Editorial Dijous, 23 de Maig de 2013
Opinió
Opinió. Víctor Alexandre
10/07/2012
Catalans al servei de ‘la roja’
"Deu ser un goig per a un Estat manipulador tenir súbdits tan irreflexius"
Totes les seleccions nacionals mereixen respecte, naturalment que sí. El mereixen totes les seleccions, en general, i tots els esportistes, en particular. El dret a participar en una competició esportiva internacional, quan es compleixen els requisits de qualitat, és inalienable. I si algú no pot exercir aquest dret és que no estem parlant d’esport, estem parlant de política. De política totalitària. Tanmateix, les anomenades seleccions nacionals no són esport. Són òrgans de representació política dels estats i instruments al servei de la seva projecció internacional. És a dir, un cercle tancat dins el qual els integrants mostren el seu penis i dirimeixen qui el té més gran. I si algun Estat, com ara Espanya, veta l’entrada d’un nou membre, com ara Catalunya, és senzillament per la certesa que aquest nou membre deixarà l’opositor en ridícul.
Els estats, de tota manera, són avui, en l’època de la globalització, l’única articulació política que permet la supervivència dels pobles. L’únic estatus que els permet decidir el seu destí, tenir veu i vot a les Nacions Unides i gaudir de visibilitat internacional. I això és així perquè, a efectes administratius, el poble que no té un Estat senzillament no existeix. Per tant, la gràcia de les competicions internacionals –Jocs Olímpics, Mundials, Eurocopes...– rau en el fet de poder-hi veure països de petites dimensions i de població reduïda exercint el seu dret a ser al costat d’aquells que es vanten de ser poderosos i de remenar les cireres del món. I si s’esdevé que un país no pot competir perquè un tercer li ho impedeix, és obvi que el país agreujat no pot sentir cap mena de respecte per la selecció agressora. El joc brut no és esport, és impotència intel•lectual, malignitat, acomplexament, odi ètnic... I quan totes aquestes misèries humanes s’apleguen no sols per impedir la participació d’algú, sinó per nodrir-se dels seus efectius tot fent-los passar com a propis, seria profundament malaltís que l’agredit, en lloc de rebel•lar-s’hi, aplaudís com un babau els èxits de l’agressor. Èxits que serien impossibles sense que aquest darrer, mitjançant normes, coaccions, amenaces, sous i primes, li robés els efectius.
Hi ha, però, un element infinitament més pervers que tot això. I la prova és el nombre de catalans que, tot i voler una selecció catalana, hi cauen de quatre grapes. Em refereixo al parany d’aplaudir la selecció espanyola pel sol fet que hi juguen Xavi, Cesc, Piqué, Busquets, Valdès o Jordi Alba. Si no fóssim un país que ha perdut la dignitat, ens hauria d’escandalitzar que hi hagi catalans que es prestin al joc sibil•lí espanyol de fer-nos creure que la nostra selecció és la selecció d’Espanya i no la selecció de Catalunya mentre posen les seves glòries personals per davant dels drets del seu país; un país nacionalment sotmès, econòmicament espoliat i lingüísticament perseguit.
“Nosaltres no fem política”, diuen els joves multimilionaris. “És clar, és clar”, diem nosaltres. Els joves multimilionaris només han vingut a aquest món a guanyar diners i a signar autògrafs. Els drets nacionals de Catalunya són cosa dels polítics. Però, significa això que tots els catalans que no fem ni volem fer carrera política no ens hi hem d’implicar? És així, amb aquest menfotisme egoista, com un poble recupera les seves llibertats? O és que potser aquests joves multimilionaris pensen que la llibertat de Catalunya és cosa d’escriptors, d’actors, de farmacèutics, de fusters, de flequers, de pastissers..., és a dir, de totes les professions menys la seva? Com és que ens posem les mans al cap i blasmem l’escriptor, el cantant o el grup de rock que deserten de la llengua catalana per passar-se a l’espanyola, i en canvi ovacionem els catalans que juguen a la selecció espanyola tot i que si no tenim selecció oficial catalana és, en part, perquè ells no fan absolutament res per aconseguir-la? Realment curiosa aquesta diferència de tracte. En altres paraules, si Lluís Llach, Raimon o Maria del Mar Bonet decidissin cantar en espanyol seria alta traïció; però si Xavi, Cesc o Piqué juguen a ‘la roja’ per a oferir “noves glòries a Espanya” és alta competició. Francament, deu ser un goig per a un Estat manipulador tenir súbdits tan irreflexius. Però potser és comprensible. Sempre ha estat més fàcil aplaudir que pensar.
