Editorial Dimecres, 22 de Maig de 2013
Opinió
Opinió. Toni Aira
14/06/2012
L'estelada, rebregada
"Bosch ha estat poc curós amb un símbol com l'estelada, tan estimat i respectat per tants i tants catalans"
No tot s'hi val, per una foto. Més encara quan allò que es busca és l'estampa i poca cosa més. Li ho tinc dit a Alícia Sánchez-Camacho i no em cauen els anells per dir-li-ho també al diputat d'Esquerra Alfred Bosch. A ell i a qui calgui. Però aquesta setmana sa senyoria ho mereix especialment perquè no ha estat encertat. Per poc curós amb un símbol com l'estelada, tan estimat i respectat per tants i tants catalans.
La va exhibir al Congrés dels Diputats, però molt d'aquella manera. Molt posat en el paper del nano que fa una dolenteria, que n'és conscient i que ben bé està excusant-se abans de fer-ho, com traient-hi ferro. I per què ho dic? Per com la va retirar, a corre-cuita, només uns pocs segons després de desplegar-la amb dificultats davant la tribuna d'oradors.
Tan ràpid va anar el senyor diputat en replegar l'estelada, que bàsicament la va rebregar de mala manera i la va dipositar no sé si a terra o en una espècie de prestatgeria sota la tribuna, però el cas és que se'n va desfer mentre seguia amb el seu discurs, que només va quedar sense àudio cosa de cinc segons. El temps just perquè el president del Congrés, Jesús Posada, molt lent de reflexos, guaités la bandera i en demanés la retirada. Ni un uixer no va haver d'enviar a retirar-la. I aquesta imatge sí que els hauria fet nosa.
Però Posada ben bé no va acabar ni la frase, que la dolenteria ja havia acabat ben bé abans de començar. La foto ja havia tingut temps de fer-se. El numeret purament testimonial ja havia estat superat i l'estelada rebregada. A sant de què? Per solucionar què? Perquè, de fet, ni un esbravament no va suposar. Va ser un posar-hi només la punteta. Un tímid i poruc ensenyar la poteta, com avergonyint-se'n. Com admetent-se transgressor d'una calma constitucional que en el fons es respecta. No va donar ni temps de gaudir de la composició plàstica de l'estelada en context megaespanyol. En definitiva: ens podríem haver estalviat l'escena, perquè ja prou caricatura ens fan fora com per a més recrear-nos en la nostra pròpia. L'autoparòdia i riure's d'un mateix és sa de fer, però dins d'un ordre. Molt especialment en política. Molt especialment enmig dels temps que corre el crèdit dels polítics.
La va exhibir al Congrés dels Diputats, però molt d'aquella manera. Molt posat en el paper del nano que fa una dolenteria, que n'és conscient i que ben bé està excusant-se abans de fer-ho, com traient-hi ferro. I per què ho dic? Per com la va retirar, a corre-cuita, només uns pocs segons després de desplegar-la amb dificultats davant la tribuna d'oradors.
Tan ràpid va anar el senyor diputat en replegar l'estelada, que bàsicament la va rebregar de mala manera i la va dipositar no sé si a terra o en una espècie de prestatgeria sota la tribuna, però el cas és que se'n va desfer mentre seguia amb el seu discurs, que només va quedar sense àudio cosa de cinc segons. El temps just perquè el president del Congrés, Jesús Posada, molt lent de reflexos, guaités la bandera i en demanés la retirada. Ni un uixer no va haver d'enviar a retirar-la. I aquesta imatge sí que els hauria fet nosa.
Però Posada ben bé no va acabar ni la frase, que la dolenteria ja havia acabat ben bé abans de començar. La foto ja havia tingut temps de fer-se. El numeret purament testimonial ja havia estat superat i l'estelada rebregada. A sant de què? Per solucionar què? Perquè, de fet, ni un esbravament no va suposar. Va ser un posar-hi només la punteta. Un tímid i poruc ensenyar la poteta, com avergonyint-se'n. Com admetent-se transgressor d'una calma constitucional que en el fons es respecta. No va donar ni temps de gaudir de la composició plàstica de l'estelada en context megaespanyol. En definitiva: ens podríem haver estalviat l'escena, perquè ja prou caricatura ens fan fora com per a més recrear-nos en la nostra pròpia. L'autoparòdia i riure's d'un mateix és sa de fer, però dins d'un ordre. Molt especialment en política. Molt especialment enmig dels temps que corre el crèdit dels polítics.
