Al seu famós llibre "The Peter Principle", el pedagog canadenc Laurence J. Peter va establir un principi que ha donat la volta al món: "En una organització les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i altra fins que arriben al seu nivell d’incompetència". És a dir, una persona pot exercir de manera perfecta un càrrec determinat però això no vol dir que també serà vàlida en el càrrec immediatament superior.

Cada vegada que veig o escolto el primer secretari del PSC, Pere Navarro, no puc deixar de pensar en el "principi de Peter". Em consta, gràcies a uns quants bons amics que viuen a Terrassa, que Pere Navarro ha estat i és un bon alcalde. Si no ho fos, com que els terrassencs no són precisament idiotes, ja fa temps que l’haurien fet fora del càrrec, cosa que no ha passat.

Per contra, des que Pere Navarro ha arribat al càrrec de primer secretari no sembla que n’encerti gaires. Portes enfora, les seves declaracions estan caducades i eren vàlides, potser, tres o quatre anys enrere. Parlar avui de federalisme i oposar-se al concert econòmic (que els socialistes defensen per a Euskadi) no sembla la millor estratègia per recuperar l’electorat perdut. No és estrany, doncs, que les seves afirmacions es converteixin en carnassa de xarxes socials i siguin objecte de burla als programes de sàtira política. A nivell intern, les coses tampoc no milloren: hi ha més corrents interns i més disparitat de criteris ara que no pas abans que Pere Navarro arribés al càrrec, de manera que no és cap bestiesa afirmar que el seu lideratge és dèbil i incapaç de buscar la unitat d’acció. Per no parlar, com s'havia promès, d'una nova relació amb el PSOE. Vosaltres l'heu vist? Jo tampoc.

Per tot plegat, el PSC té un problema, tal com admeten en privat alguns dirigents de la nova fornada jove. Segons el guió previst, Pere Navarro hauria de ser el candidat natural del partit per ser cap de llista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, però cada vegada són més els que expressen els seus dubtes. Potser les primàries previstes no seran tan plàcides. Potser l’aparell del partit (que mai no ha marxat encara que José Zaragoza no tingui visibilitat) muntarà un cop intern. Potser el mateix Pere Navarro preferirà no presentar-se a les primàries ni ser cap de cartell.