Els estats, de tota manera, són avui, en l’època de la globalització, l’única articulació política que permet la supervivència dels pobles. L’únic estatus que els permet decidir el seu destí, tenir veu i vot a les Nacions Unides i gaudir de visibilitat internacional. I això és així perquè, a efectes administratius, el poble que no té un Estat senzillament no existeix. Per tant, la gràcia de les competicions internacionals –Jocs Olímpics, Mundials, Eurocopes...– rau en el fet de poder-hi veure països de petites dimensions i de població reduïda exercint el seu dret a ser al costat d’aquells que es vanten de ser poderosos i de remenar les cireres del món. I si s’esdevé que un país no pot competir perquè un tercer li ho impedeix, és obvi que el país agreujat no pot sentir cap mena de respecte per la selecció agressora. El joc brut no és esport, és impotència intel•lectual, malignitat, acomplexament, odi ètnic... I quan totes aquestes misèries humanes s’apleguen no sols per impedir la participació d’algú, sinó per nodrir-se dels seus efectius tot fent-los passar com a propis, seria profundament malaltís que l’agredit, en lloc de rebel•lar-s’hi, aplaudís com un babau els èxits de l’agressor. Èxits que serien impossibles sense que aquest darrer, mitjançant normes, coaccions, amenaces, sous i primes, li robés els efectius.
Hi ha, però, un element infinitament més pervers que tot això. I la prova és el nombre de catalans que, tot i voler una selecció catalana, hi cauen de quatre grapes. Em refereixo al parany d’aplaudir la selecció espanyola pel sol fet que hi juguen Xavi, Cesc, Piqué, Busquets, Valdès o Jordi Alba. Si no fóssim un país que ha perdut la dignitat, ens hauria d’escandalitzar que hi hagi catalans que es prestin al joc sibil•lí espanyol de fer-nos creure que la nostra selecció és la selecció d’Espanya i no la selecció de Catalunya mentre posen les seves glòries personals per davant dels drets del seu país; un país nacionalment sotmès, econòmicament espoliat i lingüísticament perseguit.
“Nosaltres no fem política”, diuen els joves multimilionaris. “És clar, és clar”, diem nosaltres. Els joves multimilionaris només han vingut a aquest món a guanyar diners i a signar autògrafs. Els drets nacionals de Catalunya són cosa dels polítics. Però, significa això que tots els catalans que no fem ni volem fer carrera política no ens hi hem d’implicar? És així, amb aquest menfotisme egoista, com un poble recupera les seves llibertats? O és que potser aquests joves multimilionaris pensen que la llibertat de Catalunya és cosa d’escriptors, d’actors, de farmacèutics, de fusters, de flequers, de pastissers..., és a dir, de totes les professions menys la seva? Com és que ens posem les mans al cap i blasmem l’escriptor, el cantant o el grup de rock que deserten de la llengua catalana per passar-se a l’espanyola, i en canvi ovacionem els catalans que juguen a la selecció espanyola tot i que si no tenim selecció oficial catalana és, en part, perquè ells no fan absolutament res per aconseguir-la? Realment curiosa aquesta diferència de tracte. En altres paraules, si Lluís Llach, Raimon o Maria del Mar Bonet decidissin cantar en espanyol seria alta traïció; però si Xavi, Cesc o Piqué juguen a ‘la roja’ per a oferir “noves glòries a Espanya” és alta competició. Francament, deu ser un goig per a un Estat manipulador tenir súbdits tan irreflexius. Però potser és comprensible. Sempre ha estat més fàcil aplaudir que pensar.
Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.
Seguir l'autor
(48 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Anònim, què compon la pràctica de la cançó així de la llengua/ idioma/ llenguatge .. amb d'altres indrets ( car pel que fa a la resta .. aquest estat usurpador - plagiador sempre en treurà profit)? PD: el que no penso fer de cap de les maneres és donar una puntada de peu al Barça al cul de llurs jugadors! Nota: és clar que m'agradaria tinguessin més coratge quan del català i senyera es tracta! Anotació al marge: però d"altres parts ' mereixerien amb més raó .. la lloança de l'autor!
Segons el Narcís tots tenim deures amb Catalunya menys els futbolistes. El seu únic deure és marcar gols i guanyar calers. Si Raimon cantés en castellà seria un traïdor, si Cesc o Xavi juguen amb Espanya són intocables. Molt bé, Narcís, segueix apaludint, que ho fas molt bé.
Anònim, no et preocupis, de segur l'autor torna a tocar ' altra part del tot ' ( atès que ningú se'n salva, sia directa, sia indirecta) perquè .. ' clavis pels bigotis ' qualsevol fet que internacionalitzi Barça així Catalunya ( malgrat la coacció/ l'extorsió d'aquest estat)! PD: renoi, no hi ha col·lectius, gremis, empresaris, editorials, bancs .. i tota nostra societat en general sinó total per a retreure-li de tot, tot! Nota: anònim, vés-te'n a ta espanya amb tos espanyols .. sembla mentida de que encara no te n'adonis del que són! Anotació al marge: necessitem un Estat, un Estat català .. sia perquè els catalans ' tenim deures pel que fa a nostra comunitat/ nació , car només en aquesta podem desenvolupar lliurement i plena nostra personalitat ' (drets i llibertats de caràcter polític de la Declaració Universal dels Drets Humans), sia per pura ' defensa pròpia '!
Aquest Narcís no té solució.
Sabent-me molt de greu .. et deixo estar, car n'és obvi que procuro ser d'allò més net (ho aconsegueixi o no), mentres que tu t'hi agafes a aquest cas per esfondrà'ns-e més com bon ejpanyol (fonètica Bono)/ espanyoler/ espanyolíssim, ço és, simple castellà broix imperialista de baixa estofa! PD: repeteixo .. el que no entenc és el text de l'autor (millor hagués estat informà'ns-e de les conseqüències de negar-s'hi!)! PD: tanmateix, tots plegats hauriem de dir no a qualsevulla demanda espanyola .. començant per no paga'l cap impost! Nota: si molt sovint hom diu de ' no disparar el missatger ' .. que ha estat aquest escrit? Anotació al marge: vull acabar com començà .. ha estat decebedor ( només ha servit per ' agafar-hi ales ' anònims/ espanyols com aquest meu interlocutor!)!
L'espanyolista Narcís ens vol dir que els futbolistes catalans només s'han de negar a anar amb 'la roja' quan Espanya els deixi negar-s'hi. És a dir, mai. La llei de l'amo per damunt de tot. Patètic.
Anònim: renoi, fins i tot em qualifiques, em jutges, em prejutges, m'enjudicies, em fums judicis de valor, ídem d'intencions! PD: ey veig venir .. posa't amb el mardid que dóna diners a estrangers i, damunt, pagant menys renda! Nota: posa't amb el mardid, que ni tan sols subvenciona esportistes que després s'hi presenten a competicions quines siguin representant sa esbombada espanya ( qui pensen enganyar amb sa comèdia per a taujans?)! Anotació al marge: per acabar només dir que l'autor no ha estat just amb aquest episodi .. sàpiga que hagués passat si s'hi neguen així altres esportistes pel que fa a no hissar la bandera sanguinolenta ( només dir a l'anònim estar del tot equivocat .. potser àdhuc voten ' independència pura '!)!
Mira el Narcís. No es pot caure més baix. Parla dels "nostres futbolistes". Uns futbolistes" que van contra Catalunya i contra la selecció catalana a canvi de fer-se rics. No es pot caure més baix que aquest Narcís. És impossible. En realitat, però, el Narcís no defensa els futbolistes, es defensa ell mateix, perquè sap que si ell fos futbolista faria el mateix que ells i trepitjaria Catalunya a canvi de poder jugar amb "la roja".
Què senzill n'és mirar-s'ho de lluny estant ( la T n'és exemple d'ésser forçats ..)! PD: tant de bo tots nostres esportistes demanessin hissar la senyera sinó ensenyar-la àdhuc amb les lletres ' llibertat Catalunya ' o ' espanya ens anihila i espolia ' o ' Catalunya no és espanya ' o . . . . . ! Nota: només faltava aquesta .. anar contra nostres jugadors, anar contra el Barça ( com tot aquest fumut estat no ho fa ..!)! Anotació al marge: ' qui estigui lliure de culpa, llanci la primera pedra ' .. amb exemples ( verament molt comentarista assenyala/ ressalta o practica un modus actuandi espanyol .. d'encomanament espanyol!)!
Aquí tenim un exemple del que els traïdors Xavi, Piqué, Cesc, Alba, etc, no faran mai: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/07/la_campiona_de_rem_de_franca_al_podium_amb_l_estelada_86802.php
Gràcies "T", el teu comentari és molt, molt, molt valuós.
Quina manera més diàfana d'explicar una cosa tan complexa. Milions de gràcies, Víctor!!!
El dia que els catalans comprenguem el sentit de la paraula "dignitat" s'acabaran els "Narcís" que corren per aquí.
El tres grans valors dels jugadors catalans de "la roja" són tres: diners, diners i diners.
Narcís, només cal llegir-te per comprendre perquè Catalunya és una nació sotmesa. Tu ets l'exemple més viu.
Dirigeixo una petita empresa que vaig crear ara fa uns quants anys. Aquets mes de nou haig de suportar la pressió fiscal de pagar els impostos a un estat imposat. De pagar uns diners que encara no he rebut, però que l’estat espanyol m’obliga a suportar.
El pitjor de tot es que fa només uns dies vaig participar en el muntatge del visionat de la final de l’eurocopa per a una empresa externa. Envoltada de banderes espanyoles i d’espanyols vaig sentir llàstima de mi mateixa. I em preguntava si no hauria estat millor quedar-me a casa i no dirigir l’acte. Em preguntava si em calia fer aquesta feina, si podia estalviar-me algunes despeses mensuals d’empresa per evitar caure tant baix. Que no hauria passat res quedar-me sense vacances....que no hauria passat res si no hagués cobrat la nòmina d’un mes.
Fa dies que no em puc mirar al mirall. Fa dies que sento ara més que mai, la manca de llibertat. Fa dies que em sento covard. I si alguna cosa he aprés de tot plegat es que els catalans no tenim vergonya i que ens venem per no res.
Fins ara mai m’havia sentit com una puta i de debò que no hi ha sentiment pitjor.
Gràcies Victor. Tu mai t’has venut.
Pel que fa a mi .. he acabat ( em sembla d'haver estat prou explícit!)! PD: ara bé, parlar de col·laboracionisme .. és una animalada ( o .. hi ha, hi som en guerra?)! Nota: tant de bo, tots nostres esportistes d'èlit fessin pinya demandant participar-hi com representants de la nació catalana als estaments internacionals! Anotació al marge: una cosa n'és ser-hi .. i d'altra de ben diferent deixar-s'hi engalipar per farsants del país veí amb la fi de silencià'ns-e/ negà'ns-e/ anul·là'ns-e com esportistes de la nació catalana ( qui sap ningú qui voten!)!
