Temps era temps que el Port de Barcelona era autònom. Fins i tot amb el govern central de la UCD i la cartera ministerial corresponent en mans de Joaquín Garrigues, va mantenir la seva condició d’entitat no dependent de cap centre directiu de l’administració central. Històricament, el Port sempre es va autofinançar. Però gradualment, en democràcia i paradoxalment en un estat de les autonomies que, lògicament, en virtut de l’elemental “ius soli”, és a dir, de la transferència de tot allò que està situat i funciona en el territori a l’autoritat, en virtut de les transferències, ha de ser competència del govern de la Generalitat.

Ailàs, les coses però, es van fer a la inversa i es va crear l’ens “Puertos del Estado”. En aquesta tasca d’atribuir uns poders marítims a la zona més allunyada del litoral que ja es preveia amb aquelles plaques que hi havia a totes les estacions de ferrocarril i que indicaven l’altitud de tants metres “sobre el nivell mitjà” de la Mediterrània a Alacant”. Va ser, doncs, d’aquesta manera que un port que mai ha rebut cap inversió del govern de Madrid, va passar sota la jurisdicció de funcionaris tan diligents en matèria de centralisme i de recentralització com els senyors Llorca i Palao. El primer, per cert, nascut a Ripoll en família de la RENFE i el segon a qui se li atribueix un brindis de xampany quan el govern Zapatero va eliminar del projecte nou Estat la competència portuària.

Es així que les coses van evolucionar contra qualsevol mena de coherència amb el model d’Estat que s’havia proclamat. I així l’Autoritat Portuària de Barcelona segueix sense rebre ni una sola inversió procedent de Madrid a qui, en canvi, té obligació de pagar-li el 5% dels seus resultats que, naturalment, van a millorar les infraestructures que es neguen a Catalunya, tot i que els diners repartits allà són generats aquí. La màquina de succionar la jugular és, però, insadollable i el nostre port autofinançat segueix sota la fèrula dels qui el vampiritzen.

Nogensmenys, es una època en que l’Atlàntic ha perdut pes relatiu en el tràfic marítim i el Pacífic s’ha convertit en el principal centre de dinamisme, també la Mediterrània creix i Barcelona en podria treure un gran profit. Tanmateix els successius governs de Madrid no són partidaris de que hi hagi cap progrés a Espanya si passa per Catalunya. Fa talment l’efecte que cada matí quan s’afaiten els alts funcionaris centralistes del partit que siguin, pensen en les noves formes d’explotació colonial i de parasitisme que no paren de dissenyar. No han pogut impedir que Barcelona sigui el port líder de creuers de tot Europa o que l’empresa xinesa Hutchinson Whampoo hagi construït una gran terminal al port. Després ja s’ocupa l’administració central de no invertir en el corredor de la Mediterrània o en l’ample de via europeu.

És tal l’animadversió que els domina, que es va prohibir posar servei de duanes a l’aeroport de Lleida (que potser no feia falta, però tenia vols suïssos i britànics previstos) o bé de no deixar baixar a terra uns creueristes estrangers que anaven a Palamós amb alguns passatgers que no pertanyien a la zona Schengen.

Per si tot això fos poc la ministra Pastor, tan perniciosa per al nostre territori i tan generosa amb AVE’s a Badajoz o a la seva Galícia natal, però tan gasiva amb Catalunya que és on les exportacions i el turisme poden fer aportacions positives a la creació de riquesa per a tot Espanya, s’acaba d’inventar l’últim clau per al bagul del cadàver de la perifèria. En efecte, ara s’ha empescat que es podrà fer una petita part de les obres necessàries, precisament, la que la Unió Europea considera prioritària i necessària, a condició que Madrid no hi hagi de posar ni un ral.

Ens avisa de les seves perverses intencions amb la brillant i consistent idea que els passatgers i les mercaderies paguin peatges i així es podrà preservar la subvenció de Barcelona als seus ports competidors que, a més a més, s’enduran una gran part dels beneficis obtinguts a Barcelona. A 10 euros per container, naturalment, Barcelona es la gran perjudicada pel que fa a la seva competitivitat. Per terra, peatges de 43 anys d’autopista (a Madrid, gratis) que frenen l’arribada de turistes, igual que la taxa d’aeroport ens lesiona per l’aire i ara, la discriminació i el tracte desigual ho farà per mar. Als altres, en canvi, se’ls facilitarà ortopèdia pagant, com sempre, les habituals víctimes.

Una pregunta: després de tants anys de subvencionar els nostres veïns i competidors (Plan Badajoz, polígono de Burgos i un llarguíssim etcètera) és constitucional que els ciutadans no siguin iguals davant la Llei? El rei, referint-se als negocis del seu gendre, va dir que som i hem de ser iguals, cosa que ja veurem en el seu cas. I pel que fa al tracte actual dels accessos el port i a Europa estarem pendents d’aquesta nova agressió.

M’estranya que l’Autoritat Portuària de Barcelona no hagi posat el crit al cel amb motiu d’aquesta nova lesió. Serà perquè ells també depenen del Ministeri de Foment? En tot cas és intolerable l’atemptat que representa ser l’únic port de peatge de tot Espanya. Ah! I de passada la ministra diu que l’obra serà més senzilla i barata, perquè després de tanta passivitat, ara tot corre pressa. A fi, segurament, de tirar de dèficit públic per a fer l’eix central Madrid-Saragossa. Canfranc que la UE no aprova ni subvencionarà com a inversió tan innecessària com faraònica.