Com se’ls va acudir aquest homenatge als bombers morts a Horta de Sant Joan?
Sara Melià: Perquè som aquí. La nostra central es troba a Sant Cugat, i jo sóc catalana. Aquest incendi no va deixar indiferent ningú. Sempre tens l’opció de fer o no fer. I nosaltres vam veure que podíem fer quelcom per eternitzar la memòria d’aquestes 5 persones que van morir. Vaig pensar que seria un bon missatge per a la ciutadania. Treure d’una cosa negativa i dolorosa, una lliçó a través de la natura.

Laurence Franks: Per a mi, això és la tipificació d’un jueu o una jueva que està vivint en un país des de fa generacions, perquè són iguals als catalans i les catalanes.

Què és la seva entitat, el Fons Nacional Jueu?
Laurence Franks: El Fons Nacional Jueu és una fundació que va néixer fa 110 anys. Va començar amb la compra de les terres del que seria l’Estat d’Israel. Des del començament d’Israel, som el seu braç ecològic. A Espanya portem quasi 45 anys.

I què fan?
Laurence Franks: Hem plantat 240 milions d’arbres, i hem fet 350 pantans d’aigua. També fem carreteres d’accés perquè la gent pugui gaudir dels boscos els dies festius. I al mateix temps, fem investigacions amb les quals ajudem països d’Àfrica.

Sara Melià: Una de les coses més importants de la fundació és que inverteix una gran quantitat dels donatius que rep, de les 40 delegacions repartides per tot el món, en I+D+I. I aquest, es comparteix amb tots els països.

Tenen el ple suport de les institucions en aquesta iniciativa dels bombers?
Laurence Franks: Sí. Ha tingut molt bona acceptació per part del president de la Generalitat, Artur Mas. I també per part dels consellers. Ens han ofert tota l’ajuda necessària. Hem rebut un suport incondicional.

Les relacions entre el poble jueu i Catalunya estan millor en l’actualitat que fa 2 anys?
Laurence Franks: Sí, sí. Si parlem de l’etapa del tripartit, gràcies a Déu ja ha passat…

I que simbolitza per vostès, els jueus, l’arbre?
Sara Melià: Ve recollit a l’Antic Testament, com deia Isaïes: “Segons els arbres que planteu, així serà el meu poble”. És la crida al símbol de la pervivència, que en el judaisme és molt important. L’arbre és el símbol de perpetuïtat. La gent als cementiris jueus no porta flors perquè es panseixen, se les endú el vent. Per aquest motiu deixen pedres, que no desapareixen mai.

Laurence Franks: També hi ha el fet que nosaltres no tenim estàtues. Tenim arbres. Si hi ha qualsevol cosa que es pugui celebrar, es fa amb arbres. No crec que hi hagi alguna llar jueva que no hagi plantat mai cap arbre.

D’alguna manera vol dir voler donar “la volta a les derrotes” com es fa a Catalunya?
Sara Melià: No. Jo crec que no té cap connotació bel·licista.

Laurence Franks: Es tracta de convertir allò negatiu en positiu. Després de l’Holocaust n'hem aprés molt. Primer a defensar-nos: mai no ens trauran de la nostra terra. I això d’Horta de Sant Joan és pel que sentim per 5 bombers que van morir fent la seva feina. No estàvem disposats al fet que s’oblidessin.

I per què volen plantar també 5.000 arbres a Israel?
Sara Melià: Perquè la seu de la nostra fundació es troba a Jerusalem. No enteníem que una plantació així es fes a Catalunya, i no es fes també com a contrapartida a Israel. De la mateixa manera que allà hi ha el bosc de Catalunya que va plantar l’expresident Jordi Pujol. A mi m’agradaria molt que a la Terra Santa hi hagi un bosc en memòria d’aquestes 5 persones que van morir a Horta de Sant Joan. I sobretot, això és un tema apolític.

Laurence Franks: Quan ETA va matar el dirigent del PSE Fernando Múgica vam fer un bosc a Israel, i un altre a Sant Sebastià. Quan fem aquesta germanor construïm un pont espiritual entre dos pobles. I és una realitat que ningú no ens pot treure. Tot i així, ETA va cremar el bosc, va destruir el monument…

I quan es plantaran els arbres pels bombers morts?
Sara Melià: Estem pendents de l’agenda del president Mas. Però ha de ser entre finals d’octubre o al llarg del mes de novembre. Ni abans ni després, per qüestió del temps. I pel que fa a Israel, hauria de ser durant el primer trimestre del 2013.

Catalans i jueus estan més a prop del que ens pensem?
Sara Melià: Històricament parlant, sí. Si em remunto a la història recent és cert que Espanya i Israel no tenien ni tan sols relacions diplomàtiques. Però Jordi Pujol ja feia anys que hi mantenia relacions comercials.

Laurence Franks: Jordi Pujol va ser el primer polític català que va reconèixer Israel, i les seves virtuts.

S’assemblen els catalans i els jueus?
Sara Melià: Hi ha molts israelians que en els últims anys han vingut a viure a Barcelona perquè els encanta la ciutat. Jo, que he viscut vuit anys a Israel i sóc d’aquí, veig que hi ha coses molt importants que són semblants. Quan una persona forma part d’un poble que és minoritari, com succeeix a Catalunya, té un tarannà diferent a l’hora de fer les coses. Has d’estar informant-te, preparant-te, fent lobby… I això és una cosa que tenim en comú, perquè sempre hem estat en minoria. Tant els catalans com els jueus tenen un esperit de superació, ambdós són gent molt sacrificada i estalviadora… i durant el franquisme, els espanyols es referien als catalans com als jueus d’Espanya…

Pot ser perquè d’alguna manera els dos pobles quasi sempre han estat “perseguits”?
Sara Melià: Sí, sí. S’ha intentat aquesta assimilació cultural. En comptes de veure la diversitat com una font de cultura, s’ha vist com una amenaça.

I a la resta d’Espanya, els jueus tenen el mateix tracte que a aquí?
Laurence Franks: El jueu català és més discret, segurament pels problemes que va tenir durant el franquisme. Els madrilenys són més oberts, més demostratius, no tenen tant problema a manifestar el que són. Amb el pas de les generacions hi ha més respecte, però alhora hi ha més ignorància en tot l’Estat Espanyol sobre els jueus. El problema està en els mitjans de comunicació, perquè contribueixen a aquesta ignorància. Quan apareix un problema, el culpable sempre és el mateix…

Podran viure algun dia amb tranquil·litat?
Sara Melià: Així ho espero. Jo no vull que l’escola dels meus fills sembli una presó perquè és una escola jueva. Ara hem tornat d’un congrés del Fons Nacional Jueu que es va celebrar a Praga. Vam parlar amb els representants de Marsella, i ens van dir que després de l’atemptat a l’escola jueva de Tolosa de Llenguadoc els atacs antisemites s’han multiplicat. I no només a Tolosa, sinó a tot el sud de França.