Recordo als Catalans que participen a aquesta web que un any després de la Independència cap Català podrà entendre el per què d'haver col.laborat amb l'Ocupant Espanyol, de tant fàcil que era fotre'ls fora de la nostra Pàtria. Només calia que es poséssim d'acord, inclosos els esportistes "de luxe".
***************************
Si ja debatim obertament sobre el comportament d'aquesta gent, és perquè ja som un bon grapat a comprendre que llur "collaboration" és una eina de l'Enemic com tantes altres.
******************************
Cal encetar un procés psicològic individual de "desespanyolització" i "d'emancipació". I l'esport, el cinema, la premsa, i... deixar de parlar Espanyol en forma part.
Ens hem de projectar JA per a l'endemà de la Independència i actuar en conseqüència.
Som a la situació actual PERQUÈ HO VOLEM i ho permetem. La resta són romanços.
Oriol, permete'm, compares nostres futbolistes amb aquells policies francesos .. que anaven a la recerca de jueus? No fumem! PD: ras i curt, mentres siguem subjectats/ subordinats/ subjugats o dins d'espanya .. tots d'una o altra manera som col·laboracionistes! Nota: o ens n'anem tots els catalans cap al mateix Suïssa o d'alres llocs des d'on no es cooperi amb aquest fumut sanguinolent estat .. deixant via lliure a castella (maquillats grotescament d'espanya)? Anotació al marge: des del moment que un sol cèntim d'euro català va a petar a espanya .. tots som botiflers ( perquè et penses un servidor demanà el vot a SI .. majoria i sortir-hi com llampecs!)?
La POR és l'arma dels Espanyols per tal de tenir tranquils els esportistes catalans d'elit.
*****************************
El jorn que massivament aquests diguin prou i rebutgin de representar Espanya, als Espanyols se'ls acabarà el bròquil.
****************************
A França, el col.laboracionisme amb l'Ocupant Alemany - expressat massivament pel règim de Pétain - ha entrat al llenguatge i els qui el practicaren se'n diu els "collabos".
A Catalunya tenim un fotiment de "collabos" a més a més dels Colons Espanyols.
Només cal continuar i accentuar la pressió social sobre aquests esportistes "del luxe", per tal de forçar-los a deixar de "col.laborar" amb l'Enemic Espanyol.
Anònim 00:50: 1. Ja ho sabem que espanya mai per mai ens n'agrairà/ valorarà/ reconeixerà res (ans al contrari)! 2. Ja ho sabem d'aquests pobres llàtzers mai per mai en diran ser mèrit de la ' masia ' .. planter .. jugadors .. tècnics/ professionals .. entrenadors .. sistema .. del Barça! 3. Ja ho sabem que s'hi faran seu o castellà o espanyol o, simplement, blanc, qualsevulla heroicitat nada a nostra nació, nació catalana (què n'esperes de miserables ètics fora mida?)! 4. Però, allò que no podem fer és ' agafar la part en lloc del tot ', atès que qui serà el proper n'ésser retret àdhuc acusat/ víctima (potser els compatriotes casats amb espanyols-es i, no diguem-ne, sos fills?)? 5. Hem de deixar d'ésser qui som, deixar de fer el que ens plagui ( damunt sense alternativa en cap faceta de nostre viure diari) perquè aquest estat no ningú ho capgirarà tot envers/ pro ells? PD: no demanem a aquests professionals catalans iniciatives sense cap eixida quan tots som sota ' bota militaris ' ( bota covardis) del mateix botxí! Nota: el que fum fàsitc d'allò més és l'apologia, publicitat, propaganda, màrqueting d'aquest estat espoliador - anihilador .. silenciant on ha estat el bressol ( tanmateix sempre han sigut així de canalles!)! Anotació al marge: no, col·lega, no, el mal no són els efectes/ resultats/ conseqüències sinó la causa .. espanya!
Com diu algú aquí, aquest Narcís és "penós". Com a català sento vergonya aliena.
amén!
