El Govern de l’Aragó ha fet públic aquesta setmana l’esborrany de l’avanprojecte de la llei de llengües de la comunitat. En ell l’executiu aposta per obviar la presència del català a la Franja- parlat per més de 60.000 persones- i anomenar-lo "aragonès oriental", a banda d’altres discriminacions contra els catalanoparlants.

La ideòloga d’aquest esperpent -que ha causat la condemna de la comunitat científica i fins i tot la discrepància amb el ministre d’Educació, José Ignacio Wert- és una catalana nascuda i criada a Ripoll. Es tracta de Dolores Serrat i Moré, una psiquiatra que va marxar de la capital del Ripollès quan tenia divuit anys per cursar els seus estudis universitaris. Serrat especifica al seu blog que va deixar Catalunya “aviat” per "quedar-se" a l’Aragó. “Aquí hi vaig conèixer el meu marit i aquí hi han nascut els meus tres fills. Manya, doncs”, s’afanya a subratllar. Quan cita el seu lloc de naixença Catalunya no hi apareix per enlloc. La consellera opta per referir-se a "la província de Girona".

Serrat ha afirmat, malgrat conèixer perfectament el català, que el que es parla a la Franja és “genuïnament aragonès” i que no vol que es confongui “amb altres llengües”. Serrat no dubta a indicar que la llei, avalada pel partit anticatalanista i soci de govern aragonès del PP, PAR, vol “protegir les llengües de la comunitat” i acabar amb el “caràcter impositiu”. La consellera catalana admet, tanmateix, que el document vol trencar l’unitat acadèmica del català quan afirma que no vol que “estigui subjecte a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”, en al·lusió a l'Institut d'Estudis Catalans.

Llengua no vehicular

El projecte de llei deixa clar que el català, malgrat ser la llengua pròpia de la Franja, no serà vehicular a cap etapa del sistema educatiu. Els habitants d’aquest territori, a més, no tindran garantin ser atesos en aquesta llengua per cap funcionari de la comunitat.