Editorial Dijous, 20 de Juny de 2013
Opinió
Opinió.
09/06/2012
Per un exèrcit de Catalunya
"El català està on menys t’ho esperes. Tot bones intencions. Tot lluitar individualment"
Excursions. Cap aquí, cap allà. T’atures a una bonica plaça de poble. La fas petar mastegant una rameta de farigola que li has comprat a l’amiga llebre. Rac-rac. Et diuen. T’expliquen. Fas un licoret d’alzina surera. Glup. Un altre. Aleshores sempre surt la bestioleta que duem dins. Mira el que em va contar.
Es veu que agafaven la colla i se n’anaven los dissabtes a cases de senyoretes que fumen i fan vida alegre. Molta de l’est, diu. I el nostre home, patriota com un melindro davant d’una xocolata desfeta, decideix que... les ha d’ensenyar a ballar sardanes. Com ho senten, senyores, senyors. Tot nét i polit. Sense taca alguna. I au, som-hi xiquets: “Pageseta moreneta, vull cantar-te una cançó; vull dir-te d’una vegada que també t’estimo jo. Com es mimen i s’estimen per les branques els ocells, per què no hem d’amanyagar-nos tu i jo com fan ells?...” Tralarí, tralarà. I anar botant com cabretes.
D’històries com aquesta n’està ple el nostre país: patriotes que fan classes de català, a les matinades, a marsupials, morses i llambrics; bona gent que llaura el tros i planta pebrots i plàtans perquè després, des de el cel, els avions espia de la CIA detectin els colors d’una senyera; altres que munten sessions de ouija per clonar l’espasa de Guifré el Pilós i donar-ne una a cada català... No ens ho acabem. És així, i si encara ningú no ha acabat amb Catalunya és perquè aquest és un país vietcong. Tu vas pel carrer i li fots una puntada a un test i de dins et surt un català disparant punxes de cactus amb un arc construït d’escuradents que ha anat recollint a les sobretaules de diumenge. El català està on menys t’ho esperes. Tot bones intencions. Tot lluitar individualment.
Amb tanta esllomada i combat privat, personal, és molt clar entendre el que sempre ha faltat: mentalitat d’exèrcit, militar. Aquí rau tot. N’hi ha que potser es voldran enganyar, però una de les raons, per no dir la raó, que fa que l’escriptor Joan Sales encara sigui tan incòmode i sempre se l’hagi volgut escombrar és la militar. Oficial de l’Escola de Guerra de la Generalitat tenia molt clar des de l’inici de la guerra ens feia falta un exèrcit: “I que pensi els errors que ens hauríem pogut estalviar si el juliol passat hagués existit un Exèrcit de Catalunya per plantar cara al mateix temps als feixistes i als anarquistes” (3-10-1936). Més clar l’aigua.... i la sang. Per això, combatent en la bogeria multicolor de l’exèrcit republicà encara es fa més diàfan: “Tot plegat és tristíssim però ¿què hi podem fer? Esperem que un dia Catalunya es curarà del seu estúpid antimilitarisme, fruit com tants d’altres de la decadència, i tornarem a estimar els generals propis i a comprendre la necessitat dels exèrcits. Aleshores no ens caldrà recórrer als de fora quan es tracti de defensar-nos dels enemics de l’interior o de l’exterior” (8-5-1937). I encara és farà més nítid al cub després de la tragèdia, perquè “Ens imputen alguns el vici del militarisme, perquè volem que la nostra Nació tingui el que tenen totes les altres, un exèrcit propi. És tan grossera la imputació, que ni valdria la pena de replicar-la: amb idèntic motiu podrien ser acusats de militaristes Roosevelt, Churchill, Stalin, etc., que també volen per al seu país el mateix que nosaltres per al nostre” (1944).
I així ens va: ens mata lo pacífics que som. Sobre la farsa del pacifisme aplicada a Catalunya caldria una reflexió mode cop de puny a la taula: la història d’aquest país fins al segle XX és guerres i més guerres. Vull dir que els catalans l’ADN militar sempre l’han tingut (Francesc Macià era fuster, oi?). Mica en mica s’ha anat substituint. La raó és senzilla: el pacifisme és un narcòtic aplicat a Catalunya. Quan parlem de militarisme no parlem d’agafar ganivets, escopetes i tomahawks, parlem també de valors: de disciplina, d’ordre, d’honor, de defensar els poble. Caràcter. No hi ha cap país que no sigui militar: des de Suïssa fins al Congo. Les formigues són militars! Els mosquits! Per això, no hi pot haver una Catalunya lliure sense una mentalitat militar, d’exèrcit, de grup, de col·lectivitat. I si Catalunya és oficialment un país haurà de tenir un exèrcit (sigui de la forma que sigui: inserit a la Unió Europea, o a la Cinquena Regió Sideral). No entendre això és no entendre res. Perquè la pau, l’amor lliure ens han dut aquí.
