Que la distància entre Catalunya i Espanya cada dia és major no és només una qüestió de percepcions. Els números també ho detecten, i hem demanat a diversos especialistes que ens ho analitzin. Per primera vegada, els partidaris de la independència superen el llindar del 50%. Aquesta és la notícia més destacada de la segona onada del CEO d’aquest 2012, ja que en anteriors onades el sí ja era majoria, però no havia sobrepassat mai aquest percentatge. La mateixa pregunta va determinar que un 21% són contraris a la independència i que un altre 21% s’abstindria.

Si mirem un any enrere, l’onada del juny del 2011 va ser la primera on el CEO va preguntar explícitament sobre la independència, quan Jordi Argelaguet va assumir la direcció de l'entitat. Ara fa just un any, els favorables a l’Estat propi eren un 42%. És a dir, en només un any el creixement de catalans que desitgen la independència ha estat de nou punts.

Cal destacar, també, que en la pregunta sobre les preferències respecte el model d’Estat desitjat per Catalunya, per primera vegada l’opció “Estat propi” és la que té més adeptes, amb un 34%. Tot seguit trobem els partidaris d’un Estat federal dins d’Espanya (28,7%), els que volen mantenir l’status quo que suposa ser una Comunitat Autònoma (25%) i, finalment, un 5,7% que voldria que Catalunya fos simplement una regió.

Quins són els motius?

“L’enquesta del CEO expressa una corrent de fons dels darrers quatre anys, especialment a partir de la sentència contra l'Estatut per part del Tribunal Constitucional. Això, juntament amb el dèficit fiscal, que és injust i s’ha de canviar, crea aquest estat d’opinió creixent”. Aquesta és l’anàlisi de Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra. Requejo creu que un possible fracàs del pacte fiscal suposarà el següent augment d’independentistes: “Observarem un increment d’aquest percentatge, no molt gran, però que demostrarà que això no ha arribat al màxim”.

En aquesta línia, cal destacar que l’anàlisi del CEO ha evidenciat un increment del votant independentista de CiU. Si en la penúltima onada eren un 55% els votants de CiU partidaris de l’Estat propi, aquesta vegada han crescut fins al 64%. Segons Requejo, aquest increment “és lògic perquè aquí hi juga un paper clau el lideratge d’Artur Mas”. “Si no s’arriba al pacte fiscal i el Govern de la Generalitat envia clarament el missatge de que per aquest camí no podem seguir i fa falta un canvi de guió, bona part de l’electorat convergent girarà cap a posicions més radicals”.

El diagnòstic de Salvador Cardús apunta que el creixement independentista “és resultat de causes heterogènies”. El sociòleg creu que “com a mínim hi ha una suma de tres motius”. La primera és “la creixent consciència del malestar que provoca la visualització d’un tractament injust per part del govern central en relació als recursos de què disposa el país". "En aquests últims cinc mesos el Govern ha adoptat una posició molt més clara en aquesta qüestió i els mitjans, també els més moderats, informen d’aquesta situació d’espoli”. En segon lloc, Cardús considera que “la crisi fa més evident tota aquesta situació i l’estretor que pateix el Govern també ho posa de manifest”. Per últim, reivindica el paper del món independentista: “No s’ha d’oblidar el treball que fa, a través d’organitzacions, actes públics i moltes intervencions per anar fent prendre consciència a la gent, amb bons arguments, que la millor sortida és la independència”.

Per últim, Joan Botella, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma, considera que aquesta tendència es deu principalment a "una posició reactiva davant del que es fa i es diu, per dir-ho entre cometes, des de Madrid". Botella avisa que "aquestes dades mostren una tendència creixent però no es poden prendre com a pronòstic per un futur referèndum, ja que les enquestes no són per això". El catedràtic de Ciència Política de l'Autonòma destaca que les raons per aquest creixement "són principalment per motius econòmics i menys per raons d'ideologia o d'identitat". //Albert Ribas