Tremosa: "A Mas se li perdonaran les retallades, però no que no faci un pas endavant"
L’eurodiputat assegura que els catalans "hem de fer alguna cosa ràpidament o tenim un problema"
L’eurodiputat de
CiU i professor d’Economia,
Ramon Tremosa, ha dit avui que al president de la Generalitat, Artur Mas, se li perdonaran les retallades, però "potser no que no faci un pas endavant", referint-se al pacte fiscal i, si fracassa, la independència de Catalunya, i ha avisat que "o els catalans fem alguna cosa ràpidament o tenim un problema".
Tremosa ha volgut recalcar que, com va dir Josep Antoni Duran i Lleida, Espanya “ens està arruïnant i enfonsant”, i ha criticat que “el gran Madrid genera governs que no són ni previsibles, ni coherents ni eficaços”.
L’eurodiputat ha criticat que a Espanya no hi ha “ni austeritat ni creixement”, ja que, segons Tremosa, del 2009 al 2011 els països que han estat austers han crescut, i Espanya no ho ha fet, i ha assenyalat que “Rajoy ha perdut tota la credibilitat”.
Tremosa ha explicat també que el president de la Generalitat, Artur Mas, “té dos botons nuclears, un és la declaració unilateral de sobirania des del Parlament, i l’altre són les eleccions anticipades amb un programa electoral que parlés de convocar un referèndum per l’estat propi”.
Tremosa ha fet aquestes declaracions en un taula rodona organitzada per la
Fundació CatDem sota el títol: “Els reptes econòmics de la Unió Europea. Com afectarà la nova integració a les comunitats autònomes?”, en la que també han participat la catedràtica del Departament d’Economia i Empresa de la UB,
Núria Bosch, el jurista i inspector de les finances de l’Estat,
Heribert Padrol, i el secretari general tècnic de la Hisenda Foral de Biskaia, José Rubí.
"Independència fiscal, millor que pacte fiscal"
Per la seva banda, Núria Bosch ha assegurat que és millor parlar “d’independència fiscal”, en comptes de “pacte fiscal”, perquè aquest últim és “molt difícil d’assolir”, però Catalunya “es mereix la independència fiscal”.
Bosch ha donat raons per justificar la necessitat d’aquesta independència fiscal, com l’excessiu dèficit fiscal de Catalunya, la “necessitat d’un sistema de finançament propi o singular, ja que el cafè per tothom perjudica Catalunya”, per raons basades en l’experiència comparada i la teoria del federalisme fiscal, perquè el pacte constitucional del 1978 s’ha trencat després de la sentència sobre l’Estatut, però sobretot perquè el 75% dels catalans dóna suport al pacte fiscal.
La catedràtica d’Economia ha criticat, en relació amb el dèficit fiscal, que “l’estat té una vara de mesurar que posa en una situació molt restringida als governs subcentrals i a ell es dóna un tracte molt més favorable”.
"Cal desmitificar el concert econòmic"
José Rubí, especialista i defensor del concert econòmic, ha assegurat que cal “desmitificar” aquest concert, ja que ha dit que “no assegura cap resultat, només és un instrument”, i que té dues característiques de les quals es parla molt poc: la responsabilitat i la capacitat normativa tributària en matèria de fiscalitat directa.
Rubí ha assenyalat també que al País Basc no hi ha un 75% dels ciutadans que vulguin el concert econòmic, com aquí, sinó que només el vol un 68%, tot i que un 14% dels que no el volen és perquè prefereixen un règim amb més llibertat i independència. A més, ha afirmat que el 50% dels bascos està d’acord en que el concert econòmic s’apliqui a Catalunya.
El secretari general tècnic de la Hisenda Foral de Biskaia ha assegurat que el concert econòmic no va en contra de cap de les lleis europees.
"Espanya no creu en la limitació del poder de Madrid"
Heribert Padrol ha criticat que “la cultura administrativa espanyola no creu en la limitació del poder de Madrid”.
Padrol també ha avisat que en un procés com el del pacte fiscal o el de l’estat propi “sempre és molt important gestionar els temps”, i ha afirmat que sí que hi ha lloc per aquest règim dintre de la normativa europea, “però amb limitacions, òbviament”.
// Nerea Rodríguez