Toni Aira Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Professor de Comunicació Política a la UOC i de Periodisme a la URL, ha col·laborat a mitjans com l'Avui, El Temps, Ona Catalana, Comunicació21 i Tribuna Catalana. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i actualment col·labora a Catalunya Ràdio i a la revista Sàpiens. És autor del llibre La Veu de l'experiència. Testimonis del passat, pensant en el futur (2007), de Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008) i co-autor del llibre col·lectiu De Pujol a Maragall (Documenta Universitaria). L'últim que ha publicat fins el moment: Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009). Ha guanyat el 12è Premi d'Assaig Polític Trias Fargas.
Seguir l'autor
(27 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Però anem de facècies o què?: 1. com pot comparar aquest cas amb qualsevulla comèdia anihiladora i espoliadora d'aquella ( damunt, sempre recordant-nos ser filla i néta de no sé pas qui o què!)? 2. d'altra banda, d'aquest text se'n diu parlar ' clar i català '?, ço és, n'és contra aquesta iniciativa d'ensenyar la bandera catalana o senyera al congrés de ' tots ' ( ..) o simplement i llanera de llur endreç? PD: si estigué bé dient que implicava ( llibertat i tolerància) no pas remetre-ho a les ' idees ', atès que la senyera no n'és pas cap ideal o doctrina .. és nostra ànima, és nostra sang, és/ n'ha d'ésser nostra existència! Nota: a hores d'ara, l'autor no se n'adona que els únics independentistes de Catalunya en tots els ordres és espanya .. que no pas de territori/ lleis i diners? Anotació al marge: ERC em decebé molt, massa àdhuc no tant per ' fer manetes ' amb Montilla ( que també) sinó per fúmer l'obrer, l'assalariat, el treballador català dient-lo veritables bajanades, bajanades fora mida, per empentar irregulars a dojo sense cap necessitat!
Que pesats sou aquests independentistes purs i verges que sempre heu de recorrer als malèfics pactes CiU/PP per haver pactat uns pressupsotos...
On éreu quan ERC va pactar no un sinó set vegades uns pressupostos amb el PSOE-PSC, quan van investir Montilla president, quan el tripartit va pactar un sistema d finançament que ni tan sols complia amb l'Estatut, etc, etc?
La culpa de tots els mals de Catalunya la té CiU?
Que curiós és observar com el món independentista pur i verge critica sistemàticament CIU per haver pactat uns pressupostos amb el PP!
On eren tots aquests quan ERC no va pacar solament uns pressupostos amb el PSC-PSOE sinó set, va fer president en Montilla, va pactar un sistema de finançament que ni tan sols cumplia amb l'Estatut, etc, etc...
Sincerament a falta de la valentia dels mesells d'en duran i lleida i sanchez llibre , ens convé als catalans més coratge , estic amb el Sr. bosch , jo a vostè ja m'agradaria veure'l fent algun gest pel País que no sigui només el de llepaculs convergent. Endavant Bosch ! Endavant ERC !
No comparteixo la seva opinió!
Personalment no m'agraden les formes d'en Bosch i tampoc el seu tarannà. Dit això, veure'l desplegar l'Estelada va ser orgull!
Trobo que la resta, es secundari!
Ostres Toni, sí que vas fort!!
Però tens raó. Les coses o es fan bé o no es fan, i el Sr. Bosch va demostrar que és un matusser.
Què valents som tots davant del tecla!. Aira, el temps demostrarà si també ho ets a la "vida real". Barcelona Decideix va ser un èxit. I la "rebregada" de l'altre dia, també. Bosch, sàpiques que com jo, d'altres militants convergents, estem amb el teu gest.
Desplegar i rebregar l'estimada estalada, el respecte sempre depèn de la intenció, no? En tot cas, Toni, damned if you do, damned if you don't!
Llàstima que la nostra classe periodística nomes tingui pebrots per criticar tot allò, que no sigui políticament correcte pel establishment..Toni maco, perquè no critiques amb la mateixa mala llet, el femer en forma de projecte Eurovegas del senyor Adelson i als polítics Catalans que ho recolzen? Que ho són tots!!!..Toni, segur que saps molt bé, que aquest projecte està fent les delícies del complex mafiós: totxo/financer/traficants d'il·legals. Sí, el mateix complex mafiós que ens ha portat cap el desastre...Toni maco, la teva obligació de periodista, és la d'alertar a la gent perquè que no es deixi enganyar un altre vegada, amb la gran farsa del creixement econòmic basat en la prostitució de Catalunya amb el totxo/turisme/trafic d'il·legals...Toni maco, la teva obligació (perquè ho saps molt bé) és explicar a la gent que els astronòmics beneficis que reportaria prostituir encara més el nostre país, s'en anirien per engreixar l'espanya profunda i als mateixos que ens escupen a la cara, però la merda, ens la quedaríem nosaltres!!!...Toni maco, t'has parat a pensar del perquè els nostres enemics, hagin decidit no apostar fort perquè l'esmentat femer es quedi a madrid, i en canvi permetin que s'en vagi cap una colònia espanyola del Mediterrani, anomenada Catalunya???