Si els miners fan una marxa fins a Madrid pels 14.000 llocs de treball que " possiblement" perderan,els catalans no podem fer el mateix , per la nostre LLIBERTAT i pels 650.000 aturats que tenim?? tenim que sortir al carrer !!! no deixarem que ens segueixin humiliant.SORTIREM AL CARRER ¡¡¡ una setmana abans del 11 de setembre i ens plantarem davant el parlament i davant la seu de CIU ( carrer Còrsega 333 )per exigir "REFERÈNDUM ARA" qui tindrà més força,un govern ho un poble ??? si no ho provem,no ho sabrem.Ens trobem el 7 de setembre al parc de la ciutadella.DIGNITAT I LLIBERTAT !!!
FES-HO CORRE
Anònim, ni cantant ni llets ( les semblances de l'autor són del tot absurdes/ fora de lloc .. es representen amb plena llibertat a si mateixos que no pas nostres esportistes!)! PD: m'estàs dient que deixem de fer Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica perquè els fruits de tot ordre se'ls enduu directament i indirecta .. espanya? Nota: m'estàs dient que nostres esportistes no vagin a Jocs Olímpics .. Olímpics d'Hivern .. Paraolímpics .. De La Mediterrània .. D'Europa .. Del Món .. Certamens .. Critèriums .. i Campionats varis de disciplina quina fos perquè hissen bandera invasora? Anotació al marge: m'estàs dient no fumem ni brot àdhuc cap despesa per viure .. perquè els guanys són ' piratejats ' per aquest dimoni d'estat ( per què no deixem de dir baboiades/ ximpleries com és posar damunt nostres joves .. responsabilitats que no fan al propòsit?)?
Josep Pagès Cardedeu, t'has deixat un parell de partits. El tripartit també estava al servei d'Espanya.
No nomes els jugadors Catalans del Barça , estan al Servei de Espanya , altres molts deportistes CATALANS I CATALANES Estan dintra de altres Seleccions Esportives Espanyoles . Tambe els nostres politics del P.S.C. I C.I.U. estan al servei de Espanya he C.I.U. I P.P. Han fet pactes
Ets penós Narcís. Realment penós. El senyor Narcís, el gran defensor dels rics que han vingut a aquesta vida a no fer res més que a ser rics amb la bandera d'Espanya. Catalanets en la intimitat, com Aznar. Un cantant no canta arreu del món, Narcís. Només canta on el contracten. I si canta en català, una llengua minoritzada, ho té molt malament. Però n'hi ha que tot i això canten en català perquè no són com tu o com els nens rics del Barça i tenen principis. Prefereixen guanyar menys diners que trair la llengua trepitjada del seu país. Els nens rics del Barça ja juguen amb el club arreu del món. El Barça els paga més diners que els que podem guanyar tots els lectors del Singular en tres vides. Però no en tenen prou, encara volen més i més i més. Segueix aplaudint, Narcís, que ho fas molt bé.
Excel·lent.
-- Decebedor, verament depriment aquest escrit o .. pensament?, ço és, no són al servei de la ' roja ' sinó aquesta que s'hi aprofita, n'abusa d'ésser Catalunya sota jou estranger! -- Per ventura, si no Catalunya, sí una majoria deixa de fer munt de funcions de matèria quina fos perquè el prestigi o la reputació àdhuc la patent n'és traslladada a espanya? -- Ens n'està dient que nostres compatriotes no puguin competir a torneigos internacionals per acabar-ho d'adobar per culpa de nostre botxí ( damunt quan són fent-ho dins)? -- Què fem .. ens romanem aturats fins acconseguir la llibertat/ independència/ sobirania perquè el fruit no se l'endugui nostre usurpador - plagiador malaurat veí ( així no treballar per a Ràdio 4 ni per a la SER ..)? PD: demanem que nostres joves deixin d'ésser allò que són .. damunt de la coacció i xantatge que pateixen d'aquest estat? Nota: però, què és això de voler passar l'arada davant els bous .. anem-hi tots a l'una ( compte que seran els primers en desitjar representà'ns-e!)? Anotació al marge: els símils han estat penosos per la manca d'afinitat, atès que, per exemple, un hom pot cantar, etc. en català arreu del món .. un futbolista o esportista o atleta no pot pas fer el mateix com federat de Federació Catalana sobirana corresponent!
