Vint-i quatre hores de la vida d’un regidor municipal, d’un cap de setmana de festes i fires del comerç a Barcelona no és fàcil. Resulta més aviat esgotador. Començar la jornada a les deu del matí visitant les parades del Clot, continuar amb un dinar- vermut solidari, passar la tarda a Creu Coberta, sopar popular a Horta i acabar a la nit fent les postres a un altre sopar de carrer organitzat pels comerciants de la Dreta de l’Eixample. Pràcticament han de tenir el do de la ubiqüitat per acontentar tothom, no fos cas que algú es molesti per la seva absència.

Tenir-los a prop, aquests polítics, regidors, consellers de districte, sopant, de forma distesa, tan propers, tan familiars, tan bones persones, fa que tothom es vegi en cor d’apropar-s’hi i comentar-los qualsevol tipus de problema. Del barri, personal o familiar, tan se val. I el deure dels regidors o consellers de districte, és escoltar, i sobretot, posar bona cara. Sempre s’ha dit que la política municipal no té res a veure amb l’alta política de país i de govern. I és veritat. Però en realitat són aquests polítics, des dels ajuntaments i els districtes, els que més coses poden fer per millorar la qualitat de vida i el benestar dels seus veïns. Per això aquests personatges han de ser molt empàtics amb el seu entorn, i ser bons i convincents en la distància curta. El problema arriba quan han après que les seves petites decisions poden canviar la vida d’un col•lectiu, i s’acaben creient els reis del mambo. Petits dèspotes que necessiten que tothom els faci la pilota.

Aquest cap de setmana passat, quatre eixos comercials de Barcelona han coincidit a celebrar la seva festa del comerç al carrer. Els botiguers i els treballadors del comerç, que pateixen la crisi tant o més que altres col•lectius però que no es manifesten, són autèntics dinamitzadors dels barris de totes les ciutats. En vista de l’èxit de públic i de parades al carrer, han donat una lliçó d’empenta i valentia a la gent que enlloc de considerar-los emprenedors, els menyspreen com si fossin gent curta de mires que només van a la pela.