(31 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Més d'acord amb el teu article no puc estar. Una salutació des del País Valencià i compteu amb molts de nosaltres (més dels que nosaltres mateixa ens pensem). Visca l'exèrcit de Catalunya!
D'aquest article s'en pot sostreure que...
1) els 'usa' (poderós país, amb un poderós exèrcit)... va defallir vs els Vietcong... S'en varen anar... amb la cua entre potes.
2) Ha arribat l'hora dels fets
Tots els qui rebutgen tenir un exèrcit català no fan res per eliminar l'exèrcit espanyol. pura hipocresia.
Si aconseguim la independència, tindrem exèrcit com tots els paisos independents, Generals, Capitans, Caporals, soldats... En fi, alguns llocs de treball que avui els paguem però que no reporten res a Catalunya
M.Cinta,
si t'expliques potser reflexionaré i seré el primer a allistar-me.
Trabucaire, n'hi han que "pixen fora de test".
Un exèrcit per fer-nos marxar al pas que voldríeu vosaltres, per fer-nos seure o alçar-nos quan li abellís al vostre esperit dretà, pagesívol i burgès? I qui voleu que obeeixi l'oficialitat d'aquest exèrcit? La societat treballadora que blasmeu per quilla i mestissa? Oblideu-vos-en! Potser els vostres fills? Els enviaríeu a ells a fer el soldat? O deixaríeu el despatxet o el mostrador per anar-hi vosaltres? No sou més creïbles que els trabucaires de Solsona, però el mal està en què esquifiu el país petit. La independència la volem molts, però d'aquests molts, som legió els que tenim dubtes quant a compartir país amb ideòlegs exaltats.
Catalunya, un poble, una voluntat, una falange.
Tens raó: mentre cada puta vagi pel seu cantó estem perduts.
Cal anar, tots, a una.
Totes les mandangues progres, totes, no només el pacifisme: totes, serveixen a l'interès d'Espanya. No dic que tots els progres siguin botiflers, no. La majoria de les vegaddes és estupidesa. Però l'efecte pràctic és el mateix.
Al.lucinant.
No tenim pas Exèrcit perquè no tenim Estat ni Govern que ens defensi. El darrer Exèrcit Català desaparegué el 1714 amb la nostra Independència. Cal recordar-ho perquè sembla que les elits autonomistes ens han volgut fer creure que l'actual Generalitat (la Xorrada d'en Carretero) és la mateixa d'abans de la derrota del 1714.
**********************************
L'actual Xorrada no té res a veure amb l'Estat Independent del 1714 que menà una guerra contra Espanyols i Francesos de 9 anys. Recordo a tothom que de maig a setembre del 1714, Barcelona rebé 30'000 obusos amb una població de 40'000 habitants. I recordo també que no hi havia estrangers espanyols en massa i llurs descendents instal.lats a la nostra terra.
*********************************
La collonada del pacifisme, autonomisme, pragmatisme, botiflerisme, espanyolisme, col.laboracionisme i altres ismes, amaguen simplement la realitat d'un procés de destrucció de la Nació Catalana de la part dels Espanyols i al nord dels Francesos (gairebé reeixida).
***********************************
És evident que ens cal un Exèrcit i cal preparar-lo ja abans de la Independència. I cal eixir de la NATO i tenir acords directes amb els USA. Caldrà desenvolupar un Exèrcit com ho preveia en Carretero: un Exèrcit reduït professional i una gran Guàrdia Nacional de reservistes voluntaris.
La pau, l'amor lliure i la classe dirigetn i burgesa que mai de la vida he llegit que critiquis. Això ho diu el Sellarés des de fa anys i panys i no cal ser massa intel·Ligent per saber què en pensen a Unió del fet i de la persona. El dia que també critiqui la casta intocable, a més de fer-ho amb els "quillos" tindràs tota la raó del món.
PD: A veure si el sr Puig llegeix aquest article i deixa de perseguir l'independentisme organitzat i que lluita mentre ellls fan discursos i s'entreguen a l'enemic amb aquella pressumpta dignitat tan galdosa.
Cal felicitar l'amic Canosa pel compromís que suposa suscitar des d'una tribuna pública un tema fonamental que solament uns pocs catalans clarividents i lliures d'esperit es plantejaren seriosament ja des dels temps de la República; (Joan Sales, Josep Mª Batista i Roca), i d'altres amb posterioritat. No és possible assolir la independència política sense conquerir abans la pròpia llibertat espiritual. Els catalans transigim amb TOT per tal de viure A QUALSEVOL PREU, perquè som homes de conveniènies, el qual ens lliga perpetuament a la submissió; Si mai arribem a ser homes de CONVICCIONS haurem iniciat el camí que du a la llibertat.
Que Deu t´escolti.
Tens raó. I punt.
Aqui és diu "freedom is not free" la llibertat no és de franc. També he escoltat a dir si vols pau preparat per guerra. I aquest l'he escoltat a dir vice-versa: la millor defensa és una gran ofensiva o la millor ofensiva és una gran defensa.
Digueu-me desenganyat, però crec que aquesta teoria, carregada de bona intenció i que jo també defensaria, a la pràctica simplement abocaria a armar quintacolumnistes anticatalans infiltrats en el propi exèrcit.
Què està passant, sinó, amb els Mossos d'Esquadra? S'està convertint. especialment en les unitats d'acció armada, en un cos totalment castellanitzat, amb individus d'ideologia "Ciudadanos" infiltrats i prenent control (com per exemple les vagues consistents a parlar només castellà)
Sap greu, però tenim mala peça al teler.
Felicitats, Oriol! Ganes de començar una guerra?
Molt encertat, Carles. Parles de Tibet, oi
Sí; no entendre això és no entendre res. No voler entendre-ho és no voler entendre res. Sota la capa del pacifisme a ultrança s'amaga molta falsedat, a l'igual que sota el "seny" a ultrança. La Vera Pau (Xirinacs) és filla de la justícia; sota la injustícia i l'opressió només hi ha la pau dels cementiris.
Encara recordo quants que es van escandalitzar perquè Reagrupament va PROPOSAR AL PROGRAMA UN EXERCIT català i Carretero va dir que volia els tancs que proporcionalment ens corresponien pel que havíem contribuït durant tants anys
Totalment d'acord amb l'articulista. I per cert, en resposta a "el nom" de les 9:41, no són les guerres el que empetiteix Catalunya, és perdre-les!
Torsimany, espero que malinterpretis el text. Aquell esperit unificat i militar és l'ideal del feixisme. Perquè penses que es parla de falangisme?
Malauradament sempre hi haura exercits , per tant, millor q el.noatre ens defensi al del foraster q ens ocupa .
si vis pacem para bellum
Fantàstic. I ara, canvia Catalunya per 15M i ja ho tindríem, aixòs.
Recollons......feia temps que no llegia un article tan encertat !! .....però vigila que els progres et voldran afusellar, malgrat ésser antimilitaristes
Interessantíssim: excursions .. casa de barrets .. marsupials .. Joan Sales .. militaristes .. no pas armes ( però també ) .. sí disciplina, ordre, honor .. caràcter/ personalitat pro defensa nacional .. tenir exèrcit .. Renoi, tot plegat, quin missatge tanca tanta xerrameca altisonant? PD: és clar que davant nostra llibertat o sobirania disposaríem de forces armades com de cossos de seguretat! Nota: tanmateix, amb les bombes nuclears que hi ha .. Anotació al marge: d'altra banda, totalment d'acord que ens hi hem de plantar fèrriament .. i davant l"animus matandi ' d'espanya àdhuc armar-nos, però de ' trapitjaformigues '?
el nom 09/06/2012 09:41 , no es tracta de fer guerres es tracta de tenir un esperit unificat, militar, perquè ens respectin
I tant Francesc quanta rao que tens i quant papanatisme que ens imposa el políticament correcte.
Sempre ha tocat però potser ara més que mai, què és combatre el papanatisme i el políticament correcte, perque en realitat és el políticament incorrecte, i en s cal un exèrcit no d'opinadors sino de pensadors com tu per poder tenir un exèrcit amb bombes i canons.
Perque per molt que aconseguim la independència, si acte seguit per no dir abans no formen un exèrcit la nostra indepndència només serà de nom
Canosa m'ha sortit pell de gallina.
I jo pensava que eren unes guerres les que portaven a que Catalunya quedès cada vegada més xica.
S'està parlant...
El més llegit del Singular
Enquesta
Resultats 
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida