Des d’Europa es demana més control a les comunitats autònomes. Això s'utilitzarà per treure autogovern a Catalunya?
El govern espanyol pot utilitzar qualsevol excusa per intentar treure autogovern a Catalunya. Segur que hi ha un control europeu, però aquest no té per què passar a través de Madrid…

Però serà l’excusa perfecte per treure'ns competències?
Sí, ho pot ser. Però és una excusa de mal pagador. Segur que hi ha redundàncies. Si hi ha competències que han passat a les comunitats autònomes, vol dir que una part de l’Administració central és prescindible. Però en aquesta hi ha un lobby molt fort per part dels alts funcionaris que juguen amb un sentiment espanyolista. Ells ens volen fer creure que qui sobra són les administracions perifèriques.

Què pot fer Catalunya davant d’aquesta amenaça?
Plantar-se. Això ho han de contestar els polítics. Un polític que es respecta, reivindica i utilitza al màxim el seu espai de poder. No s’ha de deixar que el limitin inadequadament.

I ho farà el Govern català?
Ho ha de fer. A vegades hi ha el senyal que ho fa, però d’altres sembla que no… Però si interpreta el que el ciutadà li demana, veurà que li estem demanant que exerceixi el seu marge de poder al màxim. Segur que si es fes una enquesta entre els catalans sobre qui prefereixen que tingui el control de la Generalitat, si les autoritats europees o les espanyoles… No hi ha cap dubte del que preferim.

L’Estat valora els esforços que ha fet Catalunya amb les retallades?
No els valora. I per tant, això posa en qüestió el sentit d’intentar ser tan bons a l’hora de fer retallades. Si una part de l’argument de fer-les és per complir unes condicions que venen vehiculades a través de Madrid, i aquest no les valora, vol dir que tenim un problema.

La llengua catalana torna a estar en el punt de mira, tant a les Illes Balears com a Aragó. Què creu que volen aconseguir amb aquesta ofensiva?
Doncs fer una Espanya homogènia. Tot el que sigui debilitar l’ús del català va a favor d’eliminar la diversitat. Quan poden ho fan amb la llei, quan guanyen les eleccions ho fan amb el govern, i en el nostre cas (que no les guanyen) ho han de fer des del sistema judicial.

Ens deixaran tranquils amb el tema de la immersió lingüística? O la batalla no ha fet més que començar?
La bona notícia és que aquesta guerra no la guanyen, però tampoc no han firmat la pau. No ens deixaran en pau…

Si Catalunya fos independent s’acabarien totes les disputes que hi ha amb la llengua?
Sí. Però amb unes circumstàncies polítiques òptimes encara tindríem feina per consolidar l’ús del català. Ja no hi hauria baralla, però hi hauria una certa situació conflictiva per la coexistència de dues llengües molt parlades. És evident que el castellà és la llengua natural d’una part molt gran de la població catalana.

Quan veu la independència? A prop?
Més a prop què mai en els 300 anys de la història moderna de Catalunya.

Tenim pressa?
Sí, però al mateix temps hem de ser prudents. Hi ha moltes dites que recomanen no precipitar-se quan es té pressa.

Però estem preparats per ser independents?
Els humans estem preparats per quasi tot el que se’ns presenti al davant. Una de les coses més difícils que fem els humans és ser pares i mares. I hi estem preparats? No ho sabem, però ho fem. La veritat és que ho fem bastant bé en general. Doncs, imagina’t la independència d’un país. Seria molt més fàcil.

Realment creu que si es fes un referèndum ara, guanyaria el sí?
No ho sé. Nosaltres sempre hem dit que des d’Òmnium treballem perquè si es fes un referèndum el Sí guanyés per un percentatge molt més ample que un 51%. Aquesta és la feina que ens proposem fer.

Fa pocs dies va fer dos anys de la multitudinària manifestació del 10 de juliol contra la sentència de l'Estatut. Avui, encara ho seria més?
No ho sabem. Per tant, no ens plategem tornar-la a convocar. El rècord d’aquella manifestació és una dada molt important a tenir en compte. Ara no es tracta de tornar a repetir-la, sinó d’anar donant forma a la voluntat expressada en aquella gran manifestació.

Per què ha crescut tant el sentiment independentista entre els catalans?
Perquè cada vegada estem més informats i tenim menys por. Aquest sentiment no només ve perquè l’administració espanyola es queda una part exagerada dels impostos dels catalans, sinó perquè hi ha una raó més profunda. Les dues coses van juntes.

Està perdut el pacte fiscal?
No. Però, hi ha dificultats. Hi ha una part important de la política catalana, que és el PP i el PSC, que no tenen clara la seva postura. Fixa’t! És curiós que ambdós partits sí que defensen el concert econòmic al País Basc…

Això li anava a preguntar… Per què creu el PP i PSC al País Basc defensen el concert econòmic i aquí hi estan totalment en contra?
Perquè els impostos segrestats dels catalans representen uns ingressos molt importants a la despesa pública espanyola. Mentre que, al País Basc, és una quantitat més petita. És una explicació tan material com aquesta. Però la justícia fiscal ha d’estar per sobre d’aquesta circumstància. Hi ha un consens social molt ample, però ens falta que el consens polític coincideixi amb el social.

Què és més fàcil d’aconseguir el pacte fiscal o la independència?
S’ha d’intentar negociar amb Madrid una relació fiscal més justa. I si això no s’aconsegueix a través de la negociació, caldrà aplicar mesures de força. Prendre’s el que per la via de la negociació no s’aconsegueix.

El PP ha tornat a carregar contra les subvencions a les entitats catalanes, entre elles Òmnium. Li preocupen aquests atacs?
Ells deuen pensar que guanyen alguns vots. Però en realitat és fer-se una mala imatge. Que un partit polític posi en qüestió l’ajuda a entitats que són del seu propi territori, i que fan una tasca reconeguda i un bon ús dels diners… En fi.