Els temps entre Catalunya i Espanya estan canviant, també en l’àmbit comercial. El mercat espanyol on les empreses catalanes han venut tradicionalment comença a desdibuixar-se. Els motius són diversos: la lògica de la globalització, raons estratègiques i, en alguns casos, aspectes sociopolítics que poc entenen sobre lleis de mercat.

Les dades en aquest sentit són clares. La Generalitat ha publicat avui el registre d’exportacions catalanes, on es demostra que Espanya deixa de ser el mercat principal. Dit d’una altra manera: Catalunya ja ven més al món que a la resta de l'Estat. Les exportacions a l’estranger van suposar el 2011 -les dades que s'han conegut ara- un 52’9% del total de les que es van realitzar. Les vendes a Espanya, en canvi, només van ocupar un 47’1% i la tendència indica que seguiran baixant en els propers anys, segons un informe de la conselleria d'Economia.

Evolució progressiva

La tendència es va començar a intuir el 2008, quan les dades pràcticament es van igualar per primer cop. Aquell anys les exportacions catalanes a Espanya van ser del 50,2 %, mentre que les exportacions al món eren del 49,8%. El 2009 es va registrar una petita devallada en el comerç mundial (50,3 per Espanya contra 49,7 mundial), i en canvi el 2010 es va registrar per primer cop una mena d'empat tècnic. Aquell any el comerç a Espanya ja va baixar al 49,9% i el mundial va arribar al 50,1%. Ara la diferència ja és del tot clara, amb un increment de 2,8 punt a favor del comerç internacional.

Les dades suposen un gir històric que al mateix temps impliquen per primer cop un superàvit català en els seus intercanvis comercials internacionals.

La creixent internacionalització de l’economia del país ha viscut en els anys de crisi una accentuació. El mercat tradicional, l’espanyol, està col•lapsat i l’exportació és ja una obligació per alguns sectors- sobretot els vinculats a la indústria- si volen sobreviure i eixamplar les seves possibilitats de negoci.

Tampoc es pot oblidar que vendre a Espanya ha esdevingut perillós pels empresaris catalans que produeixen béns de consum, els més susceptibles a ser boicotejats per la seva procedència. Aquest fet, tal i com indiquen els economistes Modest Guinjoan i Francesc Xavier Cuadras al seu llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència” (edicions 62), ha esperonat l’acceleració de les exportacions a nous mercats. Guinjoan i Cuadras indiquen que un cop s’acaba el boicot l’animositat a la seva procedència es pot mantenir, fet que permet parlar d’un boicot permanent i silenciós al productor afectat.

L’economista i eurodiputat, Ramon Tremosa, no ha dubtat en qualificar de “bomba” les dades que avui s’han publicat. L’eurodiputat ha explicat que la creixent internacionalització de l’economia catalana la fa “menys captiva d’Espanya”. Tremosa ha apuntat que “s’acaba l’argumentari econòmic” per defensar postulats unionistes i ha afegit que així es confirma “un canvi històric”.// Manel Bosch