Aira, retira la bandera quan li tallen el micro. De fet, encara l'aguanta una estona a micro tallat. Ho va fer de conya i n'estic orgullós
Els d'Esquerra són capaços de menjar-se l'estelada amb patates o de trepitjar-la, si cal, a canvi d'una foto o de sortir al TN. Es pensen que tothom és com els seus sectaris i que no se li veu el llautó. Per què no els feien quan governaven, aquests numerets? Quina gent!
Estic amb en Bosch!
Jo he arrugat la estelada molts cops, una vaig cometre una alegalitat, sí, mentre la portava a 50m de profunditat, la desplegava en un buc enfonsat i em feia la foto pertinent, tornant-la a guardar rapidament ja que a aquella profunditat el temps és or.
Digui'm, vostè tindria collons de sobrepassar la legalitat, penjar la estelada i fer-se la foto? Jo crec que no. Com a bon periodista a sou dels convergents, o li manen o no faria pas res. Ara no toca, oi?
Digui'm el seu currículum el deu haver aconseguit portant-se bé i fent cas en tot moment al "amo" convergent, oi que sí?
Espero no tenir-lo mai de professor, perquè un article així de tendenciós, sectari i mal redactat, fa pena.
Més val una estelada rebregada que la vergonya de CiU, que ara sí, que ara no. Toni, se't veu el plumall i això diu molt poc d'un periodista.
A més en aquest cas, totes les accions que van encaminades cap al mateix objectiu, siguin més encertades o menys, ja són bones perquè si.
Mare meva, no és pot ser més sectari, quin article més surrealista!
Per quan un article dels pactes sistematics de CIU amb el PP ?
O un article dels indultats corruptes de CIU a mans del PP ?
O un article del cas MILLET-Fundaciò CDC?
No critiquem a ERC perque el Bosch no va recollir correctament l´estelada.
Quina vergonya !!
Home, Aira, si hem d'esperar que l'estelada la tregui en Duran, anem servits.
Si no ho fa Mas ni Quico Homs, a ell no li agrada. Ara, criticar el gest per fer-lo i després afirmar que no va ser prou ferm perquè no va esperar als uixers (ja sap tothom que els seus convergents són els reis de la fermesa).
Clar que el problema no és el què es fa Bosch, sinó que cal criticar per tapar allò qeu sí que fan els seus amics de CiU, pactar amb el PP i vendre's Catalunya per quatre duros!
Doncs no era jo l'únic que s'adonava de la manera poc graciosa com en Bosch va recullir l'estelada. Des de la disidència fonamental estic d'acord amb l'analisi de la jugada d'en Bosch i estic content que es parli de les faltes que ha comés aquest: en Bosch hauria d'haver mostrat més respecte i fins i tot més tenacitat.
Aira, la noticia no és que PP, Duran i CiU impedíssim la comissió d’investigació a Bankia al mateix ple, sinó l’estelada…
Més enllà de la foto escola el que va dir l’Alfred Bosch i en quin context, va ser correctíssim i el diputats espanyols el van xiular per expressar la seva opinió…
Toni. Realment t'agrada l'estelada? Ens tens una a casa teva? Le poses al balcó alguna vegada?
No estic d'acord amb tu, Aira.
Sí que té algun valor.
I no li pots retreure que accepti el marc i les convencions d'un parlament per al qual s'ha fet elegir. Encara que sigui per poder-ne sortir, al més aviat possible.
La qüestió és rondinar. No?...
El gat te quatre peus. No cal buscar-n'hi només tres però encara no n'hi trobarem pas cinc.Camina tossut sobre 4.La trista realitat autonòmica que la majoria vota fins la ruïna total
A en Toni Aira li sembla fantàstic que, cada 4 anys, CiU ompli els mítings d'estelades per, tot seguit (quan ha arreplegat els vots), córrer a pactar amb el PP. Això sí que no és deshonrar l'estelada, oi Aira? Ep, i Esquerra també ho ha fet un munt de vegades, pactant amb el PSOE. És per això que ja no confio ni en els uns ni en els altres. Jo, Solidaritat.
Quin article més freak.
Ai que als convergents us ha molestat...
En Quim i no en Bosch ens hauria d'haver representat a Madrid
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Què et semblen les darreres dades de la balança fiscal del 2010?
Què et semblen les darreres dades de la balança fiscal del 2010?
Resultats
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida