"Avui, fer uns quintos poden fer més per la independència que d’altres fórmules elitistes i xiruqueres"
Aquest dies torno a voltar pels bars. M’assec a la barra. Demano un quinto amb l’etiqueta estripada i quatre cacauets destorrats. Miro la tele fixament. Entre glop i glop faig veure que caic del tamboret mentre crido: “Aiiiiiiiii!!!”; “Eeeeee!!!!” o “Uiiiiiii!!!!” Duc posada la samarreta que he comprat, la de la roja.
Observo infiltrat, com una arengada a l’adossada de llauna, els aficionats de la roja. Al primer quinto arribo a la conclusió que són criatures molt diverses: adolescents; matrimonis a la quarantena; jubilats... Molts duen samarretes, pantalonets, o tangues amb els colors espanyols. Pateixen, estan nerviosos, mentre beuen cervesa. Assortiment de “Aiiiiiiii!!!” “Ehhhhh”” i algunes paraules difícils de desxifrar perquè estan dites des de la inconsciència del que parla sol.
Segon quinto. He establert connexió amb algun company tèxtil. Ha estat un: “És què...!” Amb la complicitat de la mirada patriòtica m’ha respost aixecant els braços: “Vamos, no me jodas!” Tot va en augment: també les cerveses. Diria que ja vaig pel tercer, o el quart? No ho sé, però no importa. Ara ja xerrem a banda i banda. La cosa està animada. N’hi ha un que diu que el que ha de fer l’equip és primer jugar pel centre, després per la banda, tornar al mig camp, passar-la a l’altra banda i així s’arriba fàcilment a porta. Claríssim. Un altre parla amb els jugadors com si es fotés cada dia al llit amb ells. Com que servidora va jugar mols anys a futbol (això ho explicaré al primer volum de les meves memòries: Història de com passar per la vida i no comprendre res de res) foto quatre paraulotes d’aquestes d’entrenador de xandall de centre comercial de cap de setmana. Dic allò de: “Home! Amb un 4-3-3 se’ns fotran vius!”, o “El lateral és un defensa avançat que està en potència de xutar quan hi ha forats a la gespa”.
Quants quintos portem fillets? És igual. Ja sec per les taules com al sofà de casa. Un paio amb barba de pirata de Pernambuco m’ofereix invertir en una fàbrica de piruletes de ratolins caramel·litzats; una jubilada –amb bona pensió- em tira la canya amb mosca.... Tothom està eufòric. M’han petonejat lo que no m’havien petonejat en ma vida. M’han pagat tants quintos que ja no sé sumar, ni multiplicar. I jo, pobre criatura dèbil com un pa de pessic tret del forn solar, em desfaig i hi ha un moment que crido: “Visca Catalunya!” La resta de criatures em miren totes de cop. I una em diu:
-Tu estás por eso de la independencia?
Què votaria el querubí tenyit de cervesa? De quin grup forma part? Segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió un 51% dels catalans votaria sí a la independència si demà es fes un referèndum; un 21,1% en contra i un altre 21,1% s'abstindria. No m’hi jugaria un confit, perquè no tinc clar a qui votaria ell i la resta de rojos. Hi ha molt espavilat que ara dirà que ho sap del cert. Ah sí? Mira. Es veu que el 29,1% dels votants del PSC votaria que sí a la independència; de Ciutadans un 15,3% i del PP un 8,8%. Però és que aquests amics del bar també podrien ser votants de CIU (64,5%); ERC (53,2%) o Iniciativa (53,2%), o Solidaritat (99,1%) no?
El país és complex, divers i sostinc des de fa temps que ningú té el termòmetre. És difícil avui conèixer i reconèixer el país. Ara, hi ha una cosa molt clara: la balança de la independència està més en aquest vintena per cent de contraris i abstencions. Per una raó senzilla: Espanya apel·larà a ells.
La manera més bèstia que tindrà Espanya de frenar la independència serà atiar els espanyols de Catalunya. Espanya mentirà: dirà que amb la independència seran ciutadans de segona, que no podran parlar castellà, que serà la seva ruïna... Mil i una mentides i ja cal que ens preparem perquè n’hi haurà de dures i mortíferament fantasioses. El meu somni humit? Senzill. Poder fer una portada a l’'ABC', 'La Razón', o obrir un informatiu de TVE o Tele Madrid amb desenes de criatures amb la roja cridant independència o xisclant: “Yo estoy por la independencia!” És la imatge del coitus interruptus. Si Espanya no té cap senyal a Catalunya no podrà fer res. Serà com un telèfon comunicant. Clar i català. De la mateixa manera que durant la Guerra molta gent es va salvar merament per una qüestió de coneixences i amistats, avui, fer uns quintos poden fer més per la independència que d’altres fórmules elitistes i xiruqueres que fa anys que no donen cap resultat. Per què? Senzill. Tothom necessita amor. O per què us penseu que miren el futbol? Tots estem sols com mussols. All you need is love. I l’amor és la resposta.