Josepet, fas pena. Però pena pena, eh? Llach o Raimon també fan el que els agrada, com Xavi, Piqué o Cesc, però a diferència d'ells no ofereixen glòries a Espanya. Es pot fer l'ofici que t'agrada sense trair el teu poble. Tu sí que cantaries es castellà, tu sí que escriuries en castellà, tu sí que jugaries amb "la roja", tu sí que faries qualsevol cosa per guanyar com més diners millor encara que haguessis de llepar les sabates a Espanya.
Josepet, si llegeixes com escrius és comprensible que diguis el que dius. Es nota que no entens res de res. Però és que res de res, eh? Quina 'empanada', noi.
el nom 10/07/2012 13:55, "feixisme de butxaca" és el que tu defenses: que uns jugadors no s'hagin de rebel·lar contra el feixisme que nega la llibertat del seu poble. Això sí que és feixisme de butxaca. El feixisme que vol la gent ben submisa, callada i obedient. Davant d'Espanya (i de la "la roja"), ésclar.
Com sempre, impecable comentari del sr. Alexandre. És molt trista aquesta falta de dignitat nacional, no solament dels esportistes (córrer les 24 hores darrere una pilota deu deixar poc marge a la reflexió), sinó també de la ciutadania en general. Recordem, però, el cas d'un jugador gallec, defensa del R C Celta, o el d'Oleguer Presas, que es van negar a jugar amb una selecció que no era la seva i van desaparèixer del planetra futbol. De l'un, no en sé res; l'altre va acabar jugant a l'Ajax d'Amsterdam. La segona cosa que volia modestament apuntar és que un servidor és contrari a les competicions per nacions, perquè entenc que exciten una part tenebrosa, potser la més tenebrosa, de l'animal humà. No obstant, visca Catalunya lliure!
completament d'acord amb Victor Alexandre i en contra de M, ni cas Alexandre.
(ve de l'anterior) Així doncs segons la seva reflexió és millor, més reflexiu, desaprofitar la ocasió de veure un bon exemple d'èxit protagonitzat pels nostres conciutadans (acompanyats dels comparses necessaris per tenir el mínim obligatori) i evitar una font d'alegria passatgera assegurada (només perquè també fa que s'alegrin a la resta de l'estat, i s'aprofitin de l'esforç d'uns multimilionaris, que igual que els escriptors intenten guanyar-se la vida fent el que els agrada. Quan són els periodistes i opinadors que pul·lulen al voltant els que perverteixen el seu exemple) que no pas aprofitar la ocasió de veure quin model funciona per tal de fugir i lluitar contra els models que no s'hi assemblen.
Com pot deduir no estic gens d'acord amb la seva reflexió (per molt fluida que en sigui l'exposició)
I perquè atura la reflexió en aquest punt? Si atorguem als esportistes tan de valor exemplificant, perquè els negueu l'exemple de la seva organització?
En els partits els que juguen són els que ho fan millor pel bé de l'equip, hi ha un entrenador que decideix quins juguen i aquest se'l valora exclusivament perquè l'equip sigui el millor del món (o europa). [Ja hi ha hagut una llarga història de fracassos en els que els entrenadors semblava que feien l'alineació per quotes]. Però un cop estan jugant cada jugador actua sota la seva responsabilitat i els seus recursos (el poden canviar) per fer el seu millor joc (en canvi la organització política que tenim perpetua un sistema invers, és per població i extensió del territori, podríem dir que serien jugadors amb sobre-pes)
Per tant, com que el sistema polític que ens imposen a l'estat espanyol és totalment nefast (pels criteris de repartiment dels llocs que permeten decidir si els catalans poden participar acompanyats de la resta del regne d'espanya o sols a les competicions interestatals, no internacionals, com diu vostè) EL QUE ÉS POC REFLEXIU ÉS TITLLAR D'IRREFLEXIUS als que decideixen animar a l'equip estatal (que no nacional) en les competicions interestatals i gaudir d'una derrota d'aquest de la mateixa manera que una victòria enlloc d'aprofitar la ocasió per recordar als ciutadans (que majoritàriament voten a partits que no són exclusivament independentistes (com són CiU, PSC, PP, ICViEA i C's) que poden canviar l'equilibri de poder al parlament per fer la transició a un estat propi de manera civilitzada.
EL feixisme de butxaca de cada dia: l'individu ha d'estar al servei de la nació. Fàstic fa.
Completament d'acord. Per la meva experiència personal puc dir que, quan la selecció espanyola va guanyar el mundial, amb 7 jugadors del Barça al camp, jo em trobava en un poble espanyol i tothom estava entusiasmat pel gran joc de l'equip i per la victòria espanyola. Em vaig donar el gust de puntualitzar amb tota la ironia possible que, certament, el Barça havia jugat molt bé. Una mica més i se'm mengen! No ho acceptaven de cap de les maneres! Neguen l'evidència sense avergonyir-se en cap moment.
Totalment d'acord amb l l'article i els comentaris, excepte el de M. Tinc 59 anys i fa 59 anys que no miro res on participi espanya ja sigui futbol, basquet, tennis, etcètera.
No cal que sigueren tots; si tan sols un jugador català convocat per la selecció espanyola es negara a ser-hi, Espanya amenaçaria i sancionaria, i el rebombori internacional seria colossal, i més encara si aquest jugador fóra del Barça. Espanya quedaria en evidència i la pressió internacional la faria recular. Seria el colp definitiu a la imatge d'Espanya i molts estats donarien suport a la independència de Catalunya. Són tan sols amenaces: fins i tots Espanya sap que no les podria aplicar sense pagar un alt preu a canvi.
Mira,M, no pixis fora de la bacineta i deixa't de tòpics i bestieses com "les comparacions són odioses" o"xuten en idioma universal". Aquí s'ha de "xutar en català" perquè S'HA DE VIURE EN CATALÀ... entesos? I tot això que va pels futbolistes, sàpigues que també va pels tennistes, nadadors, motoristes, etcètera. Aquí , o som catalans o som BOTIFLERS. I no hi ha volta de full.
Catalunya no és un Estat independent perquè a dins hi ha molts catalans com M.
Si els nostres polítics, en lloc de dedicar-se a marejar la perdiu fessin la feina que els pertoca, llavors els Piqué, Xavi Cesc i companyia ja no haurien de jugar amb la selecció espanyola.
Durant els dies de futbol jo m'he fet un fart de dir el mateix (no tan ben expressat) a la feina, amb els amics i amb els parents. I tots em miraven amb cara de "ves tu, què diu ara aquest". Vaig reafirmar una cosa que ja intuïa feia molt de temps: CATALUNYA ÉS UN PAÍS D'IMBÈCILS.
Sr. Alexandre se m'ha fet curt, com sempre. A vegades llegueixo articles que no entenc i penso què és perquè no estic al dia, els seus escrits en canvi, són d'una fluidesa i claretat que comforta.
Algú ho havia de dir..Més clar l'aigua, gràcies senyor Víctor Alexandre
Les comparacions solen ser odioses i aquí compara els cantants catalans que no ho han fet en espanyol i que de haver-ho fer seria alta traició a uns que parlen en català però xuten en un idioma universal com és el futbol es del tot exegerada. Quina culpen tenen ells que Catalunya no tingui una sel·leció nacional competitiva a nivell internacional? I el que dius dels futbolistes , ho pots estendre als tennistes, motoristes, economistes, industrials, politics que van a les Corts de Madrid.
S'està parlant...
consulta
El més llegit del Singular
Enquesta
Resultats 
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida