha sofert, sofreix i continuarà sofrint Catalunya/ PPCC per ser dins d’aquesta sa espanya!
Tuf buf, ¿i quina trajectoria et creus? ¿La teva, potser? ¿T'hem de votar a tu? ¿T'hem de creure a tu? ¿Hem de votar als q ja han governat i ens han portat fins al desastre actual, CiU, PSC, Esquerra i ICV? Jo prefereixo la gent q baixa del carro i intenta fer una cosa nova en comtes dels vividors q es queden el teletac per anar de franc per la vida pagant tu i jo. Aquests són els q no t'has de creure, els q viuen a costa teva sortint a la tele i dient 'no vull pagar' pero fent servir el teletac quan no hi ha la camera de TV3.
Aquests Navarro, Tura i Bonet tenen un gran complex d´inferiroritat. La solidaritat no és per donar del més afavorit al menys?. Doncs a veure on és la solidaritat?. Estem arruïnats per la insaciabilitat d´Espanya. Què diuen doncs, el triplet?. Jo tampoc no vull cap pacte fiscal perquè necessitem la independència, que és molt diferent.
Si els tres citats per l´Alexandre es miressin al mirall cada matí, els cauria la cara de vergonya. I em volen fer creure que són d´esquerres?.
Au va!. Que vagin a prendre...el pèl a un altre!.
Jordi Romaguera i Cubedo
L´Hospitalet de Llobregat
Cadascú es refía de qui vol, però l'opció correcta és només una; les altres duen al fracàs i a la mort, moltes vegades acceptada per por al risc. L'opció Tena és una possibilitat de triomf i, només per això, ya és digna de consideració. L'altra, (Ortega, De Gispert, Duran Lleida) no es cap possibilitat, sinò una certesa d'immovilisme avalada per molts anys d'experiència. Si em trobés greument malalt i el temps treballés contra meu a marxes forçades, rebutjaría un tractament llarg i mal definit i em posaría en mans de qui, sense garantir-me la vida, em proposés passar pel quiròfan com a única possibilitat. Penso que sería l'opció correcta.
Subscrivint com subscric tot el que diu en Tena i l'Uriel, vés per on, no me'ls crec. Només cal revisar-los la trajectòria personal per entendre que, arribats a l'hora de la veritat, no se sap què farien. Ara mateix poden dir el que diuen per la seva posició marginal al parlament. I això no és un judici d'intencions. Repeteixo: mirem-los la trajectòria personal dels dos. Fins fa quatre dies l'Uriel defensava el tripartit a Esquerra, i en Tena, home més que intel·ligent, resulta que va veure la llum a cinquanta anys havent pertangut a l'administració judicial espanyola i a CiU des del 1989. Tuf, fa molt de tuf, francament.
Espanya ens hauria de retornar molt del què hem pagat a canvi de res.El pacte fiscal, sempre serà insuficient, pels molts anys de greuge comparatiu...
L'article del Víctor, impecable com sempre. Però és com un diagnòstic repetit mil vegades; no podrà aturar el progrés de la malaltía. El millor comentari, el de Benjamí de les 08:26.
AVUI NO ES DECLARARA LA INDEPENDENCIA DEMA SI!!!
Ets molt gran Víctor.
Com sempre i una vegada mes en Alexandre la "clava", Sr/a TS ho tenim francament cru, pero estic d'acord amb voste, VOT MASSIU PER SOLIDARITAT.-Pero la nostre feina es obrir els ulls a la resta de ciutadans.-
Vas veure quina pallissa ens va clavar ahir el Madrid en bàsquet, Sabatés? A mesura que s'allunya el temps de Joan Laaporta al club també van allunyant-se els seus efectes.
El problema dels catalans és que si ni ha una majoria d'espanyols a Catalunya que voten PSOE, l'altra gran majoria de catalans voten a CiU que son com el PSOE però amb barretina.
Mala peça al teler.
El maltractament de Catalunya és tant patològic que a les persones mentalment sanes no els hi entra al cap. El problema és, que tant a Catalunya com a Castella, de persones mentalment sanes - com en Víctor Alexandre - degut a les conseqüències d'aquesta patologia tant greu, cada dia queden menys.
ADEU ESPANYA ! ! VISCA CATALUNYA INDEPENDENT //*//
El que mes m'ha agradat es això de "PSOE de Catalunya". Quanta raó té Sr. Alexandre. El enemic es a casa. O potser hauria de dir el traïdor es casa.
Article senzillament genial. Alexandre veu, com ho veu cada dia més gent, que a aquest país li queda una sortida: votant massivament a Solidaritat.
S'està parlant...
El més llegit del Singular
Enquesta
Participaràs a la Via Catalana de la propera Diada?
Participaràs a la Via Catalana de la propera Diada?
Resultats
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida